​El forat de la capa d'ozó torna a ser anormalment gran

El denominat forat de la capa d'ozó torna a ser anormalment gran a la zona de l'Antàrtida. Aquest fenomen, que en realitat consisteix en una concentració més baixa de l'habitual de molècules d'ozó a l'estratosfera, redueix la capacitat de filtrar la radiació ultraviolada. Els científics que ho estudien apunten que la situació puntual que s'està vivint aquest hivern austral podria ser causada per l'excepcional erupció del volcà submarí Hunga Tonga.
 

Què és realment el forat de la capa d'ozó?

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (normalment en té dues). En l'aire que respirem habitualment -la troposfera- és un contaminant perillós, format per la interacció entre el trànsit i les emissions indústrials amb la radiació solar.

En canvi, a l'estratosfera -per sobre de l'atmosfera terrestre- l'ozó passa a ser un aliat. Absorbeix part de les radiacions ultraviolades, amb potencial per provocar danys a les cèl·lules vives i el seu material genètic.

Entre els anys 70 i 80 del segle passat es va veure que la concentració d'O3 a l'estratosfera havia disminuït molt i es va començar a parlar del forat de la capa d'ozó. Ho va provocar l'emissió massiva dels gasos clorofluorocarbonatats (CFC), utilitzats en esprais, neveres i aparells de climatització, entre altres.

El Protocol de Montreal de 1987 va acordar l'eliminació progressiva dels CFC i la substitució per altres substàncies que no interaccionessin amb l'ozó a l'estratosfera. Aquest fet va provocar una millora de la situació, en el que es considera el gran èxit dels acords ambientals globals. De fet, alguns estudis apunten que el 2050 es podria haver recuperat la situació prèvia a l'ús d'aquests gasos.


 

Per què el forat de la capa d'ozó torna a ser gran?

La concentració d'ozó presenta una variabilitat natural. A l'Antàrtida, per exemple, comença a disminuir a l'agost fins que assoleix el mínim entre el setembre i l'octubre. El desembre, en canvi, recupera la normalitat. Es tracta d'un fenomen que es produeix a l'hivern austral, quan l'estratosfera és més freda. En aquest període, es produeix un fort corrent a la zona antàrtica, que aïlla la zona polar de la resta, evitant que les masses d'aire més temperades es puguin barrejar amb les més fredes.
 
Ara bé, enguany el forat de la capa d'ozó ha arribat a 26 milions de quilòmetres quadrats, una àrea que triplica la superfície de Brasil, segons les mesures del satèl·lit Copernicus Sentinel-SP. La pregunta de la comunitat científica és perquè el 2023 és molt més gran que els darrers anys. Des de l'Agència Espacial Europea, malgrat admetre que encara és massa d'hora per determinar-ho, apunten a la possibilitat de la influència de l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai el gener de 2022.

Antje Inness, del Servei de Monitorització de l'Atmosfera del programa europeu Copernius, explica que el volcà va injectar molt vapor d'aigua que va arribar a l'estratosfera polar una vegada superat el final del forat de l'any passat. "El vapor d'aigua podria haver conduït a una major formació de núvols estratosfèrics polars", explica. Un refredament accelerat d'aquesta zona que afavoreix l'esgotament de la capa d'ozó.

Tot i això, des de l'ESA s'apunta que es tracta d'una situació transitòria i es manté que l'aplicació del Protocol de Montreal ha de fer possible recuperar l'estat normal de la capa d'ozó global l'any 2050 (i no més tard del 2066 a l'Antàrtida).