La sequera ha deixat els boscos catalans en una situació molt vulnerable. "Mai abans havíem tingut la vegetació tan seca", adverteixen des d'Acció Climàtica. Aquesta situació excepcional també tindrà conseqüències en l'operativa dels Bombers. De fet, ara mateix, només poden utilitzar un sol embassament de les conques internes, el de Sant Ponç, mentre que cinc estan inoperatius. "No ens hi havíem trobat mai", reconeix l'inspector Moisès Galán. A més, entre el 40 i el 50% de les basses tampoc es podrien fer servir si avui hi hagués un incendi forestal.
 

Cinc embassaments de les conques internes, inoperatius

Els hidroavions dels Bombers de la Generalitat, de mitjana, poden carregar uns 3.000 litres, el triple que un helicòpter bombarder. Necessiten zones amples, llargues i amb suficient profunditat per operar amb seguretat. Cada mes, amb sequera o sense, es realitzen vols de reconeixement per decidir amb quins recursos compten els mitjans aeris.

Actualment, segons ha pogut saber Nació, hi ha fins a cinc embassaments inoperatius. Es tracta dels dos del riu Ter -Sau i Susqueda-; la Baells (riu Llobregat), Darnius-Boadella (la Muga) així com la Llosa del Cavall (el Cardener). Precisament en aquest mateix riu hi ha l'únic que a hores d'ara encara poden fer servir, es tracta de Sant Ponç, l'únic del sistema Ter-Llobregat que supera el 25%.
 L'altre gran reservori d'aigua dolça que els Bombers poden utilitzar a les conques internes és l'estany de Banyoles. La situació contrasta amb les conques de l'Ebre on el cos d'emergències pot fer servir-ne nou, el 100% d'embassaments que s'usen habitualment en les tasques d'extinció.
 

Augmentarà el temps per carregar aigua

Com s'ho faran els Bombers de la Generalitat per afrontar una de les pitjors campanyes d'incendis dels darrers 30 anys? "Amb adaptació i resiliència", assegura l'inspector Moisès Galán. En aquest sentit, la principal afectació és que augmentarà el temps d'anada i tornada a carregar aigua.

A banda dels embassaments operatius -i també de l'estany de Banyoles-, l'altre gran alternativa és carregar aigua del mar. Tècnicament, ho poden fer sense problema tant els hidroavions dels Bombers com els que cedeix el Ministeri de Transició Ecològica, que tenen capacitat per descarregar uns 5.500 litres. En canvi, és més complicat en el cas d'helicòpters i camions, ja que el salnitre pot afectar les bombes i obliga a fer neteges específiques.

Tenir menys accés a l'aigua, també suposarà prioritzar altres estratègies que el cos d'emergències ha desenvolupat els darrers anys i que els ha suposat ser un referent al conjunt d'Europa. Entre altres, apostar pels eixos de confinament -deixar avançar l'incendi per atacar-lo des de punts on hi hagi més possibilitats de control- així com la utilització del foc tècnic.

Ara bé, l'inspector Moisès Galán admet que més enllà d'aquestes qüestions operatives, els preocupa el comportament dels incendis. "Ara mateix, ja tenim condicions per tenir incendis complicats", assegura. En aquest sentit, explica que les previsions de vent per a inicis de març "pot provocar problemes greus" amb una tipologia de flames molt més grans -de 15 a 30 metres- de les que tocaria per l'època.
 

Camions d'incendis industrials com a dipòsits mòbils

A Catalunya hi ha unes 1.600 basses que es fan servir per l'extinció d'incendis i que poden utilitzar tant els helicòpters bombarders com els camions. Tanmateix, segons les dades facilitades pels Bombers, ara mateix estan inoperatives entre el 40 i el 50%.

Això afecta especialment a les que estan situades al medi natural, a causa de l'assecament de fonts i pous. Però la situació tampoc no és bona a les zones properes als nuclis urbans, on els problemes locals d'abastament i les reduccions de pressions estan reduint-ne el reompliment.

"La situació és bastant complicada i caldrà analitzar-ho en cada escenari", admet l'inspector dels Bombers de la Generalitat. Això sí, avança una possible estratègia excepcional: utilitzar els denominats camions nodrissa. Es tracta de grans vehicles, amb capacitat per portar 10.000 litres -més del triple que un vehicle convencional- i que s'acostumen a emprar en incendis industrials.

Ara, es planteja que funcionin com a dipòsits mòbils. Sempre que sigui possible, se situaran en el punt més proper a l'incendi, per tal que els camions autobomba puguin recarregar sense haver de fer grans desplaçaments.