A l'hemisferi nord, l'estiu de 2023 va ser el més càlid dels darrers 2.000 anys -des de l’apogeu de l'Imperi Romà-. Va superar en quasi 4 °C l'estiu més fred d’aquest període i en 0,5°C la variabilitat climàtica natural. Encara que la dada ja havia estat assenyalada, la novetat és que ara s’ha pogut anar més enllà de 1850, la data dels registres més antics, i s’ha superat així la incertesa per la precisió dels primers instruments i la limitada distribució geogràfica.
La informació climàtica s’ha obtingut dels anells d’arbres, el gruix dels quals reflecteix la temperatura. Han palesat els períodes més freds, com les dues petites edats de gel dels segles VI i XIX, que van seguir grans erupcions volcàniques en què la pols emesa va interferir l’arribada de la llum solar. Com també els períodes més càlids atribuïbles al patró climàtic d’El Niño, més enllà del seu primer registre; tanmateix queda clar que en els darrers 60 anys el seu efecte ha estat més fort, resultat d’estius més càlids. Es preveu que l'esdeveniment actual continuarà fins a l'estiu i farà batre de nou els rècords de temperatura, amb ones de calor més llargues i severes, i períodes més extensos de sequera.
A més, l’estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature ha permès calibrar la temperatura de referència del segle XIX utilitzada per contextualitzar l'escalfament global. En haver estat dècimes de grau Celsius més freda que no es pensava, la temperatura de l'estiu passat a l'hemisferi nord va ser de 2,07 °C més càlida que la mitjana entre 1850 i 1900. Cal recordar que l'Acord de París reclama limitar l'escalfament a “només” 1,5 °C per sobre de l’era preindustrial per limitar-ne els danys.
En paral·lel, la prestigiosa revista The Lancetha publicat el Lancet Countdown a Europa d’enguany, un informe anual que des de 2021 avalua el perfil sanitari relacionat amb el canvi climàtic al continent, per empènyer la voluntat social i política europea cap a la presa d’accions ràpides de mitigació i adaptació al clima sensibles a la salut.
L'estudi ha permès calibrar, a la baixa, la temperatura de referència del segle XIX utilitzada per contextualitzar l'escalfament global
D’una altra banda, Europa esdevé un entorn cada cop més idoni per a patògens i vectors de malalties sensibles al clima -Vibrio, virus del Nil Occidental, dengue, chikungunya, Zika, malària, leishmània i paparres-. El canvi climàtic també indueix canvis en la intensitat i la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems. Entre 1980 i 2022 han augmentat els incendis. A l'est, el sud i l'oest d'Europa, és a dir, aquí, han augmentat les sequeres extremes. El 2021, gairebé 12 milions de persones van ser afectades per una inseguretat alimentària entre moderada i severa.
Fa temps que els científics del canvi climàtic reclamen urgència per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de combustibles fòssils. Les europees són encara excessives: el 2021, van ser de 5,4 tones de CO2 per persona: 6 vegades més que les d'Àfrica i gairebé 3 vegades més que les d'Amèrica Central i del Sud.
El canvi climàtic també és font de desigualtat: la mortalitat relacionada amb la calor a Europa es duplica en dones
La disparitat planteja un problema de justícia social i ambiental: mentre la nostra economia es beneficia pel que emetem i els recursos que consumim, a altres regions en pateixin les conseqüències. Les minses accions dels nostres governs per reduir les emissions perpetuaran les desigualtats ambientals i sanitàries, dins i fora del continent.
Acumular més retard en l’aplicació de les mesures recomanades agreujarà els impactes del canvi climàtic per donar més importància a l’economia actual que a la salut, no només sortirà més car, sinó que empitjorarà la salut pública i provocarà més morts evitables.
Les minses accions dels nostres governs per reduir les emissions perpetuaran les desigualtats ambientals i sanitàries, dins i fora del continent
Cal exigir un compromís més gran dels governs europeus front l'escalfament global. Una transició justa i saludable implica reduir les emissions ràpidament per abordar les desigualtats i els impactes en la salut, tant dins com fora d'Europa.