L'economia de les civilitzacions està estretament relacionada amb les condicions de l'entorn. Per això el canvi climàtic desencadena efectes que impacten l'economia global de manera substancial. L'augment de temperatura, els patrons fluctuants de precipitació i l'augment dels fenòmens meteorològics extrems han alterat les condicions de producció i distribució en molts sectors econòmics. L'escassetat d'aigua i els canvis en els cicles de cultius han reduït la producció agrícola. Les indústries basades en recursos naturals, com la pesca i la tala d'arbres, pateixen les conseqüències de la degradació dels ecosistemes. Els danys de catàstrofes naturals relacionades amb el clima, com huracans, inundacions i incendis forestals, han interromput cadenes de subministrament, amb efectes negatius sobre la producció i el comerç. El turisme, sector clau per a una economia com la nostra, es veu i el pronòstic és que es veurà afectat.
Durant els darrers 40 anys, i a partir de dades empíriques de més de 1.600 regions del món, científics de l'Institut de Potsdam per a la Recerca de l'Impacte Climàtic (PIK) han avaluat els impactes de les condicions climàtiques canviants en el creixement econòmic i la seva persistència en el futur. Segons un estudi publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Nature, la previsió és que hi hagi reduccions fortes d'ingressos a la majoria de regions. Les àrees més afectades són el sud d'Àsia i Àfrica; però Europa, incloses les potents Alemanya i França, i Nord-amèrica, amb els Estats Units, tampoc no se'n deslliuren. Segons els investigadors, els aspectes més rellevants del canvi climàtic que poden incidir en el creixement econòmic són l'impacte en els rendiments agrícoles, la productivitat laboral o les infraestructures.
A partir dels seus càlculs, l'economia mundial ja està compromesa per una reducció del 19% dels ingressos fins al 2050 a causa del canvi climàtic -a l'estat espanyol s'estima en un 18%-. Estimen que restaurar els danys costarà cada any gairebé 36.000 milions d'euros, tot i que el rang probable oscil·la entre 20 i els 55.000 milions. Els danys s'associen principalment a l'augment i variabilitat de la temperatura i als canvis en les precipitacions. Si es tenen en compte tempestes o incendis forestals, per exemple, el cost podria augmentar encara més. I ja hem vist les orelles a tots ells.
Els danys a curt termini són el resultat de les nostres emissions passades, per això no canviaria gaire l'escenari encara que les emissions de CO2 es reduïssin dràsticament a partir d'avui. Però necessitem més esforç de mitigació si volem evitar algun mal. I, sobretot, si no reduïm dràsticament i immediatament les emissions, i l'escalfament global no es limita a 2 °C, les pèrdues econòmiques seran superiors durant la segona meitat del segle: podrien arribar a un 60% de mitjana mundial. Protegir el nostre clima, doncs, surt més econòmic que no fer-ho, perquè els costos de restauració se sextupliquen. Tot això sense tenir en compte impactes no econòmics com la pèrdua de vides o de biodiversitat.
També palesa la considerable desigualtat dels impactes climàtics: els danys són gairebé a tot arreu, però els països dels tròpics patiran més perquè ja són més càlids. Per tant, més augment de temperatura serà més perjudicial per als països menys responsables del canvi global. Es preveu que patiran una pèrdua d'ingressos un 60% més gran que els països d'ingressos més alts i un 40% més que els països amb més emissions. Al mateix temps, són els que tenen menys recursos per adaptar-se als seus impactes. Per tant, un canvi estructural cap a un sistema d'energies renovables és necessari per a la nostra seguretat i ens estalviarà diners.
Altres economistes havien fet projeccions sobre l'efecte de l'escalfament global en l'economia mundial. L'estudi més gran, conegut i discutit és l'informe Stern -publicat pel govern del Regne Unit el 2006-, que defineix el canvi climàtic com el fracàs de mercat més gran i d'abast mai vist, un repte únic per a l'economia. Ofereix prescripcions d'impostos ambientals per minimitzar afectacions econòmiques i socials. Com l'estudi actual, conclou que els beneficis d'una acció intensa i ràpida superen amb escreix els costos de no actuar. Sense acció, els impactes potencials sobre els recursos hídrics, la producció d'aliments, la salut i el medi ambient en general equivaldran a perdre almenys el 5% del producte interior brut (PIB) mundial cada any, des d'aleshores i per sempre. Tot i que, si s'inclou un ventall de riscos i impactes més ampli, podria augmentar la pèrdua fins al 20% o més, també de manera indefinida. Per la rapidesa dels efectes del canvi climàtic, i perquè l'augment de 5 o 6°C és una possibilitat real; el 2008 Stern va proposar invertir el 2% del PIB anual per estabilitzar les emissions de CO2. Va doblar la xifra inicial.
Segons els models de l'economista nord-americà William Nordhaus -conegut pel seu treball en modelització econòmica i canvi climàtic, pel qual va rebre el Premi Nobel d'Economia el 2018- els sectors més sensibles al canvi climàtic són l'agricultura i la silvicultura. Nordhaus i Stern tenen un enfocament metodològic diferent: Nordhaus utilitza models econòmics per avaluar els costos i beneficis de les polítiques de mitigació, mentre que Stern inclou en les seves conclusions l'anàlisi detallada dels impactes socials i econòmics. Davant del mètode, Nordhaus no hi veu una necessitat tan accelerada, mentre que Stern justifica a accions més fortes per la mitigació immediata, perquè adverteix que els costos poden ser molt més alts i fins i tot catastròfics si no s'actua amb decisió amb accions immediates i enèrgiques per reduir les emissions i mitigar els efectes del canvi climàtic.
En incloure els últims estudis empírics dels impactes del clima en el creixement econòmic a més de 1.600 regions a tot el món durant els últims 40 anys i centrant-se en els propers 26 anys, l'estudi publicat avui introdueix arguments el debat: mantenir-nos en el camí que estem actualment portarà a conseqüències catastròfiques. Per tant, tot indica que la temperatura i l'economia del planeta només es poden estabilitzar si deixem de cremar petroli, gas i carbó.