El litoral del Garraf té una particularitat poc coneguda. És l'únic espai costaner del Mediterrani que atrau els rorquals comuns per alimentar-s'hi. Amb l'objectiu de preservar-lo com a refugi per al segon mamífer més gran del món i altres cetacis, la zona ha estat designada com a Hope Spot. Un reconeixement impulsat per la fundació de la prestigiosa biòloga marina Sylvia A. Earle i que ja compta amb 160 espais arreu del planeta. El del Garraf és el primer de la península Ibèrica i es convertirà en una zona d'estudi per part del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC.
La singularitat del litoral del Garraf
El Garraf és una comarca costanera situada entre les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, fet que suposa una pressió sobre els ecosistemes. Però també està situada entre dos rius: el Llobregat i l'Ebre. Aquest fet, juntament amb la presència de canyons submarins, afavoreix una elevada presència de zooplàncton. Concretament de kril, unes “microgambes” que constitueixen l'alimentació de grans cetacis com el rorqual comú.
Aquest fet provoca que el segon mamífer més gran de planeta -només superat per la balena blava- s'acosti tan al litoral del Garraf per buscar-hi menjar entre febrer i juny. “És un hàbitat excepcional, no només per al rorqual comú sinó també per la presència d'altres cetacis com catxalots i dofins, però també tortugues, entre altres espècies”, apunta Michel André, director del LAB-UPC.
Designació com a Hope Spot
Sylvia A. Earle és una influent biòloga marina i activista en defensa dels oceans. Nascuda el 1935, és un referent femení en el món de la recerca i, de fet, va ser la primera dona en liderar l'àmbit científic de la NOAA nord-america, és autora de diversos documentals de National Geographic i va ser designada com a “heroi de planeta” per la revista Time el 1998.
Compta amb més de 30 doctorats honoris causa, entre els quals la Universitat Politècnica de Catalunya (2022). Com recorda Marisa Zaragozá, directora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la UPC, va ser la primera vegada que es feia fora de Barcelona.
La seva presència al Garraf va posar la llavor per designar les costes com a Hope Spot -es pot traduir com a punt d'esperança per a la conservació-. És un reconeixement que impulsa Mission Blue, la fundació que dirigeix, i que ja compta amb uns 160 espais arreu del planeta. La mateixa Sylvia A. Earle s'ha desplaçat aquest divendres de Califòrnia a Vilanova i la Geltrú per anunciar-ho oficialment.
La importància del so submarí
El Hope Spot del litoral del Garraf abasta una franja d'aigües costaneres d'entre 12 i 15 milles d'ample, quasi 2.000 quilòmetres quadrats. La seva designació oficial coincideix amb el 20è aniversari del LAB-UPC, un centre de recerca referent en l'ús de les tècniques de bioacústica marines.
Aquestes tecnologies no invasives -conjuntament amb l'ús d'imatges i en el denominat “ADN ambiental”-, han de servir per observar i cartogarfia la biodiversitat en aquest àrea. “En una zona amb molta pressió, ha de servir per donar exemple i demostrar que es pot compatibilitzar amb la preservació d'aquestes espècies”, explica Michel André.
De fet, es pretén que el LAB-UPC estengui l'ús de tècniques bioacústiques a la resta d'espais de la xarxa impulsada per la fundació de la biòloga Sylvia A. Earle en el marc del programa Sounds of Hope.