Un refugi de biodiversitat
La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus, segons els investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). De fet, que la nova llei de restauració de la natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. Tanmateix, sovint diversos col·lectius assenyalen aquesta fusta morta com un perill pel risc d'incendi.[nointext] [intext1]
El nou projecte europeu BioAgora, del que el CREAF n'és un dels socis principals, ha activat el Servei Científic per la Biodiversitat, un servei on es demana a la comunitat científica una síntesis ràpida del coneixement existent sobre un tema per assessorar la presa de dacions a nivell europeu. El resultat ha estat l’informe de síntesis Deadwood and Fire Risk in Europe (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), en el que conclouen que la fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat.
[blockquote]La fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat[/blockquote]
L’estudi argumenta que, si bé la fusta morta pot representar una part del combustible disponible per cremar durant un incendi forestal, és una fusta poc inflamable que no necessàriament incrementa el risc d'incendis forestals.
Pel que fa als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície.
[intext2]
“A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, caldrà avaluar la possibilitat d’extreure aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos més grans, que són els més valuosos des d'un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d'incendi”, explica Josep Maria Espelta, participant en l’informe i investigador del CREAF.
Recuperar els processos naturals com el foc
L’informe fa una sèrie de recomanacions adaptades a diferents escenaris. Per exemple, en àrees amb un alt risc d'incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d'incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció.
La fusta de morta de grans dimensions no incrementa el risc d'incendi, segons l'estudi. Foto: Cedida pel CREAF
Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d'incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal.
“Que el foc ajudi a la vida pot semblar una contradicció, però quan es realitza en condicions no extremes de meteorologia, humitat del sòl i de combustible, la fusta morta més gruixuda en surt il·lesa i la part cremada és fins i tot positiva, ja que molts organismes depenen d’aquesta fusta morta cremada”, afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’informe. El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d'hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals.
[intext3]
Un altre escenari es donaria quan hi ha grans superfície de boscos afectats per pertorbacions (tempestes de vent, plagues o nevades humides), on de forma extraordinària i per raons sanitàries, d’ús públic o per a reduir el risc d'incendis, sigui actuar sobre la fusta morta, conclou Eduard Plana, investigador del CTFC i revisor de l’informe.
Protectora del bosc mediterrani
Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per mantenir part de la fusta morta al bosc per a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, d’altra banda, perquè aporta humitat al sòl, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua.[blockquote]En cas de plagues, sequera o tempestes cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima[/blockquote]
“Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Fenòmens que poden fer augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima”, recalca Josep Maria Espelta.
