La gespa artificial va a l'alça. No només per a equipaments esportius -al conjunt de la Unió Europea se n'instal·len entre 120 i 140 cada any-, sinó també per a jardins. De fet, la sequera que afecta Catalunya ha disparat l'ús d'aquest material que simula la gespa natural mitjançant l’ús de fibres sintètiques.

Sovint, es presenta la gespa artificial com a “sostenible”. Més enllà del seu procés de producció, un estudi de la Universitat de Barcelona acaba de quantificar l'impacte com a material contaminant a la costa. Els resultats, publicats a la revista científica Environmental Pollution, apunten que aquest material pot arribar a suposar el 15 % dels plàstics de més de 5 mil·límetres de longitud que floten en el medi aquàtic, després de mostrejar tant el litoral català com la desembocadura del riu Guadalquivir, a Andalusia.

“Les fibres de plàstic que hem trobat són principalment de polietilè i polipropilè, que coincideix amb les tendències actuals de producció mundial de gespa artificial i que normalment es troben flotant al medi aquàtic. Hem trobat fibres especialment en zones properes a la costa de grans ciutats, com ara Barcelona”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article.

[noticia]263742[/noticia]
Segons els investigadors, la recerca ressalta que “les fibres de gespa artificial són una font important de plàstics en el medi aquàtic i proporciona una guia detallada per poder-los identificar en futurs estudis, amb l’objectiu de conèixer millor la seva distribució i els impactes específics que puguin tenir sobre el medi ambient”.
 

Més concentració de fibres plàstiques al mar

Els investigadors de la UB han analitzat 217 mostres d’aigua recollides a la costa de Barcelona i 200 del riu Guadalquivir, i han trobat fibres de gespa artificial en la major part de les mostres recollides al mar (62 %) i en una proporció important de les obtingudes al riu (37 %). Les concentracions trobades són, de mitjana, 50 vegades més altes a la superfície del mar que a les aigües fluvials: 200.000 fibres per km2 a la superfície marina

Aquestes diferències es podrien deure, segons els investigadors, a una menor retenció de plàstics als rius -especialment durant les pluges estacionals- i a l’acumulació, a llarg termini, de les fibres de gespa artificial a la superfície marina de la zona costanera, on els plàstics alliberats anys o dècades enrere queden retinguts abans d’arribar a l’oceà obert.

[noticia]242310[/noticia]
“Aquests plàstics els ingereixen els animals aquàtics i provoquen el bloqueig de vies intestinals i la disminució de taxes de creixement i reproducció, entre altres problemes importants”, adverteix la investigadora Anna Sanchez-Vidal.
 

Més impactes ambientals de la gespa artificial

L'estudi ha quantificat per primera vegada l'impacte de la gespa artificial al medi aquàtic. Però els investigadors adverteixen que les repercursions ambientals d'aquest material són múltiples i diverses.
 

#RecercaUB | Un nou estudi liderat per la #UniBarcelona revela que la gespa artificial és una font de contaminació per plàstics del medi aquàtic.