L'Agència Catalana de l'Aigua, en ple compte enrere per decretar l'emergència per sequera, admet que s'està concentrant l'aigua a Susqueda -pocs quilòmetres per sota-, però nega que sigui una operació de buidatge com es va fer a la primavera.
L'embassament que més es buida
Sau estava a inicis de novembre al 17% de la seva capacitat. Una dada molt baixa -a inicis de juliol s'havia recuperat fins al 32%-, però lluny del mínim històric del 6,5% assolit quan es va fer una operació de buidatge i de retirada de peixos a la primavera.[graficembassaments]
Tanmateix, en un mes i mig, el pantà osonenc ha vist com les reserves tornaven a caure en picat, del 17 a l'11%. Malgrat que al conjunt de les conques internes el volum total ha continuat baixant -ara estan al 17,5%-, no ha estat ni de bon tros al ritme de Sau.
[noticia]266348[/noticia]
Des de l'ACA s'admet que aquestes setmanes s'està concentrant aigua a Susqueda, en un procés habitual de controlar la qualitat dels recursos hídrics. Ara mateix, amb les temperatures hivernals, no es formen algues a la superfície de pantà i això permet deixar anar aigua de manera més fàcil, un fet que quan torni a fer calor es complicarà.
No és un buidatge com a la primavera
La primavera passada l'ACA va optar per buidar fins al 6,5% l'embassament de Sau. Les altes temperatures per l'època -sumat a la manca de pluges- van augmentar l'empitjorament de la qualitat de l'aigua. A la superfície s'hi havien format algues mentre que les aigües més profundes -en contacte amb els sendiments- tenien una concentració elevada de fòsfor.En aquell context, es considerava que no si no es feia res, i les temperatures continuaven augmentant, es podia trencar aquests tres estrats i acabar deixant tota el recurs hídric pràcticament inservible per al consum humà. La solució optada va ser extreure l'aigua de profunditat intermèdia cap a l'embassament de Susqueda, mentre es retiraven peixos per evitar una gran mortaldat que encara empitjorés la qualitat.
La retirada de peixos va tenir uns resultats discrets -2,6 tones d'una estimació total entre 45 i 60-, mentre que es van alliberar un total 13 hm3. De fet, una vegada finalitzada, l'ACA va admetre que havia augmentat massa la concentració d'amoni. Tanmateix, les pluges de maig i juny van permetre recuperar tant la quantitat d'aigua -del 6 al 32%-, com sobretot la seva qualitat fins a llindars habituals.
[noticia]266354[/noticia]
Ara, en canvi, l'aigua superficial de Sau té moltes menys algues, fet que permet desembassar amb més quantitat i amb menys problemes tècnics. Cal recordar que just després de Susqueda, hi ha la petita presa del Pasteral d'on es capta aigua per fer el transvasament del Ter fins a la regió metropolitana de Barcelona.
Reducció del cabal ecològic en emergència
Més enllà d'aquestes operacions habituals de jugar amb les reserves de Sau i Susqueda per garantir la qualitat de l'aigua per a abastament humà -també per a l'àrea urbana de Girona i la costa Brava Sud-, la gran novetat d'aquesta setmana ha estat l'anunci que es reduiria el cabal ecològic del Ter quan al gener es decreti l'emergència.[blockquote]L'ACA aposta per reduir els cabals ecològics dels rius per endarrerir 136 l'esgotament de les serves dels embassaments[/blockquote]
Concretament, es passarà dels actuals 2.000 m3/s a només 600, en el tram entre el Pasteral -on es transvasa l'aigua cap a la regió metropolitana de Barcelona- i la desembocadura a l'Estartit. La mesura també afecta el Llobregat -250 litres per segon després de la captació de Sant Joan Despí- i la Muga -40 l/s a Pont de Molins-.
El volum total que s’espera contenir als embassaments és de 4,52 hm3/mes, quasi el 50% de l'aigua que s'allibera actualment. En aquest sentit, l'ACA estima que s'endarreria l'esgotament de les reserves del sistema Ter-Llobregat un total de 136 dies.
La mesura ha generat preocupació entre científics i crítiques de les entitats ambientalistes com Aigua és Vida. La Xarxa per la Conservació de la Natura ha criticat la decisió i ha instat l'executiu a buscar alternatives. Per mitigar l'impacte ambiental de reduir el cabal ecològic, dos dies per setmana durant sis hores es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropunta.
