Nere, l'os bru més vell conegut del Pirineu i que actualment té 28 anys, ha tornat a ser vist a la Val d’Aran en el darrer any, segons les dades de població facilitades pel Grup de Seguiment Transfronterer de l'os bru. De fet, agents de l’àrea de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran ho han pogut constatar mitjançant la seva captació en paranys fotogràfics. Nascut l'hivern de 1997, fill de la femella Ziva i d’un mascle eslovè, el plantígrad ha estat una figura fonamental pel desenvolupament de la població d’os bru en els dos costats de la serralada pirinenca. La Generalitat li atribueix vuit cries des de l'any 2004, entre les quals tres de l'any passat amb l’ossa Bambou i dos més que van néixer el 2020.

La seva arribada al Pirineu ha estat un factor important en la diversificació genètica de la població, ja que, durant diversos anys, l’os Pyros ha dominat la reproducció de l'espècie. Aquesta diversificació és essencial per evitar problemes d’endogàmia i afavorir la salut a llarg termini de la població d’os bru del Pirineu.

A partir de l'any 2022, Nere ha deixat constància de la seva existència amb relativa freqüència en els diferents llocs de la serralada, el qual ha confirmat la seva presència activa i la seva importància en el manteniment de l’espècie a la zona.

Actualment, al Pirineu hi ha un mínim de 96 exemplars, dels quals 47 són en cinc comarques catalanes -a banda de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i, de manera molt puntual, l'Alt Urgell-. La població d'ossos s'ha triplicat en només deu anys.

La mort de Cachou, pendent de judici després de cinc anys

D’altra banda, continua pendent la celebració del judici sobre les causes de la mort de l’os Cachou, que va ser localitzat sense vida pels Agents Rurals ara fa tot just cinc anys en una zona boscosa del municipi aranès de Les. De fet, des del 31 de març de 2020 es va detectar que no es movia, ja que des d’un any abans es podia conèixer la seva posició mitjançant un collaret de transmissió amb GPS.

Durant la instrucció del cas, el jutge va atribuir la seva mort, per enverinament amb un líquid anticongelant dels vehicles, a l'exconseller del Conselh Generau d'Aran José Antonio Boya i a un tècnic de Medi Ambient de l'administració aranesa, Aran Medan. La Fiscalia demana una pena de dos anys i quatre mesos per a l'exconseller com a presumpte autor de l'enverinament i de dos anys i tres mesos per al tècnic com a cooperador necessari.