Mascort admet que les administracions «no ho han de posar més difícil» al sector primari

El conseller d'Acció Climàtica inaugura la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible a Vic

  • El conseller David Mascort, a la inauguració de la FECS de Vic -
Publicat el 15 de febrer de 2024 a les 16:11
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, creu que el principal problema del sector de la fusta és que no es guanya la vida. Per això, ha dit, cal buscar la fórmula per aconseguir-ho. Fent un símil amb les mobilitzacions de la pagesia d'aquests dies en plena sequera, ha assenyalat que al conjunt del sector primari se'ls ha de "facilitar la vida i no posar-ho més difícil des de les administracions".

Ho ha dit durant la inauguració de la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible (FECS) de Vic que aplega més de 50 expositors dels sectors de l'autoconsum elèctric i la bioconstrucció. Enguany la fira se centra en la rehabilitació sostenible i la proliferació de les comunitats energètiques, dos sectors amb un fort creixement.

El certamen, que en només dues edicions s'ha convertit en el punt de trobada de la bioconstrucció i l'energia renovable, continuarà aquest divendres i s'allargarà fins dissabte al Recinte el Sucre de la capital d'Osona.

[noticia]252582[/noticia]
 

Aposta per la transició energètica des de les comarques

El conseller David Mascort ha explicat que el Govern té clar quin és el model de transició energètica que vol el país per tal de descarbonitzar-lo. Ha destacat sobretot l'impuls amb l'Energètica pública, "que ha de servir per posar l'energia directament a en mans dels ciutadans", però també el decret llei sobre com han de ser els parcs eòlics i fotovoltaics.

El conseller també ha fet autocrítica i ha assenyalat que ara cal fer "allò que no hem fet des de fa molts anys" i és el pla territorial sectorial de les energies renovables. De moment, ha explicat, cada oficina comarcal s'ha dotat d'una persona per treballar per la transició energètica perquè faci la feina de divulgació, però també la tasca de posar d'acord els municipis per decidir on cal situar les instal·lacions renovables, per exemple.

Mascort també ha parlat del "salt espectacular" que ha fet l'autoconsum energètic individual en els últims dos anys. "Tenim més de 102.000 instal·lacions que generen pràcticament una giga de potència", ha destacat. Això ha estat possible per diversos factors, un és el preu de l'energia, "quan va molt cara la gent s'espavila", ha dit el conseller. Però també la "militància" dels que creuen que l'energia ha de ser dels ciutadans. "També s'està fent un salt important en l'autoconsum compartit", ha dit el conseller. "Hi havia 200 instal·lacions fa dos anys i ara n'hi ha més de 2.000".

[noticia]268539[/noticia]
El conseller d'Acció Climàtica ha posat en valor el paper d'Osona: "Aquí estan passant moltes coses a nivell de transició energètica". Per exemple, en la darrera convocatòria del govern per impulsar comunitats energètiques en forma de cooperativa, dels 60 projectes que s'han presentat, 30 són d'Osona. "Esteu fent molta feina i és imprescindible que això s'estengui com una taca d'oli arreu del país", ha apuntat.

[noticia]264159[/noticia]
De la seva banda, el diputat d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, també ha posat en valor el lideratge d'Osona amb les energies renovables. "Osona s'està convertint en la capital catalana de la transició energètica", ha destacat. En els últims dos anys, la Diputació de Barcelona ha invertit 26 milions d'euros en renovables i Osona n'ha rebut el 21%, la comarca que més. "Això indica que el treball s'està fent bé, tot plegat una bona combinació entre administració, empreses i ciutadania, amb actors destacats com l'Agència Local d'Energia d'Osona".

Durant la inauguració, l'alcalde de Vic i enginyer de professió, Albert Castells, ha defensat la mirada enrere cap a la tradició per aconseguir una construcció més sostenible. "Les tècniques de l'època a les masies ja eren la tàpia o la fusta. En realitat no adquirien materials constructius fabricats en altres continents. La solució la tenim mirant les nostres arrels tradicionals, tant pel que fa a energia com al que fa a construcció". A més, segons Castells, tota aquesta tradició es combina amb la innovació tecnològica del segle XXI i això aboca la societat a un futur "molt esperançador per fer front als grans reptes de la transició energètica".

[impacte]