17
de febrer
de
2024, 08:55
Actualitzat:
19
de febrer,
8:19h
Mònica Usart Rodríguez (Molins de Rei, 1984) és llicenciada en Física i màster en Meteorologia. Dona del temps de RAC1 i RAC105, fa anys que es desperta de matinada per explicar a mig Catalunya la previsió meteorològica a El món a RAC1 i al Matina codina.
Acaba de publicarFenòmens extrems. La crònica de quatre grans desastres naturals que ens han marcat (Columna). Un llibre molt didàctic i en primera persona que relata episodis com els incendis de l'Empordà del 2012, el desbordament del Francolí del 2019, l'erupció del volcà de la Palma del 2021 i el temporal Glòria del gener de 2020. Aquest és l'últim gran episodi de pluja que ha viscut el país i que va donar pas a la pitjor sequera dels dos darrers segles.
L'anticicló es va trencar el cap de setmana passat, però les precipitacions van ser molt minses. Ara tornem a tenir anticicló...
Aquest dilluns podríem tornar a tenir algun ruixat, especialment al Pirineu, però tornaria a ser una minúcia. I, de cara a divendres vinent, es podria repetir una altra situació similar.
Els models estacionals no són dolents per tenir una primavera més o menys plujosa, no?
Els models estacionals apunten que el març podria ploure més del que tocaria a les comarques de Ponent. Vol dir que dibuixa una situació, de nou, de fronts atlàntics com aquests dies, que deixen molt poca aigua a les conques internes. L'abril el marca normal, és a dir, amb pluges com la mitjana. I, finalment, el maig pinta sec. Si cap dels tres mesos acaba sent més plujós que la mitjana, és molt difícil que solucionin la sequera. Això sí, cal seguir-ho perquè els models estacionals tenen una fiabilitat baixa.
Després de tres anys un ja comença a perdre l'esperança...
L'octubre passat, per exemple, aquests mapes a mitjà termini pronosticaven pluja. No va descarregar a les conques internes, però sí a l'Ebre. És el que comentàvem fa uns dies, volem una precisió molt elevada, però l'escala d'aquests models no ens ho permet. Ens pot servir per al conjunt de Catalunya, no per a una comarca o ni tan sols una conca hidrogràfica.
En situacions complicades explica que hi ha un 30% de patiment i un 70% de felicitat? I en setmanes com aquesta on només es veu anticicló?
Per pronòstic és un 100% de tranquil·litat. No hi ha risc i saps que no t'equivocaràs. En l'actual context de sequera, el patiment va en augment perquè passen els dies i els embassaments no paren de baixar. Ara mateix, gaudeixo un 0% dir que farà sol.
Al llibre escull tres fenòmens meteorològics i un volcà. Per què aquesta tria?
Inicialment, el llibre s'havia de titular els quatre elements i en buscàvem un de terra, un de foc, un d'aigua i un de vent. Teníem molt clar l'incendi de l'Empordà, el desbordament del Francolí i el temporal Glòria. Faltava l'element terra: aquí no tenim tempestes de sorra i entre terratrèmols i volcans, vam optar per l'erupció de la Palma, ja que va passar mentre l'escrivia. A més, a El món a RAC1 em va tocar fer de vulcanòloga de capçalera per parar al cop abans de poder contactar amb els especialistes. Som els científics de l'emissora i, en un primer moment, ens recauen totes les preguntes de ciències de la terra o de l'univers.
El Glòria és el primer gran temporal que recordem pel nom. Com veu això de batejar les borrasques?
Molt bé. Provoca que la gent estigui més atenta quan parles d'un temporal que pot portar conseqüències greus. Un dels objectius dels meteoròlegs dels mitjans de comunicació és evitar danys materials i humans. En dies de temporal molt dur, les nostres previsions i advertències -i el comportament de la gent que ho té en compte-, pot salvar moltes vides. Tothom recorda el temporal Glòria: els efectes van ser molt bèsties i podrien haver estat molt pitjors si la població no hagués fet cas del pronòstic.
Les borrasques les bategen conjuntament els serveis meteorològics d'Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Luxemburg. Un temporal al centre de la península Ibèrica no ens acostuma a afectar a nosaltres i a vegades veiem grans titulars d'episodis una mica escarransits...
Sí, aquí intentem explicar com ens afectarà realment una borrasca d'aquestes perquè si mires qualsevol mitjà espanyol sembla que arribi la fi del món. En tot cas, és important que cadascú faci cas als meteoròlegs de la seva zona.
Firmaria un Glòria aquesta primavera per superar la sequera. O faria massa mal?
Firmaria un temporal Glòria, però que no fes mal. Tant de bo descarregués la quantitat d'aigua que va deixar, una mica més espaiada i que permetessin omplir els embassaments sense provocar cap mort.
Els que ho vam seguir en directe vam pensar que es tardava massa a obrir les comportes. En el llibre també ho suggereix...
Amb els mapes veiem molt clar que caurien uns 500 litres per metre quadrat. I, des del nostre punt de vista, ens semblava sorprenent que no es desembassés abans de l'arribada del Glòria. En la redacció del llibre, parlant amb gent del Meteocat i de l'ACA, entenc molt la dificultat de tirar endavant que hagués estat deixar-nos sense part de les reserves d'aigua si al final no s'haguessin complert els pronòstics. Com a meteoròloga que miro mapes, només puc respectar una decisió tan meditada com aquella.
El Glòria va ser un canvi de xip? Entendre que el canvi climàtic ja era una qüestió de present?
Pot ser. També ens està passant amb la sequera. Els fenòmens extrems, que no tenen per què ser provocats pel canvi climàtic, ens fan agafar més consciència. En el passat hem tingut temporals i sequeres pitjors, però el que hem de tenir clar és que cada vegada seran més recurrents.
Aquests dies es torna a parlar molt del col·lapse de l'AMOC, la circulació de l'oceà Atlàntic. És probable? Què ens comportaria aquest refredament exprés?
Si és o no probable és molt difícil de dir i és una qüestió que genera molt debat entre els mateixos científics. Ara bé, el que és clar és que el trencament d'aquest corrent oceànic alteraria el sistema de repartiment de l'escalfor entre continents i que ens permet tenir un clima més suau que les mateixes latituds dels Estats Units.
Si col·lapsés, hi hauria un refredament ràpid, fins a 3 graus en una dècada, en la línia de la pel·lícula El día de mañana. Sigui com sigui, cada vegada hi ha més estudis que abonen aquesta possibilitat i ho estic seguint molt. Recorda una mica el debat sobre l'origen humà del canvi climàtic que hi havia fa unes poques dècades...
Les previsions estacionals no tenen dubtes que venen mesos amb molta més calor del que tocaria. Et sorprèn que no hi hagi una reacció social i política?
M'he deixat de sorprendre. De fet, encara és molt que els grans líders mundials es reuneixin a les cimeres i em sap greu que els acords no siguin prou ambiciosos. Crec que tothom mira els interessos a petita escala i només es reacciona quan hi ha una crisi a curt termini, com va ser la Covid i ara amb la sequera. No s'havia fet res des del 2008 i ara tots a córrer.
Al llibre Fenòmens extrems explica que en el moment més àlgid de l'incendi de l'Empordà, les flames arriben a modificar les condicions atmosfèriques. Si passés avui, estaríem discutint si és un incendi de sisena generació?
En Marc Castellnou, cap dels bombers GRAF, explica que a Catalunya encara no hem tingut cap incendi de sisena generació que ens porti fins als límits. Ara bé, aquell va ser molt dur per la velocitat de les flames -fins a 100 metres per minut- a causa de la tramuntana. A més, ho va acabar de complicar la simultaneïtat amb l'incendi de Portbou, amb molta gent atrapada a la carretera.
Ara que es parla tant de l'embassament de Darnius, si hagués saltat cap a l'Alta Garrotxa hauria estat un megaincendi. No sé si en som conscients...
Ho repetíem molt aquells dies. Allà es va jugar bona part de l'incendi i, sortosament, el vent va tornar a girar i no va poder saltar més cap a l'interior i va facilitar les tasques d'extinció.
Aquell incendi l'agafa de vacances. Sembla que meteoròlegs i periodistes tenim problemes per desconnectar...
En aquell cas feia dos dies que havíem acabat temporada i tan bon punt em diuen que en Jordi Basté fa programa especial, vaig decidir agafar el cotxe i plantar-me a la ràdio. En general, em costa molt desconnectar: si hi ha qualsevol situació interessant, quedo enganxada als mapes o al radar. Fins i tot, tinc la temptació d'informar el meu entorn.
També parla del desbordament del Francolí del 2019, molt similar al produït el 1994. Ens hem de començar a replantejar els períodes de retorn?
Sí, fa temps. Quan diem que amb el canvi climàtic hi haurà més pluges torrencials, estem assumint que han caducat els períodes de retorn. I amb les noves condicions cal revisar l'urbanisme, perquè s'ha construït amb una informació que ja no correspon a la realitat.
D'aquell episodi se'n van treure lliçons? La previsió estava ben feta, els càlculs de Protecció Civil també... però molta gent no va rebre l'alerta.
En aquesta qüestió sempre he estat un punt crítica per la qüestió de l'altaveu. Els meteoròlegs dels mitjans de comunicació treballem amb les nostres eines -també tenim accés a part dels serveis privats del Meteocat-, però hauríem de poder coordinar-nos més amb Protecció Civil, per exemple. Si ells modelitzen que al cap de dues hores es desborda el Francolí, és clau que ens avisin urgentment que cal donar aquesta informació en antena. Sí que es va intentar en l'àmbit local, però molta gent se'n va anar a dormir sense saber-ho.
És una veu de ràdio i cada matí desperta mitja Catalunya amb el temps. No sabia que havia estat dos anys al 324 -hi ha proves-: es veu algun dia com a dona del temps a la televisió?
El meu somni era ser la dona del temps de TV3. Hi vaig arribar molt jove i inexperta... i vaig pagar la "novatada". Soc llicenciada en Física i no havia practicat mai com parlar en públic. Després, em va sortir l'oportunitat d'entrar a la ràdio i ho agraeixo a la vida. Vaig descobrir un món que m'apassiona: m'encanta la ràdio. Però també reconec que un dels moments de màxima felicitat va ser poder combinar els dos mitjans en l'etapa de l'Arusitys de 8TV.
Els homes i les dones del temps, en general, continuen sent escoltats, seguits i respectats. Però últimament també reben crítiques molt dures al límit de l'amenaça per gent que podem qualificar de negacionistes climàtics. La preocupa?
Sí. Perquè és un fenomen que s'ha vist molt amplificat per les xarxes socials i, especialment, des de l'anonimat. En aquest joc de voler que et facin cas, deixes de pensar amb tota la feina que estan desenvolupant un gran nombre de científics per desenvolupar models matemàtics per tenir cada vegada previsions més afinades.
Veig molt lícit que se'm critiqui per com faig el temps, però no que se'ns qüestioni la professionalitat. El mateix Meteocat, per exemple, cada vegada que el pronòstic no és prou encertat fa una revisió i n'extreu millores per aplicar-les als models.
També s'hi suma un fenomen creixent: presumptes meteoròlegs que des de les xarxes o mitjans fan groguisme o previsions fake a 10-15 dies d'avançada. Se senten pressionats per aquest fenomen?
Sí, molt. Més que previsions fake són amb poca fiabilitat. A tants dies de vista, el més probable és que canviïn molt Què ens passa? En antena acostumo a parlar, com a molt, del temps dels pròxims cinc dies. Ara bé, si per xarxes surt algú d'aquest perfil i comença a dir que d'aquí a 12 dies arriba una nevada, això comença a fer xup-xup.
És molt fàcil que en directe se'm pregunti per una situació que havia decidit no explicar precisament perquè al cap de poques hores potser haurà desaparegut dels mapes i no haurà existit mai. Això, més enllà de complicar-nos la feina, confon a la ciutadania perquè pot tenir la percepció que ens hem equivocat, quan realment ni ho hem arribat a pronosticar. En definitiva, és un bon problema.
Acabem en positiu: si tingués una vareta màgica, quina situació "pintaria" als mapes per a les setmanes vinents?
Una setmana sencera de pluja amb 100 litres diaris a les capçaleres dels rius. Això sí, ben pronosticat i amb tots els avisos fets per evitar danys personals i materials.
Acaba de publicarFenòmens extrems. La crònica de quatre grans desastres naturals que ens han marcat (Columna). Un llibre molt didàctic i en primera persona que relata episodis com els incendis de l'Empordà del 2012, el desbordament del Francolí del 2019, l'erupció del volcà de la Palma del 2021 i el temporal Glòria del gener de 2020. Aquest és l'últim gran episodi de pluja que ha viscut el país i que va donar pas a la pitjor sequera dels dos darrers segles.
L'anticicló es va trencar el cap de setmana passat, però les precipitacions van ser molt minses. Ara tornem a tenir anticicló...
Aquest dilluns podríem tornar a tenir algun ruixat, especialment al Pirineu, però tornaria a ser una minúcia. I, de cara a divendres vinent, es podria repetir una altra situació similar.
Els models estacionals no són dolents per tenir una primavera més o menys plujosa, no?
Els models estacionals apunten que el març podria ploure més del que tocaria a les comarques de Ponent. Vol dir que dibuixa una situació, de nou, de fronts atlàntics com aquests dies, que deixen molt poca aigua a les conques internes. L'abril el marca normal, és a dir, amb pluges com la mitjana. I, finalment, el maig pinta sec. Si cap dels tres mesos acaba sent més plujós que la mitjana, és molt difícil que solucionin la sequera. Això sí, cal seguir-ho perquè els models estacionals tenen una fiabilitat baixa.
Després de tres anys un ja comença a perdre l'esperança...
L'octubre passat, per exemple, aquests mapes a mitjà termini pronosticaven pluja. No va descarregar a les conques internes, però sí a l'Ebre. És el que comentàvem fa uns dies, volem una precisió molt elevada, però l'escala d'aquests models no ens ho permet. Ens pot servir per al conjunt de Catalunya, no per a una comarca o ni tan sols una conca hidrogràfica.
En situacions complicades explica que hi ha un 30% de patiment i un 70% de felicitat? I en setmanes com aquesta on només es veu anticicló?
Per pronòstic és un 100% de tranquil·litat. No hi ha risc i saps que no t'equivocaràs. En l'actual context de sequera, el patiment va en augment perquè passen els dies i els embassaments no paren de baixar. Ara mateix, gaudeixo un 0% dir que farà sol.
Un dels objectius dels meteoròlegs dels mitjans de comunicació és evitar danys materials i humans
Al llibre escull tres fenòmens meteorològics i un volcà. Per què aquesta tria?
Inicialment, el llibre s'havia de titular els quatre elements i en buscàvem un de terra, un de foc, un d'aigua i un de vent. Teníem molt clar l'incendi de l'Empordà, el desbordament del Francolí i el temporal Glòria. Faltava l'element terra: aquí no tenim tempestes de sorra i entre terratrèmols i volcans, vam optar per l'erupció de la Palma, ja que va passar mentre l'escrivia. A més, a El món a RAC1 em va tocar fer de vulcanòloga de capçalera per parar al cop abans de poder contactar amb els especialistes. Som els científics de l'emissora i, en un primer moment, ens recauen totes les preguntes de ciències de la terra o de l'univers.
El Glòria és el primer gran temporal que recordem pel nom. Com veu això de batejar les borrasques?
Molt bé. Provoca que la gent estigui més atenta quan parles d'un temporal que pot portar conseqüències greus. Un dels objectius dels meteoròlegs dels mitjans de comunicació és evitar danys materials i humans. En dies de temporal molt dur, les nostres previsions i advertències -i el comportament de la gent que ho té en compte-, pot salvar moltes vides. Tothom recorda el temporal Glòria: els efectes van ser molt bèsties i podrien haver estat molt pitjors si la població no hagués fet cas del pronòstic.
Les borrasques les bategen conjuntament els serveis meteorològics d'Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Luxemburg. Un temporal al centre de la península Ibèrica no ens acostuma a afectar a nosaltres i a vegades veiem grans titulars d'episodis una mica escarransits...
Sí, aquí intentem explicar com ens afectarà realment una borrasca d'aquestes perquè si mires qualsevol mitjà espanyol sembla que arribi la fi del món. En tot cas, és important que cadascú faci cas als meteoròlegs de la seva zona.
Mònica Usart és la dona del temps de RAC1 i RAC105. Foto: Hugo Fernández
Firmaria un Glòria aquesta primavera per superar la sequera. O faria massa mal?
Firmaria un temporal Glòria, però que no fes mal. Tant de bo descarregués la quantitat d'aigua que va deixar, una mica més espaiada i que permetessin omplir els embassaments sense provocar cap mort.
Els que ho vam seguir en directe vam pensar que es tardava massa a obrir les comportes. En el llibre també ho suggereix...
Amb els mapes veiem molt clar que caurien uns 500 litres per metre quadrat. I, des del nostre punt de vista, ens semblava sorprenent que no es desembassés abans de l'arribada del Glòria. En la redacció del llibre, parlant amb gent del Meteocat i de l'ACA, entenc molt la dificultat de tirar endavant que hagués estat deixar-nos sense part de les reserves d'aigua si al final no s'haguessin complert els pronòstics. Com a meteoròloga que miro mapes, només puc respectar una decisió tan meditada com aquella.
El Glòria va ser un canvi de xip? Entendre que el canvi climàtic ja era una qüestió de present?
Pot ser. També ens està passant amb la sequera. Els fenòmens extrems, que no tenen per què ser provocats pel canvi climàtic, ens fan agafar més consciència. En el passat hem tingut temporals i sequeres pitjors, però el que hem de tenir clar és que cada vegada seran més recurrents.
Em costa molt desconnectar. Si hi ha qualsevol situació interessant, quedo enganxada als mapes o al radar
Aquests dies es torna a parlar molt del col·lapse de l'AMOC, la circulació de l'oceà Atlàntic. És probable? Què ens comportaria aquest refredament exprés?
Si és o no probable és molt difícil de dir i és una qüestió que genera molt debat entre els mateixos científics. Ara bé, el que és clar és que el trencament d'aquest corrent oceànic alteraria el sistema de repartiment de l'escalfor entre continents i que ens permet tenir un clima més suau que les mateixes latituds dels Estats Units.
Si col·lapsés, hi hauria un refredament ràpid, fins a 3 graus en una dècada, en la línia de la pel·lícula El día de mañana. Sigui com sigui, cada vegada hi ha més estudis que abonen aquesta possibilitat i ho estic seguint molt. Recorda una mica el debat sobre l'origen humà del canvi climàtic que hi havia fa unes poques dècades...
Les previsions estacionals no tenen dubtes que venen mesos amb molta més calor del que tocaria. Et sorprèn que no hi hagi una reacció social i política?
M'he deixat de sorprendre. De fet, encara és molt que els grans líders mundials es reuneixin a les cimeres i em sap greu que els acords no siguin prou ambiciosos. Crec que tothom mira els interessos a petita escala i només es reacciona quan hi ha una crisi a curt termini, com va ser la Covid i ara amb la sequera. No s'havia fet res des del 2008 i ara tots a córrer.
Al llibre Fenòmens extrems explica que en el moment més àlgid de l'incendi de l'Empordà, les flames arriben a modificar les condicions atmosfèriques. Si passés avui, estaríem discutint si és un incendi de sisena generació?
En Marc Castellnou, cap dels bombers GRAF, explica que a Catalunya encara no hem tingut cap incendi de sisena generació que ens porti fins als límits. Ara bé, aquell va ser molt dur per la velocitat de les flames -fins a 100 metres per minut- a causa de la tramuntana. A més, ho va acabar de complicar la simultaneïtat amb l'incendi de Portbou, amb molta gent atrapada a la carretera.
Mònica Usart acaba de publicar el llibre "Fenòmens extrems". Foto: Hugo Fernández
Ara que es parla tant de l'embassament de Darnius, si hagués saltat cap a l'Alta Garrotxa hauria estat un megaincendi. No sé si en som conscients...
Ho repetíem molt aquells dies. Allà es va jugar bona part de l'incendi i, sortosament, el vent va tornar a girar i no va poder saltar més cap a l'interior i va facilitar les tasques d'extinció.
Aquell incendi l'agafa de vacances. Sembla que meteoròlegs i periodistes tenim problemes per desconnectar...
En aquell cas feia dos dies que havíem acabat temporada i tan bon punt em diuen que en Jordi Basté fa programa especial, vaig decidir agafar el cotxe i plantar-me a la ràdio. En general, em costa molt desconnectar: si hi ha qualsevol situació interessant, quedo enganxada als mapes o al radar. Fins i tot, tinc la temptació d'informar el meu entorn.
El meu somni era ser la dona del temps de TV3, però amb la ràdio vaig descobrir un món que m'apassiona
També parla del desbordament del Francolí del 2019, molt similar al produït el 1994. Ens hem de començar a replantejar els períodes de retorn?
Sí, fa temps. Quan diem que amb el canvi climàtic hi haurà més pluges torrencials, estem assumint que han caducat els períodes de retorn. I amb les noves condicions cal revisar l'urbanisme, perquè s'ha construït amb una informació que ja no correspon a la realitat.
D'aquell episodi se'n van treure lliçons? La previsió estava ben feta, els càlculs de Protecció Civil també... però molta gent no va rebre l'alerta.
En aquesta qüestió sempre he estat un punt crítica per la qüestió de l'altaveu. Els meteoròlegs dels mitjans de comunicació treballem amb les nostres eines -també tenim accés a part dels serveis privats del Meteocat-, però hauríem de poder coordinar-nos més amb Protecció Civil, per exemple. Si ells modelitzen que al cap de dues hores es desborda el Francolí, és clau que ens avisin urgentment que cal donar aquesta informació en antena. Sí que es va intentar en l'àmbit local, però molta gent se'n va anar a dormir sense saber-ho.
Mònica Usart, a la planta 15 de RAC1. Foto: Hugo Fernández
És una veu de ràdio i cada matí desperta mitja Catalunya amb el temps. No sabia que havia estat dos anys al 324 -hi ha proves-: es veu algun dia com a dona del temps a la televisió?
El meu somni era ser la dona del temps de TV3. Hi vaig arribar molt jove i inexperta... i vaig pagar la "novatada". Soc llicenciada en Física i no havia practicat mai com parlar en públic. Després, em va sortir l'oportunitat d'entrar a la ràdio i ho agraeixo a la vida. Vaig descobrir un món que m'apassiona: m'encanta la ràdio. Però també reconec que un dels moments de màxima felicitat va ser poder combinar els dos mitjans en l'etapa de l'Arusitys de 8TV.
Els homes i les dones del temps, en general, continuen sent escoltats, seguits i respectats. Però últimament també reben crítiques molt dures al límit de l'amenaça per gent que podem qualificar de negacionistes climàtics. La preocupa?
Sí. Perquè és un fenomen que s'ha vist molt amplificat per les xarxes socials i, especialment, des de l'anonimat. En aquest joc de voler que et facin cas, deixes de pensar amb tota la feina que estan desenvolupant un gran nombre de científics per desenvolupar models matemàtics per tenir cada vegada previsions més afinades.
Veig molt lícit que se'm critiqui per com faig el temps, però no que se'ns qüestioni la professionalitat. El mateix Meteocat, per exemple, cada vegada que el pronòstic no és prou encertat fa una revisió i n'extreu millores per aplicar-les als models.
Veig molt lícit que se'm critiqui per com faig el temps, però no que se'ns qüestioni la professionalitat
També s'hi suma un fenomen creixent: presumptes meteoròlegs que des de les xarxes o mitjans fan groguisme o previsions fake a 10-15 dies d'avançada. Se senten pressionats per aquest fenomen?
Sí, molt. Més que previsions fake són amb poca fiabilitat. A tants dies de vista, el més probable és que canviïn molt Què ens passa? En antena acostumo a parlar, com a molt, del temps dels pròxims cinc dies. Ara bé, si per xarxes surt algú d'aquest perfil i comença a dir que d'aquí a 12 dies arriba una nevada, això comença a fer xup-xup.
És molt fàcil que en directe se'm pregunti per una situació que havia decidit no explicar precisament perquè al cap de poques hores potser haurà desaparegut dels mapes i no haurà existit mai. Això, més enllà de complicar-nos la feina, confon a la ciutadania perquè pot tenir la percepció que ens hem equivocat, quan realment ni ho hem arribat a pronosticar. En definitiva, és un bon problema.
Acabem en positiu: si tingués una vareta màgica, quina situació "pintaria" als mapes per a les setmanes vinents?
Una setmana sencera de pluja amb 100 litres diaris a les capçaleres dels rius. Això sí, ben pronosticat i amb tots els avisos fets per evitar danys personals i materials.