02
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
05
de febrer
a les
8:07h
Catalunya es juga la sequera a una sola carta: una primavera plujosa. La situació extrema d'una altra estació seca suposaria entrar en un escenari crític de conseqüències desconegudes. Tres meteoròlogues consultades per Nació: Sarai Sarroca (Servei Meteorològic de Catalunya), Mònica Usart (RAC1) i Gemma Puig (TV3) coincideixen que s'obre una finestra d'oportunitat, però que molt difícilment cauran els 500-600 litres que necessitarien les conques internes per revertir l'actual crisi hídrica.
La declaració d'emergència per sequera ha coincidit amb un llarg període de bloqueig anticiclònic. Es tracta d'una situació molt habitual per l'època -les famoses minves de gener-, però que a part han coincidit amb temperatures molt altes per l'època. "Ho hem notat en unes reserves de neu inexistents: no només ha nevat plogut i nevat poc, sinó que la calor provoca que la neu es desfaci i que hi hagi evaporació als embassaments", apunta Sarai Sarroca, geògrafa i directora del Servei Meteorològic de Catalunya.
Les meteoròlogues consultades coincideixen amb l'"esperança" de l'escenari que es pot plantejar a partir del 10 de febrer. No perquè vinguin grans pluges -tot apunta que serà un front desgastat com els d'inicis d'any-, sinó perquè suposarà trencar l'actual bloqueig anticiclònic. "Almenys obrirà la porta a sistemes frontals atlàntics, malgrat que per nosaltres no són ideals", assenyala la meteoròloga de RAC1 i RAC105.
Menys optimista es mostra Gemma Puig, física i sotscap de Meteorologia de TV3 i Catalunya Ràdio: “És cert que l'anticicló es retira, però tal com va passar el gener, cada vegada que ens hi acostem, les previsions es desinflen respecte de situacions que sense sequera tampoc serien res de l'altre món”, explica a Nació. “Necessitem una llevantada i no fronts atlàntics desgastats”, s'exclama.
Ara bé, quina previsió fan per als tres mesos vinents?
Gemma Puig assenyala que hi ha models a llarg termini que preveuen un març i abril normals. "Si es confirma, seria una bona notícia. Però no en tindríem prou". En aquest sentit, recorda que la sequera de 2006-2008 es va superar amb 500 litres caiguts en dos mesos. "Necessitem un Glòria", conclou.
Els tres mesos, per cert, tots amb temperatures per sobre de les esperables, en un context de 2024 que promet ser rècord de calor tant per l'escalfament global com per l'impacte indirecte del Niño. "Això no ajuda gens a la sequera, amb un augment de l'evaporació. Ens hem acostumat a anomalies positives de 3-4 ºC i això no és normal", destaca la sotscap de Meteorologia de TV3 i Catalunya Ràdio.
Mònica Usart admet que aquests models "no tenen la precisió que els hi demanem com a societat". Es treballa a una escala europea i, per tant, la resolució no permet precisar si les precipitacions seran a les capçaleres de les conques internes o al delta de l'Ebre, per posar un exemple. "Aconseguir precisió amb models estacionals ho veig molt difícil, es treballa molt més per afinar a curt termini", afegeix.
El principal "culpable" és el famós anticicló de les Açores, que encadena bloquejos. De fet, la directora del Meteocat adverteix que en els darrers temps s'ha mogut i això dificulta que ens arribin els fronts atlàntics. Hi coincideix Usart: "Depenem molt de com es comporta i porta molt temps ben falcat. No hi ha manera", es lamenta.
Si aquest tipus de situacions meteorològiques són com la menudalla de la loteria, la Grossa són les llevantades. Ara bé, un element que està dificultant la formació d'aquestes depressions que descarreguen amb intensitat és la disminució de la tramuntana. Fa anys que ho analitza Sergi Corral, un jove biòleg i observador meteorològic de l'Escala. "Ens calen sèries de mínim 30 anys per confirmar-ho, però la tendència sembla clara", assegura Sarroca.
Finalment, la tercera situació que pot provocar pluges generals i generoses al nostre país és difícil, però efectiva. Es tracta d'una depressió d'origen atlàntic que s'introdueixi al Mediterrani per l'estret de Gibraltar i, posteriorment, es reactivi davant de la costa catalana. "El País Valencià han pogut superar la sequera. També hem tingut una mica de mala sort", es lamenta la directora del SMC.
"M'està sorprenent la intensitat i la durada d'aquesta sequera. I sobretot la tendència absolutament negativa d'agreujar-se a mesura que van avançant els mesos", destaca. En aquest sentit, recorda que la sequera 2005-2008, per exemple, hi va haver episodis intermedis que en van mitigar la gravetat.
"Ens estem tropicalitzant", afegeix Usart, tot recordant que amb el canvi climàtic les sequeres seran més dures i llargues mentre que les pluges torrencials seran més intenses. "Estem vivint escenaris meteorològics que pronosticàvem per més enllà del 2050", conclou Sarroca. De fet, recentment, un estudi d'una universitat australiana augmenta fins a una forquilla del 13 al 35% la reducció de les precipitacions a l'estat espanyol en funció de l'escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
"Ha d'acabar plovent tant si com no"
Després de quasi 40 mesos de sequera hi ha qui es comença a preguntar si tornarà a ploure amb ganes mai més. Evidentment, la resposta és afirmativa. "Ha d'acabar plovent tant sí com no", s'exclama Mònica Usart, física i meteoròloga de RAC1. En aquest sentit, l'actual sequera pluviomètrica va començar a mitjan 2020 després de tres anys molt plujosos, que van culminar amb el temporal Glòria.La declaració d'emergència per sequera ha coincidit amb un llarg període de bloqueig anticiclònic. Es tracta d'una situació molt habitual per l'època -les famoses minves de gener-, però que a part han coincidit amb temperatures molt altes per l'època. "Ho hem notat en unes reserves de neu inexistents: no només ha nevat plogut i nevat poc, sinó que la calor provoca que la neu es desfaci i que hi hagi evaporació als embassaments", apunta Sarai Sarroca, geògrafa i directora del Servei Meteorològic de Catalunya.
Les meteoròlogues consultades coincideixen amb l'"esperança" de l'escenari que es pot plantejar a partir del 10 de febrer. No perquè vinguin grans pluges -tot apunta que serà un front desgastat com els d'inicis d'any-, sinó perquè suposarà trencar l'actual bloqueig anticiclònic. "Almenys obrirà la porta a sistemes frontals atlàntics, malgrat que per nosaltres no són ideals", assenyala la meteoròloga de RAC1 i RAC105.
Menys optimista es mostra Gemma Puig, física i sotscap de Meteorologia de TV3 i Catalunya Ràdio: “És cert que l'anticicló es retira, però tal com va passar el gener, cada vegada que ens hi acostem, les previsions es desinflen respecte de situacions que sense sequera tampoc serien res de l'altre món”, explica a Nació. “Necessitem una llevantada i no fronts atlàntics desgastats”, s'exclama.
I què diuen els models estacionals sobre la primavera?
Un dels problemes de gestionar crisis com l'actual sequera és la dificultat de comptar amb previsions fiables a mitjà i llarg termini. Si els denominats models estacionals ja tenen una incertesa elevada, a les nostres latituds, i especialment a la primavera i a la tardor, és encara major.Ara bé, quina previsió fan per als tres mesos vinents?
- Febrer: inici molt sec i segona quinzena humida.
- Març: precipitació normal.
- Abril: més sec que la mitjana.
Anomalia de temperatura i precipitació (febrer, març i abril 2024)
Gemma Puig assenyala que hi ha models a llarg termini que preveuen un març i abril normals. "Si es confirma, seria una bona notícia. Però no en tindríem prou". En aquest sentit, recorda que la sequera de 2006-2008 es va superar amb 500 litres caiguts en dos mesos. "Necessitem un Glòria", conclou.
Necessitem una llevantada i no fronts atlàntics desgastats
Els tres mesos, per cert, tots amb temperatures per sobre de les esperables, en un context de 2024 que promet ser rècord de calor tant per l'escalfament global com per l'impacte indirecte del Niño. "Això no ajuda gens a la sequera, amb un augment de l'evaporació. Ens hem acostumat a anomalies positives de 3-4 ºC i això no és normal", destaca la sotscap de Meteorologia de TV3 i Catalunya Ràdio.
Mònica Usart admet que aquests models "no tenen la precisió que els hi demanem com a societat". Es treballa a una escala europea i, per tant, la resolució no permet precisar si les precipitacions seran a les capçaleres de les conques internes o al delta de l'Ebre, per posar un exemple. "Aconseguir precisió amb models estacionals ho veig molt difícil, es treballa molt més per afinar a curt termini", afegeix.
I per què fa tant temps que plou per sota la mitjana?
Si predir el temps futur -especialment a mitjà i llarg termini- és difícil, pot ser més fàcil entendre com hem arribat fins aquí. Per què acumulem sis estacions teòricament humides amb precipitacions molt per sota la mitjana?La primavera és una bona finestra d'oportunitat perquè plogui. Però necessitem 500-600 litres i no està previst que passi
El principal "culpable" és el famós anticicló de les Açores, que encadena bloquejos. De fet, la directora del Meteocat adverteix que en els darrers temps s'ha mogut i això dificulta que ens arribin els fronts atlàntics. Hi coincideix Usart: "Depenem molt de com es comporta i porta molt temps ben falcat. No hi ha manera", es lamenta.
Si aquest tipus de situacions meteorològiques són com la menudalla de la loteria, la Grossa són les llevantades. Ara bé, un element que està dificultant la formació d'aquestes depressions que descarreguen amb intensitat és la disminució de la tramuntana. Fa anys que ho analitza Sergi Corral, un jove biòleg i observador meteorològic de l'Escala. "Ens calen sèries de mínim 30 anys per confirmar-ho, però la tendència sembla clara", assegura Sarroca.
Ha d'acabar plovent tant sí com no. I la bona notícia és que, almenys, cap al 10 de febrer es trencarà l'actual bloqueig anticiclònic
Finalment, la tercera situació que pot provocar pluges generals i generoses al nostre país és difícil, però efectiva. Es tracta d'una depressió d'origen atlàntic que s'introdueixi al Mediterrani per l'estret de Gibraltar i, posteriorment, es reactivi davant de la costa catalana. "El País Valencià han pogut superar la sequera. També hem tingut una mica de mala sort", es lamenta la directora del SMC.
"M'està sorprenent la intensitat i la durada d'aquesta sequera. I sobretot la tendència absolutament negativa d'agreujar-se a mesura que van avançant els mesos", destaca. En aquest sentit, recorda que la sequera 2005-2008, per exemple, hi va haver episodis intermedis que en van mitigar la gravetat.
"Ens estem tropicalitzant", afegeix Usart, tot recordant que amb el canvi climàtic les sequeres seran més dures i llargues mentre que les pluges torrencials seran més intenses. "Estem vivint escenaris meteorològics que pronosticàvem per més enllà del 2050", conclou Sarroca. De fet, recentment, un estudi d'una universitat australiana augmenta fins a una forquilla del 13 al 35% la reducció de les precipitacions a l'estat espanyol en funció de l'escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.