O tenim una primavera plujosa o notarem la sequera a l'aixeta

El Govern decretarà al llarg del gener l'emergència per sequera. Suposarà augmentar al màxim les restriccions en tots els sectors així com limitar a només 200 litres per habitant i dia la dotació màxima. Això encara deixarà un petit marge a les grans ciutats, però moltes poblacions mitjanes ja quedaran per sobre.

Si la primavera no és per fi plujosa, l'escenari ja podria ser extrem i notar-se a les aixetes de l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, tal com s'ha exclamat recentment el director de l'ACA, les ciutats no han començat a percerbre la sequera fins que s'ha parlat de les dutxes dels gimnasos, del Barça o dels vaixells.

 

Quan es decretarà l'emergència?

L'emergència es decretarà de manera automàtica quan el sistema Ter-Llobregat, que abasteix la regió metropolitana de Barcelona, part de la Catalunya Central i l'entorn de Girona, arribi al 16%. Cal recordar que aquests embassaments estan lleugerament per sobre -mig punt- del conjunt dels pantans de les conques internes.

A l'hivern, malgrat que no estigui plovent, les reserves baixen molt lentament. El consum és menor i, amb temperatures baixes, l'evaporació és mínima. Malgrat que l'ACA encara manté públicament que la declaració d'emergència serà a mitjan gener, l'evolució de les reserves fa pensar que es pot endarrerir fins a finals de mes, fins i tot, a inicis de febrer.

Cal recordar que afectarà 202 municipis de 14 comarques i un total de 5,9 milions d'habitants. Se sumaran als 37 -bàsicament de l'Empordà- que ho estan des de fa mesos.

 

L'esperança de no encadenar quatre primaveres seques

La sequera hidrològica va començar a mitjan 2020. Després d'un gener extraordinari -amb el temporal Glòria-, la primavera també va ser molt plujosa. Des d'aleshores, cap de les estacions humides ha tingut una precipitació que s'acosti a la mitjana.

Les previsions a llarg termini s'ha demostrat que no funcionen gens bé. Les setmanes vinents continuaran sent molt seques, però queda l'esperança que la ratxa es trenqui a la primavera. Tot i que, en general, el segon any amb Niño no contribueix a precipitacions abundants al nostre país, cal confiar, encara que sigui per una qüestió estadística, que evitarem encadenar un quart any extremadament sec.
 

Precipitació a Barcelona (1914-2023)

Les dades de Barcelona -amb una sèrie iniciada el 1914- mostren l'excepcionalitat de l'episodi. Els anys 2022, 2023 i 2021 han estat els més secs mai registrats i els únics on la precipitació no ha arribat als 330 litres. És menys d'un 50% de la mitjana del període de referència -1990-2020-.
 

Els diversos nivells d'emergència

El pla de sequera dibuixa fins a tres escenaris d'emergència. Per una banda, comparteixen les restriccions als diversos sectors: 80% a l'agricultura, 50% a la ramaderia i 25% a la indústria i als usos recreatius. Però, per una altra, suposen reduir la dotació màxima per habitant i dia: 200 litres (emergència 1), 180 litres (emergència 2) i 160 litres (emergència 3).

En el primer cas, les grans ciutats com Barcelona encara tindrien un coixí que els permetria mantenir la normalitat. En el segon, en canvi, la situació ja començaria a ser límit. La mateixa capital catalana va consumir el novembre 173 litres per habitant i dia.

 

Quan es rebaixarà la pressió de la xarxa?

Les administracions i les companyies volen evitar tant sí com no els talls d'aigua. No només per la impopularitat de la mesura sinó perquè el remei pot ser pitjor que la malaltia. Pot provocar fuites una vegada es torna a subministrar aigua i també acaba suposant un major consum, ja que els veïns n'acumulen abans i després del tall.

Per tot plegat, l'alternativa preferida és rebaixar la pressió a la xarxa. Ho van començar a provar la primavera passada ciutats mitjanes com Manresa i Vilanova, i a la tardor s'hi van afegir Aigües de Barcelona així com Girona, Figueres, Mataró i Terrassa, entre altres.

Des de l'Agència Catalana de l'Aigua es voldria que fos una mesura el més estructural possible, però algunes companyies només ho aplicaran en aquells municipis que realment superin la dotació màxima. Per altra banda, des de tots els agents implicats s'adverteix que no és una solució màgica i que en alguns barris -sigui per tenir edificis amb molts pisos o canonades antigues- no serà fàcil aplicar-la.
 

Els vaixells amb aigua, una imatge a evitar?

Més enllà d'obres d'emergència per augmentar els recursos disponibles -potabilització al Besòs i pous de sequera-, hi ha l'aigua que queda als embassaments. La dessalinització opera al màxim, la regeneració ara mateix pot augmentar poc i, fins i tot,es reduirà els cabals ecològics de la Muga, el Ter i el Llobregat per deixar el màxim de recurs als pantans. L'esperança, de nou, és que Catalunya tingui una primavera pluviomètricament normal, després de tres anys tan secs.

Amb aquesta situació extrema, el Govern ja fa setmanes que prepara l'ús de vaixells com a solució d'emergència -el director de l'ACA va explicar en una entrevista a Nació que podria ser a l'abril o fins i tot abans, malgrat que ara ho endarrereix al juny-. Seria prioritàriament amb aigua del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona, en un moment on la possibilitat -descartada pel Govern- d'interconnectar les conques ha tornat a posar les Terres de l'Ebre en alerta.

Els experts adverteixen que portar aigua amb vaixells és molt car i que tampoc solucionarà la situació, però ara mateix ningú ja pot descartar repetir una escena que es va produir el 2008. Aleshores, el sector turístic va lamentar la imatge que Catalunya va projectar al món. Però si enguany tornen a arribar bucs amb aigua potable, la sequera del 2008 haurà quedat quasi com una anècdota respecte a la gravetat de l'actual.