El canvi climàtic suposarà un augment de les temperatures, una reducció de les precipitacions i un augment dels fenòmens extrems. Aquest patró suposarà que Catalunya canviï de clima: passarà del mediterrani (temperat) a l'estepari (sec), segons un estudi de la UPC. Ara bé, quines diferències tenen?
Hi ha diversos sistemes per classificar els climes. La més utilitzada és la de Köppen -originalment desenvolupada per Wladimir Köppen, un geògraf i climatòleg rus d'origen alemany-. Els climes del planeta es divideixen en cinc grans grups -tropicals (A), secs (B), temperats (C), continentals (D) i polars (E)- als que s'hi va afegir un sisè, denominat el de terres altes (H).
Climes tropicals (A)
Són humits i no tenen cap mes amb mitjanes inferiors a 18 ºC. Poden ser equatorial (Af), monzònic (Am) o de la sabana (Aw). No tenen representació ni als Països Catalans ni a la península Ibèrica.
Climes secs (B)
Estan marcats per precipitacions inferiors a l'evapotranspiració -la pèrdua d'humitat per part dels vegetals- potencial anual.
La segona lletra indica el grau d'aridesa: estepari (s) o desèrtic (w) mentre que la tercera el règim de temperatures: càlid (h) o fred (k), si la temperatura mitjana anual supera o no els 18 ºC. El clima estepari fred passaria a ser el dominant al litoral i prelitoral del Principat.
Climes temperats (C)
La temperatura mitjana del mes més fred se situa entre -3 o 0 ºC i 18 ºC mentre que la del més càlid supera els 10. La segona lletra explica el règim de precipitacions. Estiu sec (s), hivern sec (w) i humit (f). La tercera lletra indica el comportament de les temperatures a l'estiu: subtropical (a), temperat (b) i fred (c).
En aquest camp s'hi inclou el clima mediterrani (csa), que actualment ocupa el litoral i prelitoral català, però també bona part d'Andalusia i Extremadura. Amb el canvi climàtic, passaria a ocupar zones tradicionalment més fredes i humides com part de Galícia i d'Euskal Herria.
Catalunya també té actualment representació de variacions del clima mediterrani amb rangs més continentals o de muntanya en bona part de l'interior i del terç nord.
Climes continentals (D)
Es caracteritzen per tenir molta amplitud tèrmica. De fet, el mes més fred pot tenir temperatures mitjanes per sota dels -3 o 0ºC mentre que el més càlid supera els 10 ºC. La segona lletra també indica el grau de precipitació mentre que la tercera inclou també la d per a hiverns extremadament freds.
Climes polars (E)
Són secs i freds. Cap mes supera els 10 ºC de mitjana.
Climes de terres altes (H)
És un grup afegit posteriorment per agrupar els de les zones elevades que no es corresponien amb cap dels grups anteriors per ser una modificació del clima zonal a causa de l'altitud pròpia de grans serralades com els Andes o l'Himàlaia, entre altres.
Mediterrani, més enllà de la Mediterrània
El clima mediterrani -Csa segons la classificació de Köper- està marcat per hiverns temperats així com per estius secs i càlids. La major part de la pluja es recull a l'hivern o bé a les estacions intermèdies -al nostre país, de fet, es concentren a la primavera i a la tardor-. La vegetació natural és el bosc mediterrani.
Aquest clima va molt més enllà del mar homònim, tant a les riberes europea com africana. De fet, té representació tant a Amèrica del Nord -Califòrnia- com del Sud (Xile). També a Sud-àfrica així com en diverses zones d'Austràlia. Precisament, en la darrera COP de canvi climàtic es va posar en marxa una coalició liderada per Catalunya formada per una quinzena de regions mediterrànies d'arreu del planeta per situar a l'agenda de les negociacions climàtiques la realitat d'aquesta bioregió.
La realitat del clima estepari
Els climes esteparis es defineixen per tenir precipitacions escasses. Aquest fet configura un tipus de paisatge denonimat precisament estepa, formada bàsicament per l'estrat herbaci i amb una presència quasi inexistent d'arbres.
L'evolució cap al 2050, situa bona part del litoral i prelitoral del Principat en la classificació d'estepari freda (Bsk), ja que la temperatura mitjana anual continuaria quedant per sota dels 18 ºC. Tot i que normalment es defineixen per hiverns freds o molt freds, en aquest cas es tractarien d'hiverns temperats i estius cada vegada més càlids.
De fet, els investigadors de la UPC en destaquen sobretot com la reducció de les precipitacions vindria acompanyat d'un augment de la seva irregularitat fent-ne augmentar tant els períodes de sequera com els fenòmens extrems.