Quins són els municipis amb més perill d'incendis a Catalunya. Tradicionalment, se situaven a l'Empordà, part del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, així com a les zones forestals de Ponent, les zones amb pitjors condicions meteorològiques. Ara, amb l'emergència climàtica, el Departament d'Acció Climàtica aposta per un "canvi de paradigma" i es consideren més perilloses els municipis amb més càrrega de combustible.
Per què canvia el paradigma de perill d'incendi?
Fins fa uns anys, es considerava que hi havia un cert equilibri entre el clima i el bosc. O dit d'altra manera, a Catalunya teníem els ecosistemes forestals que corresponien a les nostres característiques climàtiques. Tanmateix, l'augment sostingut de temperatures -quasi 2 graus en els darrers 70 anys- i una distribució molt més irregular de les precipitacions, han fet evident un desequilibri. Una situació que s'ha agreujat per l'abandonament de les activitats primàries, l'augment de la superfície forestal -fins a un 64% de Catalunya- així com l'increment de la seva densitat.
Amb un bosc en equilibri, els elements clau de perill eren la temperatura, el vent i la humitat. "El perill era major a les zones on tenien una meteorologia favorable per als incendis", apunta David Montserrat, tècnic del Servei de Prevenció d'Incendis.
Ara, amb aquest canvi de paradigma, des d'Acció Climàtica es considera més gran el perill a Collserola que al cap de Creus. "Al nord de l'Empordà tindrem més dies amb una mala meteorologia, però l'incendi potencial de Collserola serà molt més greu, pràcticament irreversible", explica Montserrat a Nació. "En aquestes zones més clàssiques, amb una recurrència de foc superior, al cap de poc temps tornaran a tenir el mateix paisatge", afegeix.
Els municipis amb més perill d'incendi
Per determinar el perill d'incendi de cada municipi, el Servei de Prevenció ha desenvolupat un nou model que inclou diverses variables: les climàtiques i meteorològiques, però també la càrrega de vegetació amb potencial d'assecar-se, la densitat d'ignicions i la continuïtat forestal, entre altres.
"No es tracta d'un mapa d'emergències, sinó estructural", explica David Montserrat a Nació. En aquest sentit, a banda d'algunes zones més clàssiques, el perill màxim se centra en comarques del prelitoral de Tarragona i Barcelona, però també bona part de la Catalunya Central. "És molt més real i acurat perquè es té en compte com es poden comportar aquestes grans masses forestals en un escenari de canvi climàtic", assenyala Anna Sanitjas, directora general de Boscos.
Perill d'incendi forestal per municipis (valors agrupats en quintils)
Un cas paradigmàtic és el Maresme. "Es tracta d'una zona que meteorològicament no té dies dolents, però tenen un gran potencial de patir un incendi destructiu on, difícilment, es pugui recuperar el paisatge tal com el coneixement actualment". De fet, Òrrius és un dels cinc municipis del país amb un perill més elevat.
Aquests són els 10 municipis amb major perill (agrupat en quintils en una escala sobre 1):
- Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre): 1,000
- Castellar de la Ribera (Solsonès): 0,998
- Almatret (Segrià): 0,997
- Dosrius (Maresme): 0,996
- Flix (Ribera d'Ebre): 0,995
- Avinyó (Bages): 0,994
- Garcia (Ribera d'Ebre): 0,993
- La Fatarella (Terra Alta): 0,992
- Argençola (Anoia): 0,991
- Gaià (Bages): 0,990
I com cal actuar a les zones amb major perill? "El desequilibri s'ha d'afrontar amb gestió forestal. Reduir el nombre d'arbres per hectàrea i que els que quedin siguin més resistents i preparats", explica Anna Sanitjas a Nació. En una escala més petita, també pot ajudar a identificar les àrees on cal fer actuacions quirúrgiques de prevenció d'incendis. En ambdós casos, Acció Climàtica es planteja que aquests barems serveixen a l'hora de prioritzar les línies de subvencions.
Del mapa bàsic al mapa diari
Acció Climàtica acaba d'elaborar la primera edició del nou mapa bàsic, al qual ha tingut accés Nació. Els anteriors tenien una vigència més llarga, però el compromís és d'actualitzar-lo anualment. En aquest sentit, segons explica el tècnic del Servei de Prevenció, es pretén incorporar les actuacions de gestió forestal realitzades, l'impacte dels incendis, del decaïment forestal així com la millora de la informació disponible.
Però més enllà de la utilitat del mapa bàsic, molt enfocat cap a la gestió, serveix també per elaborar el mapa diari del perill d'incendi. Es publica dues vegades al dia i no només inclou el perill estructural, sinó la previsió meteorològica així com la meteorologia acumulada.
El model permet obtenir informació per quadrats d'1x1 quilòmetres de territori. Tanmateix, es presenta a 5x5 (fins a l'any passat era 7,5x75) i també s'acaba agregant a escala municipal. Amb una escala de cinc nivells -baix, moderat, alt, molt alt i extrem- acaba servint per autoritzar o no les activitats que comporten perill d'incendi.
Aquest inici de juliol, malgrat ser una de les èpoques de l'any més complicades, les pluges dels darrers mesos i les temperatures a ratlla, han permès tenir un perill d'incendi anormalment baix.