El Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE han iniciat les negociacions per revisar la legislació sobre contaminants d’aigües amb l’objectiu de “reforçar” la protecció dels recursos hídrics europeus. L’actualització de la normativa, que afecta tres directives relatives a la gestió de l’aigua i que es fa cada sis anys, coincideix amb la publicació de diversos informes per part de la CE que constaten que només un 39,5% de les aigües superficials del continent està en bon estat ecològic, i només un 26,8% té un estat químic òptim. Per part de l’Eurocambra, liderarà les converses l’eurodiputat del PSC Javi López, que en declaracions a l’ACN defensa l’aplicació d’estàndards “més exigents” pels principals contaminants.

Les negociacions entre les tres institucions europees -conegudes com a ‘diàleg a tres’- han de revisar tres directives: la directiva que estableix un marc comunitari d’actuació en la política de les aigües; la directiva relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament; i la directiva sobre les normes de qualitat ambiental de les aigües. Es tracta d’una actualització de les normes que es fa automàticament cada sis anys, però que aquesta vegada arriba en un moment especialment crític pel que fa a l’estat dels recursos hídrics a la UE, tal com constaten les dades de l’executiu comunitari. 

“Les nostres aigües estan contaminades, el subministrament està amenaçat i no estem fent prou per reduir el risc d’inundacions greus”, va afirmar a principis de febrer la comissària a càrrec de Medi Ambient i Resiliència de l’Aigua, Jessika Roswall, durant la presentació de diversos informes relatius a la contaminació de les aigües.

Contaminació de nitrats a l'Estat

En el cas d’Espanya, dades de Greenpeace apunten que el 44% dels aqüífers del territori espanyol estan en mal estat i són “pràcticament irrecuperables”. Un dels contaminants més presents és el nitrat i, segons la mateixa organització, el 20% de l’aigua de l’Estat està contaminada per nitrats procedents de la ramaderia industrial.

En aquest sentit, un informe d’Ecologistes en Acció ja va alertar, fa gairebé un any, que més de 10.000 persones estan afectades per aigües contaminades per nitrats a Catalunya. L’estudi assenyalava que set municipis a Tarragona superen la quantitat de nitrats permesa, set més a Girona, tres a Lleida i dos a Barcelona. A més, apuntava que els valors de nitrats analitzats en 171 localitats de l'estat espanyol eren superiors als que determina la normativa de 50 mg de nitrats per litre d'aigua potable. 

A nivell nacional, les últimes dades fetes públiques per l’organització, apunten que les poblacions amb aigua potable contaminada per acumulació de nitrats per sobre del llindar permès -i, a conseqüència, no apta per al consum- va augmentar un 50% el 2023, passant de 171 a 257. Segons Ecologistes en Acció, el problema va afectar a més 220.000 persones arreu del territori espanyol.

Javi López del PSC lidera les negociacions de l'Eurocambra

En les negociacions a tres bandes entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE, qui liderarà la posició de la cambra europea serà l’eurodiputat del PSC Javi López, que recentment ha estat nomenat ponent de la revisió de la legislació. En declaracions a l’ACN, López ha defensat que el debat sobre els contaminants de l’aigua és una qüestió “de salut pública”. “La contaminació a la UE és un dels grans factors que danya la nostra salut i té un enorme impacte també sobre els nostres pressupostos en forma de despesa sanitària”, avisa l’eurodiputat, que recorda que, més enllà de la protecció del medi ambient, l’objectiu d’actualitzar les tres directives és incloure “el coneixement de la ciència” per reduir els danys en la salut pública.

López es mostra convençut que la revisió de la normativa permetrà reforçar els estàndards dels contaminants per tal que siguin més exigents pel que fa a les principals substàncies químiques que es troben a l’aigua, com els plaguicides, els pesticides o els ‘pfas’. A més, subratlla que l’actualització de les tres directives va de bracet amb l’estratègia de lluita contra la contaminació de l’aire -coneguda com a ‘Zero Pollution’-.