Un dia després que Alemanya i Espanya hagin signat una declaració conjunta per "obrir un procés de diàleg" per mirar de desencallar l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea; el govern alemany es tira enrere i refreda la possibilitat que el català sigui llengua oficial a Europa.
Segons declaracions del portaveu de l’executiu alemany, Stefan Kornelius, a què ha accedit EFE la postura del canceller Friedrich Merz "es manté igual". Alemanya considera que afegir noves llengües implicaria "modificar els tractats europeus", un procés complex pel qual es necessitaria l'acord de tots els estats membres.
El que semblava un avanç en l'oficialitat del català a Europa arriba en plena pressió de Junts a Pedro Sánchez pels incompliments del govern espanyol, un dels quals és la qüestió de la llengua a Europa. Alemanya apareix com un dels principals obstacles, com es va veure en la reunió del maig. Sánchez ja va traslladar al canceller Merz la necessitat d'aconseguir l'oficialitat del català, compromís assolit fa més de dos anys amb Junts i que encara no s'ha assolit.
"Fa 40 anys que s'està esperant aquest moment", va dir Sánchez a un prudent Merz. "Entenc l'interès, però ja veurem com es resol", va respondre el canceller alemany, i va plantejar a mitjà termini fer les traduccions amb IA. Les paraules de Kornelius arriben després del comunicat conjunt emès pel govern espanyol, on semblava que l'oficialitat del català veia la llum i que els dos països havien decidit obrir un diàleg per tractar el reconeixement de les llengües cooficials. Ara per ara, es refreda aquesta opció després que el canceller Merz es mantingui reticent al canvi.
Una proposta en un moment polític clau
La carpeta del català feia mesos que estava encallada, malgrat els esforços de la Moncloa, del Govern i Junts ha anat posant l'accent en el fet que queden compromisos per complir si el PSOE vol continuar amb una relació que, per ara, presenta una mala salut permanent. El bloqueig permanent -que ara podria desencallar-se-, sumat als fracassos en la delegació de les competències en immigració, la lentitud en els canvis per endurir les penes a la multireincidència o la no aplicació de l'amnistia, sumat a la pressió d'Aliança Catalana i l'horitzó de les municipals, ha situat el pacte Junts-PSOE al límit.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va celebrar l'acord. "Estem més a prop d'aconseguir que el català sigui oficial a la Unió Europea", ha dit, i s'ha mostrat esperançat per "fer-ho possible". Malgrat que la negociació dona la pilota el govern espanyol, i sobretot el Ministeri d'Assumptes Exteriors, Illa també aprofita les seves reunions amb dirigents europeus per traslladar-los la importància d'avançar en aquesta qüestió. L'argument del president és que, en un moment d'ascens de l'euroescepticisme, el projecte europeu ha d'atendre les demandes de les seves regions, com és el cas de Catalunya amb la llengua, per apropar-se als ciutadans.
