"Guerra de guerrilles" al parlament brasiler. El 17 d’abril passat, la Cambra dels Diputats del Brasil –controlada per l’oposició- va aprovar iniciar l’impeachment (terme manllevat del sistema polític nord-americà), el procés de destitució de la presidenta Dilma Rousseff. La proposta de destitució va passar al Senat, que aquest dimecres tenia previst la votació definitiva que podi acabar amb l’era de govern del Partit dels Treballadors (PT) al Brasil. Avui, el president interí de la cambra, Waldir Maranhoa, ha decidit acceptar en part les al·legacions presentades, que asseguren que hi va haver indefensió de la presidenta i que, abans que el Senat voti, ho ha de tornar a fer el Congrés. Així es farà. Un baló d’oxigen que, en una política plena de trampes i jocs malabars com la brasilera, pot ser decisiu.

Què ha succeït? Des que l’oposició es va conjurar amb el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), formació centrista fins ara aliada de Rousseff, les coses es van posar molt negres pel futur de la cap de l’estat. L’esclat de l’escàndol de Petrobras ha esquitxat tot el govern del Partit dels Treballadors i el llegat del mateix expresident Lula. Però si una cosa ha après el PT és a manejar amb habilitat els recursos del poder. Rousseff ha disposat aquestes setmanes del capital polític, encara enorme, de Lula, del tot concentrat a intentar salvar la seva successora. A més, com han assenyalat molts analistes brasilers, molts dirigents opositors arrosseguen també sospites d’irregularitats.

La maniobra ha estat digna de Borgen. Petrobras embruta Rousseff, però també molts dels seus contradictors. Un recurs contra Eduardo Cunha, el president de la cambra que havia facilitat la votació d’impeachment, va ser acceptada finalment pel Tribunal Suprem fa uns dies. Cunha va ser apartat provisionalment del càrrec i substituït pel vicepresident Maranhao. Sigui com sigui, Maranhao ha decidit que la cambra torni a debatre i votar la proposta de destitució i, d’aquesta manera, ha aturat la votació del Senat.

Suposa això la salvació de la presidenta? De moment, és només una pròrroga. Maranhao pertany al Partit Progressista, que en la política brasilera ocupa un espai de dreta, però en aquest context d’aliances i traïcions, això ja significa poc a Brasília. Avui, Rousseff ha celebrat la victòria de manera eufòrica. Però la partida d’escacs continua.