El 24 de febrer del 2022 van canviar moltes coses a Europa. L'"operació especial" de les forces armades russes era una invasió d'Ucraïna que pretenia col·lapsar el país i el seu govern en poques setmanes. Superats els 1.000 dies de guerra, el conflicte continua enfangat i no hi ha a l'horitzó perspectives de resolució. És difícil donar xifres incontrovertibles, però The Wall Street Jornal i Le Grand Continent apunten a la mort fins ara de 280.000 combatents (200.000 russos, 80.000 ucraïnesos) i 400.000 ferits (a parts equiparables entre tots dos bàndols). Moscou ha incrementat la pressió militar al front amb l'ús d'un míssil balístic intercontinental.
La tàctica russa d'emprar "infanteria d'un sol ús" -ara, reforçada amb combatents de Corea del Nord- per determinar les posicions de foc ucraïnèses explica l'enorme quantitat de baixes. Vladimir Putin va reconèixer aquest desembre que la despesa militar del país ja és del 6,3% del seu PIB. Mentre Europa i l'OTAN han refermat el seu suport a Ucraïna, l'arribada de Donald Trump ha donat esperança a Rússia d'una major pressió sobre Kíiv perquè negociï. Però hi ha analistes que posen en dubte cap gir decisiu en la posició de Washington. L'assassinat del general rus Igor Kirillov, cap de la Defensa Radiològica, Química i Biològica, en una explosió al centre de Moscou amb autoria ucraïnesa reconeguda, ha estat un signe que, en cas de negociar, Kíiv no hi vol arribar en situació de feblesa.