Era 7 de gener, dimecres. El 2015 just començava a rodar i res feia presagiar que París, la capital de França, encetaria aquell precís dia un any fatídic a causa d'atacs terroristes d'arrel islamista. A la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, els principals dibuixants i col·laboradors de la revista estaven reunits a migdia per preparar el proper número. De sobte, dos homes vestits de negre, encaputxats i armats amb fusells d'assalt van irrompre a la sala de reunions i van començar a disparar a tort i a dret. Els assaltants van assassinar deu persones a sang freda i en van ferir nou més, quatre d'elles en estat greu. En sortir, van disparar i matar dos agents de policia, un d'ells rematat quan jeia ferit, i van escapar.

Irreverent, humorístic i satíric, el setmanari Charlie Hebdo estava sota amenaça per la publicació de vinyetes de Mahoma -ja va patir un atac amb còctels molotov l'any 2011- i de fet es mantenia una vigilància policial que va ser del tot ineficaç en el moment de l'atac. La commoció inicial per l'atemptat es va traduir d'immediat en una onada de condemna i també de solidaritat amb la revista i, per extensió amb la llibertat d'expressió. Entre els morts hi havia els dibuixants Charb -director de la revista-, Cabu, Honoré, Tignous i Wolinski. Els atacants van assegurar estar a les ordres de l'organització jihadista Al Qaeda.

Je suis Charlie fa la volta al món

En una ràpida reacció, el president de la República francesa, François Hollande, visitava la redacció amb prou feines una hora després de l'atac, amb totes les forces policials mobilitzades i amb la proclama Je suis Charlie començant a donar la volta al món gràcies a les xarxes socials. "França és un país amenaçat perquè és un país de llibertat", va assegurar Hollande en aquell moment, a més de garantir que els culpables serien jutjats, un extrem que no va ser possible, perquè els dos principals sospitosos van ser abatuts per forces policials dos dies després.

  De fet, els germans Chérif i Saïd Kouachi van ser ràpidament identificats com els presumptes autors de l'atac a la revista, amb la col·laboració d'una tercera persona que hauria fet el paper de xofer i que es va lliurar a la justícia l'endemà, el 8 de gener. Aquell mateix dia, un atac aparentment sense relació amb l'assalt a Charlie Hebdo, un intercanvi de trets a Mountrouge, a tocar de París, va acabar amb una policia morta. L'home que l'hauria disparat era Amedy Coulibaly, vell conegut dels germans Kouachi.

Setge als germans Kouachi

Amb tota la maquinaria policial francesa aplicada a la recerca i captura dels dos germans, el setge es va estrènyer ràpidament, i el divendres 9 de gener al matí, els Kouachi van ser localitzats i un d'ells ferits lleument en un intercanvi de trets amb la policia a Dammartin-en-Goële, prop de l'aeroport Charles de Gaulle. Assetjats per la gendarmeria els germans es van fer forts en una impremta. Els intents de negociar amb els terroristes van resultar infructuosos, de manera que el ministre de l'interior, Bernard Cazeneuve, va autoritzar una operació policial per neutralitzar-los. Cap a dos quarts de cinc de la tarda es van escoltar tres explosions prop de l'edifici i a les cinc els policies es van disposar a penetrar al local. Just abans però, els Kouachi, que ja havien anunciat la seva intenció de morir com a màrtirs, van sortir a l'exterior per atacar els policies, que els van abatre de manera immediata.

Assalt a un supermercat kosher

En paral·lel, Coulibaly va assaltar un supermercat kosher -menjar específic per a jueus- de París, on va prendre ostatges, tot amenaçant de matar-los si la policia atacava els Kouachi. La gendarmeria va optar per assaltar el local amb l'objectiu de rescatar els ostatges i van abatre Coulibaly. En l'operació també van morir quatre ostatges, aparentment executats pel terrorista.

En total, l'atac al setmanari i els fets posteriors van deixar disset morts -a banda dels tres terroristes abatuts-. Els atemptats van ser reivindicats per Al Qaida al Iemen, que va considerar l'acció com una "venjança" per les ofenses que la revista havia fet a Mahoma en publicar vinyetes humorístiques.

Els fets van tenir repercussió mundial, i la tragèdia va universalitzar la proclama Je suis Charlie, en defensa de la llibertat d'expressió. Líders d'arreu del món van expressar la seva solidaritat amb les víctimes i el poble francès, i el diumenge, 11 de gener, centenars de milers de persones van participar en una gran manifestació de rebuig als atacs i suport a les víctimes. La setmana següent va sortir a la venda un número especial de la revista, amb un nova caricatura del profeta Mahoma juntament amb les paraules "Tot està perdonat". La revista es va poder fer a la redacció del diari Liberation i es van imprimir cinc milions d'exemplars.

  Amb motiu del primer aniversari de l'atac, la revista prepara un altre número especial, aquest cop amb una portada amb un déu amb un kalaixnikov a l'esquena, tacat de sang i corrent i el text "Un any després, l'assassí segueix corrent", una imatge en què no apareix explícitament Mahoma, ni un déu clarament islàmic. En tot cas, la revista ja va anunciar al juliol que no tornaria a publicar caricatures del profeta de l'Islam.

Al novembre, nous atacs a París

Malgrat tot, Paris no es va poder desfer del malson terrorista, i el que va passar al gener es va repetir, encara amb molta més cruesa, la nit del 13 al 14 de novembre, quan diverses cèl·lules jihadistes -aquest cop actuant en nom d'Estat Islàmic- van atacar indiscriminadament diversos objectius civils, entre ells la sala de concerts Bataclan, causant 129 morts. El president Hollande va considerar els fets com un "acte de guerra" i França va bombardejar Raqqa, el principal bastió de l'organització terrorista.