Els líders europeus se la juguen. Foto: ACNEls caps d'estat i de govern de la UE es tornen a reunir aquest dimecres per intentar trobar una solució definitiva i creïble pels mercats a la crisi del deute. Els tres grans punts de debat són la situació de Grècia, la recapitalització dels bancs i, especialment, l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) que ha d'evitar el contagi de la crisi del deute al cor de l'Eurozona. Els líders europeus arriben, però, enmig d'una crisi política, especialment per les tensions que arriben d'Alemanya. La cancellera Angela Merkel ha alertat que no vol que els líders donin "suport ple" a la continuació de la compra per part del BCE de deute espanyol i italià.
De fet, bona part de l'èxit de la reunió d'aquest dimecres a Brussel·les depèn de que voti aquest matí el parlament alemany, el Bundestag. Els diputats a Berlín han de decidir si accepten l'ampliació de l'EFSF dels 440.000 milions d'euros actuals fina a més d'1 bilió. Angela Merkel va aconseguir superar una primera votació similar fa pocs dies, però ha de tornar a portar el paquet a la cambra davant de la constatació que la decisió del 21 de juliol de dotar l'EFSF de 440.000 milions es va quedar curta. La votació torna a ser tensa per Merkel, que espera no haver de dependre dels vots de l'oposició per tirar endavant la proposta.


Però el fet que la votació d'una possible proposta d'ampliació de l'EFSF passi primer pel Bundestag, i que Merkel no vulgui comprometre el BCE en al compra de deute espanyol i italià, provoca tensions polítiques a Brussel·les. El president francès, Nicolas Sarkozy, sembla estar ja en un segon pla a l'espera de les decisions alemanyes, mentre que el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i el de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, reclamen unitat i volen decisions per aquest dimecres. A això cal afegir-hi la debilitat política del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que presentarà aquest dimecres a Brussel·les in extremis el seu pla de retallades. 


Les negociacions estan més encarrilades pel que fa al perdó de part del deute grec. Si en un principi els líders europeus havien pactat amb els creditors de Grècia un 21% de condonació, el debat se situa ara en ampliar-ho fins el 40% o 60%. També caldrà detallar com haurà de funcionar la recapitalització dels bancs proposada per la CE, i que se situarà pels voltants dels 100.000 milions d'euros. La idea és que les principals entitats financeres europees obtinguin un 9% de ràtio de capital de màxima qualitat. 


Tot plegat, enmig de la volatilitat dels mercats, que ahir van rebre amb fortes caigudes la decisió de la presidència de torn polonesa de cancel·lar la trobada prèvia de ministres d'Economia de la UE -el que implica que els responsables de finances europeus s'hauran de trobar després de la Cimera per enllestir-ne els debats tècnics. Els parquets europeus esperen una solució definitiva i que no s'hagi de revisar de nou, en una crisi que s'allarga des de fa més de 18 mesos i, que des dels problemes inicials de Grècia, amenaça ja el cor de l'Eurozona.
