No és el final, però s’hi acosta. Aquest diumenge, la Cambra de Diputats del Brasil va votar l’inici del procés de destitució –impeachment- de la presidenta del país, Dilma Rousseff. El motiu, sobre el paper, està fora dels focus i es basa en suposades irregularitats de l’executiu per equilibrar el pressupost nacional a base de recórrer a préstecs de bancs de l’Estat. Però ha estat el descrèdit del govern de Rousseff, la seva manca de popularitat –el suport electoral al Partit dels Treballadors era fins ara la seva garantia- i els efectes de l’esclat de l’escàndol Petrobras, que ha acabat arrossegant la seva administració.  

La cambra va votar contra Dilma per 367 vots a 137. Molt més dels dos terços exigits per la llei, el que vol dir que tots els esforços dels darrers dies per aturar el procés han estat inútils. Especialment dur és el resultat per l’expresident Lula, gran valedor de Rousseff, qui s’ha deixat la pell fent maniobres a totes bandes per mirar de salvar la presidenta. Si ni tan sols Lula, el polític més hàbil del país, l’ha pogut salvar, Rousseff afronta un horitzó negre.

El vicepresident Michel Temer, que succeirà Rousseff, actua ja des de fa mesos com el virtual cap de l’oposició. Pertany al Partit del Moviment Democràtic del Brasil (PMDB), de centre, que fa de força d’equilibri en l’enrevessada política brasilera. Ara la sol·licitud d'impeachment ha de passar al Senat, on li cal tan sols la majoria absoluta. Els més optimistes en l’entorn de Rousseff encara confien en el president del Senat, Renán Calheiros, un polític astut que fins ara no s’ha decantat obertament. Però el panorama no pot ser més preocupant per a la presidenta. La majoria dels analistes assenyalen que no existeix ara per ara una alternativa engrescadora al PT governant. Molts dels dirigents opositors que volen la renúncia de Dilma no són precisament un exemple d’integritat. El Brasil es dirigeix cap a una greu crisi política.