S'atribueix a un dels generals de Vladímir Putin, Valery Gerasimov, la teoria de la guerra híbrida, un concepte que inclou tot tipus d'elements dins d'un gran conflicte militar, des de la propaganda a l'economia. Distorsionar el mercat europeu del gas pot ser un altre front a conquerir. El cert és que els preus de l'energia s'han convertit en un altre dels camps de batalla de la guerra que s'està lliurant entre l'exèrcit rus invasor i el poble ucraïnès. Joe Biden va anunciar dimarts el veto a la importació de gas i petroli rus i Rússia va amenaçar de tancar l'aixeta a Europa. El conflicte ja està tenint un fort impacte en els preus elèctrics. Dijous comença a Versalles una cimera del Consell Europeu que tractarà, com a tema central, què fer amb la connexió gasítica amb Rússia.

El preu de la llum al mercat majorista de l'estat espanyol registrarà aquest dijous el seu cinquè màxim històric. Malgrat que l'import de l'electricitat es reduirà un 21,8% respecte a aquest dimecres, el preu mitjà del MWh se situarà en els 369,75 euros, segons l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE). Des dels consumidors i les patronals de les pimes ja s'ha reclamat que la UE actuï amb celeritat i que modifiqui el sistema de fixació de preus de l'energia, que està afectant la majoria de les empreses. Es tracta de fer que el gas surti del pool elèctric europeu. En el que no hi ha consens a Brussel·les és en el que s'ha de fer amb el gas rus. Aquí hi ha cinc aspectes que incideixen en la "guerra del gas". 

[h3]El boicot "fàcil" dels Estats Units[/h3]
L'Administració nord-americana va decidir dimarts vetar la importació de petroli i gas rus. Al fer-ho, Biden aconseguia cobrar-se vàries peces alhora: satisfeia l'opinió pública i el Congrés, que reclamava més sancions, afectava poc l'economia dels EUA, ja que les exportacions de petroli rus són tan sols el 8% del que rep de l'estranger, i a la vegada escenificava més pressió sobre el Kremlin. A la vegada, reconeixia que la seva situació és més còmoda que la dels socis europeus. 

[h3]El que uneix al Consell Europeu: independència energètica[/h3]
Els líders europeus que es reuniran aquest dijous i divendres a Versalles tenen clara una cosa: la UE ha de fer una aposta estratègica per desfer-se de la dependència energètica de Rússia. S'ha parlat d'una data per fer realitat això: el 2030. Cal diversificar els proveïdors i la UE ja negocia amb Qatar, Egipte i els mateixos Estats Units. Però els esdeveniments a Ucraïna han desbaratat aquests plans. No és tan fàcil canviar de socis comercials. I en el que no hi ha consens és en el veto a Rússia.    

[h3]Alemanya versus França: diversos graus de dependència[/h3]
El total de la UE compra a la Federació Russa el 40% del gas que consumeix (i el 27% del petroli). Però en el cas d'Alemanya, la xifra és de gairebé el 60% del gas. França importa molt menys de Rússia: el 20%. Molts països de l'est, en canvi, estan en una situació de forta dependència, com és el cas de Polònia, amb prop del 80% de gas provinent de Rússia (paradoxalment, un gran enemic històric).     

[h3]Finançar la guerra?[/h3]
En el seu anunci de veto a les importacions russes, Biden va expressar que els EUA no finançarien la guerra contra Ucraïna.  Rússia obté cada dia 1.000 milions d'euros per la seva exportació de combustibles fòssils. Un argument de pressió de Washington sobre els socis europeus, situats ara en la pitjor de les contradiccions: un xoc entre els valors europeus i els interessos dels estats europeus.
  
[h3]I el canvi climàtic?[/h3]
El novembre passat, la Cimera pel Canvi Climàtic celebrada a Glasgow concloïa amb un compromís per fer d'aquesta dècada la més decisiva en el combat contra l'escalfament global. L'acord final, amb pocs decisions concretes, va ser considerat insuficient per un sector de les organitzacions ecologistes. Però es va subratllar l'esforç per avançar en la transició energètica. Ara, els tancs i les bombes que cauen sobre les ciutats ucraïneses plantegen un nou embat i afectaran, de ben segur, la lluita pel clima. L'encariment del gas pot amenaçar l'equilibri energètic. De cop, el petroli i el gas dels EUA pot ser vist com a necessari per Europa. I ja hi ha qui propugna un retorn al carbó. Energia bruta? Sí, però en una situació d'escassetat, també barata i fàcil d'extreure.  

[despiece][h3]Dades per entendre el conflicte[/h3]
- Rússia és el tercer productor de petroli, superat pels EUA i l'Aràbia Saudita, tot i que en alguns moments aquest ordre s'inverteix. Produeix uns 11 milions de barrils de cru diaris i n'exporta entre 5 i 6. Exporta 6,6 milions de metres cúbics de gas, i un 70% va a la UE (dades extretes d'un estudi de la professora nord-americana Amy Myers).

- Un 60% del gas que importa Alemanya prové de Rússia (era el 65% el 2020, segons dades d'Eurostat). És molt menys a França i a països com Espanya, que l'importa preferentment d'Algèria. Però en molts països de l'est la dependència frega el 100%.      

- L'any 2021, Rússia va obtenir més de 110.000 milions de dòlars de les seves exportacions petrolieres, pràcticament el doble del que va guanyar per les exportacions de gas natural. 

- Els Estats Units només rep de Rússia el 7,9% del petroli que importa. A més, els EUA han incrementat les seves reserves de ptroli i gas gràcies a les tècniques de fracking.  

[/despiece]

[plantillaucraina]