Precisament, les pressions nord-americanes, aliat històric d'Israel, han estat les que han fet ajornar la votació del text tota la setmana, de tal manera que el redactat que finalment s'ha votat ha estat una versió rebaixada de la presentada inicialment pels Emirats Àrabs Units. No parla de suspendre les hostilitats per permetre l'accés segur de l'ajuda humanitària ni de cessament sostenible dels enfrontaments.
Aquest vocabulari s'ha substituït per expressions que demanen "mesures urgents per permetre l'accés humanitari segur immediat" o "crear les condicions", sense més especificacions, per al cessament de les hostilitats. El text també reclama que es designi un alt oficial de les Nacions Unides perquè monitori i coordini l'entrega de l'ajuda humanitària la Franja.
Rússia ha estat un dels països més crítics amb la redacció final del text, fet pel qual s'ha abstingut en la votació. Així, el règim de Vladímir Putin ha coincidit amb els Estats Units, si bé per motius diferents. L'ambaixador rus davant les Nacions Unides, Vasili Nebenzya, ha afirmat que votant a favor de la resolució, el Consell de Seguretat ha donat a les forces armades israelianes "llibertat de moviments completa" per continuar les accions a la franja de Gaza.
[plantillagaza]