El govern argentí de Cristina Fernández de Kichner ja és a les redaccions del grup de comunicació Clarín, on hi treballen 15.000 periodistes en quatre diaris, set revistes i diversos productes audiovisuals, editorials i d'impressió. L'executiu ha començat a actuar d'ofici per tal de desmantellar el conglomerat empresarial de comunicació més potent del país escudant-se en la Llei de mitjans de l'Argentina, que arrossega polèmica des de la seva promulgació l'any 2009.

 

Aquesta Llei, que substitueix la legislació sobre mitjans que datava de la darrera dictadura (1976-1983), va sorgir a iniciativa de diferents organitzacions socials. Planteja l’obligació de dividir l’espai mediàtic a parts iguals entre l’Estat, la iniciativa privada i les organitzacions sense ànim de lucre (universitats, ONGs, sindicats o organitzacions religioses, entre d’altres). A més, les empreses estrangeres només podran tenir el 30% de les accions de qualsevol mitjà de comunicació, i com a mínim el 60% de la producció que s'emeti haurà de ser argentina. 

 

La presidenta del país, Cristina Fernández de Kichner, va fer-se seva la iniciativa social i la va emprar en plena campanya contra el grup Clarín. La periodista Graciela Mochkofsky parla d’aquest enfrontament com d’una disputa de fa anys, però que es va fer pública arrel de la vaga agropecuària a Argentina a l’any 2008. El llavors president, Néstor Kirchner, va demanar al conseller delegat del grup Clarín, Héctor Magnetto, que es posicionés en favor del govern en la lluita que mantenia enfront els sindicats agricultors. Clarín, no obstant, va fer tot el contrari, posicionant-se en favor dels col·lectius del camp, editant un suplement per a ells i organitzant una de les fires agrícoles més importants de tot el país. A banda, diversos periodistes i analistes argentins sempre han parlat de desavinences econòmiques entre el govern i el grup Clarín, fet que ha ocorregut en molts altres casos: Clarín ha aconseguit favors d’altres presidents com Alfonsín o Menem, dels quals s’ha acabat distanciant també.

 

Malgrat que el grup de comunicació havia impugnat dos articles (45 i 161) de la nova llei per inconstitucionals, el jutge Horacio Alfonso els ha declarat d’acord amb la Constitució, fet que ha permès que el passat 17 de desembre es presentés a la seu del grup un funcionari de l’Autoritat Federal de Serveis de Comunicació Audiovisual (AFSCA). Segons fonts oficials, el seu treball era la notificació de “l’inici de la transferència d’ofici”. Aquesta és la via que el govern argentí contempla per fer complir la norma, coneguda informalment com Llei de Mitjans, en els casos dels mitjans que no s’hagin adaptat de forma voluntària a la nova situació. Bàsicament, el que han de fer els grups de comunicació que incompleixen en el seu accionariat les noves directrius és vendre les accions que sobren. En el cas de Clarín, que va tenir una pròrroga després que el termini oficial per adaptar-se a la normativa finalitzés el 7 de desembre, el procés estarà controlat per l’Estat. Tal i com ha afirmat aquest funcionari del AFSCA, “el procés durarà 100 dies i començarà amb la taxació de les accions i els béns de l’empresa”.

 

La polèmica no s’acaba amb la decisió del jutge, ja que les acusacions entre jutges i membres del govern es creuen, mentre el grup Clarín va emetre el passat dilluns una nota de premsa en què qualificava la intromissió governamental d'“improcedent i il·legal”, alhora que assegurava que l’article 161 de la nova llei, el qual dóna un any a les empreses per vendre llicències per ajustar-se a la legalitat, encara no ha estat vigent per aquest grup i, per tant “no es pot acusar d’incompliment”.