El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Echeverri Londoño, alies “Timochenko”, han segellat aquest dilluns a la nit l'acord tancat a l'agost a Cuba després de quatre anys de negociacions i que posa fi a una de les guerres més llargues de la història contemporània. El pacte l'haurà de ratificar el poble colombià a les urnes, en un referèndum que s'ha convocat aquest diumenge, 2 d'octubre. El conflicte ha durat 52 anys i ha provocat 220.000 morts, a més de milers de desapareguts.

Aquest moment històric ha tingut com a convidats a 15 caps d'estat, la majoria llatinoamericans; 27 ministres d'exteriors, inclòs l'espanyol José Manuel García Margallo, que ha acompanyat el rei emèrit Joan Carles I; i una desena de presidents d'organitzacions internacionals, entre els que destaquen el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, i el de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Luis Almagro. També hi ha havia l'expresident espanyol Felipe González. 

Tots ells s'han concentrat al Pati de les Banderes del Centre de Convenicions de Cartagena, tots vestits de blanc per exigències del protocol. Un color que ha simbolitzat la pau.

Amb aquest acord, el govern colombià i les FARC han blindat un acord de pau de 297 pàgines en les que es desgranen els sis acords parcials que la composen: desenvolupament agrari i rural, participació política, cultius il·lícits, víctimes, fi del conflicte i implementació i verificació del pacte.

Els acords, desglossats

L'acord sobre el desenvolupament agrari i rural contempla la creació d'un fons de terres per aconseguir la “democratització” del camp colombià, “en benefici dels pagesos sense terra o amb terra insuficient, i de les comunitats més afectades pel conflicte, promovent una desconcentració i una distribució equitativa”. 

L'objectiu de la participació política, per un altre costat, és que sorgeixin noves forces, entre les quals el partit en el que es transformarà les FARC un cop desmobilitzades, amb les suficients garanties de seguretat  per desenvolupar la seva tasca.

Les FARC s'han compromès, a més, a “posar fi a qualsevol relació que, en funció de la rebel·lió, s'hagués presentat amb el narcotràfic”. Les parts han dissenyat un mecanisme per a l'eradicació dels cultius il·lícits i la substitució per altres de legals. 

Un dels pilars de l'acord de pau és el relatiu a les víctimes, que crea una jurisdicció especial encarregada d'aclarir i sancionar les greus violacions dels Drets Humans i els crims internacionals comesos en el conflicte armat per totes les parts.

També s'ha pactat un cronograma que dóna 180 dies a les FARC per lliurar les armes. Els guerrillers es concentraran en zones i punts concrets del territori colombià fins que que es reincorporin plenament a la vida civil, on estaran protegits per una missió internacional sota el paraigües de l'ONU.

Els colombians tenen l'última paraula

La signatura d'aquest dilluns és una acte simbòlic perquè tots aquests acords encara hauran de passar l'examen de les urnes, en el plebiscit que se celebrarà el proper diumenge, 2 d'octubre. Els colombians decidiran llavors definitivament si accepten l'acord o no.

El llindar mínim de participació per a què la consulta sigui valida està situada en el 13% del cens electoral, format per 33 dels 48 milions d'habitants que té Colòmbia. Per tant, només es requereixen 4,5 milions de votants per a què l'acord de pau sigui ratificat o anul·lat.