Els carrers de Berlín travessen grans avingudes traçades amb tiralínies, poblades per  imponents edificis i colossals blocs de pisos, molts d'ells hereus de l'escola Bauhaus. El racionalisme de formes de la bella ciutat i algunes cicatrius que encara són ben visibles, deixen entreveure que nom fa tant que va caure un mur que separava dues maneres de veure el món. Concretament, són 26 anys de la caiguda del mur, i 25 de la fi de l'antiga República Democràtica Alemanya.

Però tot i els grans plans urbanístics per tancar la ferida de la separació de la ciutat, que es va perllongar durant quasi tres dècades, encara queden ben visibles les restes de les dues Alemanyes, del mur que la separava i de les dues cosmovisions que les van marcar durant anys. No només en queden testimonis físics, també fenòmens sociològics, com que els barris on es concentren els nuclis amb més presència d'activistes d'extrema dreta, són, paradoxalment, els vells barris del Berlín Oriental. Potser la paradoxa més irònica, seguint la lògica de l'actual sistema econòmic, és que la ciutat s'hagi encarregat de reciclar i transformar en actius imants turístics les velles restes de la RDA, vorejant, a voltes, un testimoni històric en la banalitat del "souvenir".

Línia de llambordes resseguint l'antic traçat del mur de Berlín. Foto: Jordi Borràs

Una línia de llambordes ressegueix l'antic traçat del mur a tota la ciutat. A banda i banda, edificis de diferents èpoques ajuden a orientar-se: al cantó est, l'espai de seguretat del mur podia ocupar entre 30 i 500 metres, on hi havia un fossar, tanques, línies de filferro espinós, torres de control i altres sistemes de seguretat.

Memorial als caiguts de les tropes soviètiques. Foto: Jordi Borràs

Memorial als caiguts de les tropes soviètiques. Foto: Jordi Borràs

Memorial als caiguts de les tropes soviètiques. Envoltat de verd –una de les característiques de tota la ciutat- hi trobem el memorial que l'Alemanya oriental va fer construir en record dels milers d'homes que van deixar la pell en l'alliberament de Berlín el 1945. Al centre del perímetre enjardinat, hi ha cinc grans fosses comunes amb les restes de 5.000 soldats soviètics. Els diferents grups escultòrics imponents formen un conjunt únic i singular a tota la ciutat.

Un vell Trabant a Berlín. Foto: Jordi Borràs

Una flota de trabis destinats a «tours» turístics.  Foto: Jordi Borràs

Un vell Trabant (satèl·lit, en alemany) conegut popularment com a "Trabi", l'antic cotxe oficial de la RDA que va poblar els carrers orientals de 1957 a 1991. Avui en dia encara és força normal veure'n circular pels carrers de Berlín. A la imatge de sota, una flota de trabis destinats a fer "tours" turístics per la ciutat, convertint el vell símbol de l'economia socialista en moneda de canvi del nou estat capitalista.

Torre de guaita de l'antiga presó de l'STASI. Foto: Jordi Borràs

Retrat d'Erich Honecker, a l'antiga presó de l'Stasi.  Foto: Jordi Borràs

Torre de guaita de l'antiga presó de la STASI, la policia secreta de la RDA. El centre d'internament estava envoltat d'edificis del govern o de blocs habitats per funcionaris de confiança per evitar que l'enclavament, que ni tan sols sortia als mapes, fos descobert per la dissidència o els espies occidentals. A sota, una de les parets del despatx del director de la presó, presidit amb un retrat d'Erich Honecker, màxim dirigent de l'RDA entre 1971 i 1989.

Centre d'acolliment de refugiats al Berlín oriental. Foto: Jordi Borràs

Un edifici amb l'arquitectura típica de l'Est, que en el seu moment va acollir una escola, serveix actualment com a centre d'allotjament de refugiats. L'enclavament del centre en un dels barris perifèrics de la ciutat, on hi ha una absència total del multiculturalisme que predomina al centre de Berlín, i on els partits xenòfobs i d'extrema dreta tenen més pes, ha generat un fort debat sobre la idoneïtat d'ubicar-hi un centre d'allotjament de refugiats.

Seu de Die Linke. Foto: Jordi Borràs

Seu de Die Linke, "L'Esquerra", a l'est de la ciutat. Aquesta formació, equivalent a ICV-EUiA, és hereva del Partit Comunista Alemany. En aquestes dependències s'hi va gestar també el moviment antifeixista alemany, Antifaschistische Aktion, a cavall dels anys vint i trenta del segle XX.

Mural de l'antic mur de Berlín. Foto: Jordi Borràs

Un passeig recorre restes del mur amb murals de tota mena que són restaurats periòdicament. Segurament un dels llocs més turístics de la ciutat. El que poca gent té en compte és que aquest tros de mur té un punt d'artificial, ja que en reurbanitzar la zona els blocs de pedra es van girar de cara a l'Est de la ciutat, que oferia un entorn més agradable per passejar-hi.

Mural a l'actual Ministeri de Finances alemany. Foto: Jordi Borràs

Un altre mural, però en aquest cas en molt millor estat de conservació, és a l'edifici actual del Ministeri de Finances alemany i que està, precisament, en un dels pocs edificis que queden dempeus del període del III Reich, on hi havia en el seu moment el Ministeri d'Aviació nazi.

El Check Point Charlie, una atracció turística. Foto: Jordi Borràs

El Check Point Charlie és un dels punts obligats de visita pels visitants a la ciutat. A l'enclavament hi ha una recreació del que va ser pas fronterer entre el Berlín Oriental i l'Occidental, amb entrada a la zona de la ciutat controlada per EEUU. El Check Point i els seus voltants s'han convertit en una mena de museu a l'aire lliure on els turistes vinguts d'arreu retraten amb gran delit el record d'aquelles dues Alemanyes.

Imatge d'un soldat americà al Check Point Charlie. Foto: Jordi Borràs