L'independentista Plaid Cymru, descol·locat, inicia un procés de primàries per trobar un nou rumb.

Que un partit independentista formi un govern de coalició amb un de socialista no acostuma a ser un bon negoci. Aquesta sembla ser que és una de les conclusions que està traient aquests mesos la formació independentista del País de Gal·les, el Plaid Cymru, després de la patacada electoral del maig de l'any passat, quan van passar de ser la segona força política del país a veure's superada pels Conservadors, mentre que els seus anterior socis, els Laboristes Gal·lesos, van quedar-se a un escó de la majoria absoluta i des de llavors que governen en solitari.

Ara, l'històric líder Ieuan Wyn Jones, que dirigia el partit des del 2000, ha decidit plegar i quatre aspirants es disputen la presidència del partit, que es decidirà mitjançant primàries . De moment, quatre diputats s'han postulat -Elin Jones, Elis Thomas, Simon Thomas i Leanne Wood-, per bé que encara hi ha fins el 26 de gener perquè d'altres dirigents acabin fent el pas.

Durant el febrer, els candidats hauran de convèncer la militància de quina és la millor estratègia per fer del partit una eina útil per aconseguir la independència del País de Gal·les i, el 15 de març, els militants emetran el seu vot. El partit ha previst que també podran votar aquells nous militants que es donin d'alta abans del 26 de gener.

L'exministra d'Agricultura Elin Jones assegura que, si guanya, vetllarà perquè Gal·les sigui més pròspera, Simon Thomas reivindica l'obra de govern assolida conjuntament amb els laboristes i Leanne Wood posa l'accent en què el Plaid Cymru hauria d'intensificar la seva vessant independentista.

Coalició i caiguda

El Plaid Cymru, sota la batuta de Jones, per primera vegada en la seva història, va aconseguir formar govern, com a soci minoritari, amb els Laboristes Gal·lesos entre 2007 i 2011, en un pacte batejat com a One Wales. La formació independentista va gestionar la parcel·la de poder que li va correspondre, Jones va ostentat el càrrec de viceprimer ministre gal·lès i el conjunt de la direcció va anunciar que aquesta gestió diària era la que portaria el país a la llibertat. Als comicis del maig del 2011, el Plaid Cymru va baixar de 15 a 11 escons.

Paradoxalment, durant la campanya electoral, els Laboristes van centrar els seus esforços en criticar l'independentisme gal·lès. Un dels seus principals cartells electorals assegurava que el vot laborista era el vot de progrés; que el vot als conservadors suposava un gir a la dreta; que el vot als liberal-demòcrates suposava fer marxa enrere i que el vot al Plaid Cymru suposava un carreró sense sortida.