Segons han anunciat els organitzadors de l'Assemblea General Ordinària del Sínode, que culminarà amb dues reunions l'octubre de 2023 i de 2024, amb els nous canvis, cinc religioses s'uniran a cinc sacerdots com a representants amb dret a vot dels ordes religiosos. D'aquesta manera, 10 clergues seran "substituïts per cinc religioses i cinc religiosos pertanyents a Instituts de vida consagrada, triats per les respectives organitzacions representatives de les superiores generals i dels superiors generals" i amb dret al vot.
Una reivindicació històrica
Es tracta d'una reivindicació històrica de les dones amb la qual Francisco reflecteix el seu desig de donar més responsabilitat a dones i laics en la presa de decisions a l'Església catòlica. Des de fa dècades, les dones reclamen el dret al vot en els sínodes. El febrer del 2021, el Pontífex va triar per primera vegada a una dona com a sotssecretària del Sínode dels Bisbes, la religiosa francesa Nathalie Becquart, que va estar acompanyada en aquest càrrec per l'espanyol de l'Orde de Sant Agustí, Luis Marín de Sant Martí. La religiosa, nascuda a Fontainebleau (França) en 1969, va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec. Becquart sí que va poder votar en la reunió de febrer de 2021, però ho va fer en la seva condició de sotssecretària.A més a més, el Pontífex ha decidit que també els laics, homes i dones, que participin en el Sínode tindran dret a vot. Així, ha eliminat la figura dels auditors a l'assemblea i, en el seu lloc, ha afegit "altres 70 membres, no bisbes, que representin altres fidels". Entre ells, poden ser triats "sacerdots, persones consagrades, diaques o fidels laics i que procedeixin de les Esglésies locals".
[noticiadiari]2/255130[/noticiadiari]
Els organitzadors de l'Assemblea General Ordinària del Sínode, esperen que la meitat d'aquests nous membres -que seran escollits pel Papa d'una llista de 140 persones indicades durant les reunions Internacionals de les Conferències Episcopals i l'Assemblea de Patriarques de les Esglésies Orientals Catòliques- siguin dones i especifiquen que tots ells tindran dret a vot. "A l'hora d'identificar-los, s'haurà de tenir en compte no només la seva cultura general i prudència, sinó també els seus coneixements, tant teòrics com pràctics, així com la seva participació en diverses capacitats en el procés sinodal", han informat des de l'Assemblea General Ordinària del Sínode.
Fins ara només votaven els bisbes
Des del Concili Vaticà II, les reunions dels anys 60 que van modernitzar l'Església, els Papes han convocat els bisbes del món a Roma durant unes setmanes per tractar temes concrets. Al final de les reunions, els bisbes voten propostes concretes i les presenten al Papa, que elabora un document que té en compte les seves opinions. Fins ara, només podien votar els homes. No obstant això, per al cardenal Jean-Claude Hollerich, un dels principals organitzadors del Sínode, "és un canvi important, no és una revolució". El també arquebisbe de Luxemburg, ha explicat la seva reticència a utilitzar el terme "revolució" en comentar que, en els llibres sobre la Història de França es parla de revolució amb "veus a favor" i "veus en contra".Hollerich ha assegurat que "les revolucions divideixen, exigeixen víctimes. En canvi, nosaltres no volem víctimes, volem avançar junts". Per tant, segons ell, si l'Església troba una manera sinodal per gestionar les divergències en comunió i caminar junts, està prestant "un gran servei" al món. Per part seva, el cardenal Mario Grech, responsable del Sínode, ha destacat que, amb els canvis que ha aplicat el Papa, al voltant del 21% dels representants reunits en la trobada prevista del 4 al 29 d'octubre, que se centrarà precisament en el tema de fer que l'Església reflecteixi i respongui millor als laics, no seran bisbes, la meitat seran dones.
[noticiadiari]2/255804[/noticiadiari]
Els dos prelats del Vaticà han remarcat que la participació de realitats eclesials tan diverses en el Sínode assegura el diàleg existent entre la profecia del Poble de Déu i el discerniment dels pastors. L'assemblea d'octubre ha estat precedida per un sondeig i una enquesta sense precedents de dos anys entre els fidels catòlics laics sobre la seva visió de l'Església i com pot respondre millor a les necessitats dels catòlics en l'actualitat.
[plantillavirals]
