Manifestants rebels a Ajdabiya aquest dijous. Foto: AFP/Gianluigi Guercia.

Tot i l'anunci fet aquest migdia pel fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), l'argentí Luis Moreno-Ocampo, que s'actuarà contra el dictador libi i el seu cercle de confiança per crims contra la humanitat presumptament comesos des del 15 de febrer —quan van esclatar les revoltes i la posterior repressió del règim en el país magribí—, en el setzè dia de l'aixecament el coronel Moammar al-Gaddafi ha contraatacat tot amenaçant amb milers de morts en cas d'una intervenció dels occidentals a Líbia. Ha enviat tropes i avions de guerra a l'est controlat pels insurgents i, en resposta, l'oposició a Bengasi ha reclamat atacs aeris de l'ONU contra els mercenaris que empra el règim dictatorial.

A Trípoli, el "guia de la revolució líbia", va aparèixer davant d'una multitud de partidaris en una cerimònia per commemorar el 34è aniversari de l'establiment del "poder de les masses" a Líbia. "Milers de libis moriran en cas d'intervenció dels americans o de l'OTAN", va advertir. A més, "no podem permetre els nord-americans o l'Oest d'intervenir a Líbia. Si ho fan, han de saber que es fiquen en un infern i un mar de sang pitjor que l'Iraq o Afganistan (...). Anem a distribuir milions d'armes i això serà un nou Vietnam", ha subratllat.

Va tornar a acusar Al-Qaida d'estar darrere de la insurgència. També, va dir que la producció de petroli al seu país, que posseeix les majors reserves d'Àfrica, era "més baixa" i va amenaçar amb substituir les empreses occidentals per empreses de la Xina i de l'Índia.

Investigació del TPI

El líder libi i "algun dels seus fills" figuren entre els principals sospitosos dels crims comesos a Líbia en les últimes dues setmanes, segons que ha dit el fiscal Ocampo. Ells serien els responsables dels delictes que s'investiguen perquè exerceixen "l'autoritat 'de facto' o formal" sobre les tropes. Entre els altres inculpats apareixen el ministre d'Afers Exteriors libi, el cap de la seguretat i dels serveis secrets, Musa Kusa, el cap de la seguretat personal del dictador, Abdulqadir Iussef Dibri, i el responsable de la seguretat externa, Abu Zayd Dorda, a més de tres fills del dictador.

Moreno-Ocampo ha dit que la fiscalia ha recopilat nombroses proves en els últims dies que apunten a la comissió de greus crims contra la població de Bengasi, on primer va triomfar l'alçament, Misrata i Trípoli, la capital líbia i escenari dels bombardejos del dictador contra el seu propi poble com a resposta als manifestants.

Sobre el terreny

Les forces líbies, recolzades per tancs i avions, van llançar ahir un atac contra Brega, la ciutat més avançada controlada pels insurgents a l'est. Segons diversos testimonis, els mercenaris van arribar a l'alba, amb la intenció, sobretot, de reconquerir la infraestructura petroliera, però l'oposició armada va recuperar el control de la major part de la ciutat a la tarda i ha fet un centenar de presoners de les forces lleialistes. Una mica més al nord, la regió de d'Ajdabiya també es veu afectada pels atacs aeris que, de moment, han fet quatre morts.

El portaveu de la insurgència, Abdelhafez Ghoqa, apel·lat  a les Nacions Unides perquè llanci atacs aeris contra les posicions dels mercenaris. A Bengasi, que es va anunciar que l'exministre de Justícia, Mustafà Mohammad Abdeljalil, presidirà el Consell Nacional de transició en les ciutats controlades pels insurgents.

Avui, d'altra banda, ha transcendit que tres soldats holandesos van ser capturats diumenge passat per homes armats durant una evacuació dels civils a Sirte (població natal de Gaddafi), a la costa nord, segons que ha confirmat el Ministeri de Defensa holandès, a l'Haia. Segons el diari De Telegraaf, van ser capturats per homes armats del coronel Gaddafi durant la seva participació en l'evacuació de dos civils, un holandès i un europeu, realitzada amb helicòpter.

En el pla humanitari s'ha arribat a una "crisi" a la frontera entre Líbia i Tunísia. Una multitud s'estén "per milerss i milers" per sortir de Líbia, segons l'ACNUR. El Programa Mundial d'Aliments (PMA), una agència de l'ONU, va anunciar un pla d'ajuda alimentària d'emergència de 28 milions d'euros a 2,7 milions de persones a Líbia, Egipte i Tunísia.

Maniobres occidentals

Dos vaixells de guerra dels EUA, incloent el portahelicòpters USS Kearsarge, s'han unit a la Mediterrània dimecres per situar-se davant de la costa de Líbia. Aquest portahelicòpters pot proporcionar suport a operacions militars i humanitàries.

Una fragata anglesa, l'H.M.S. Westminster, ha sortit de de Gibraltar cap a Líbia, amb els helicòpters i llançamíssils habituals, a més de material mèdic i mantes. La idea d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia "circula" en el Consell de Seguretat, però no s'ha fet cap petició formal per a un debat sobre aquest tema, segons que va dir el dimecres l'ambaixador de la Xina a la Nacions Unides, president en exercici del Consell.

Una possible intervenció militar no és ben vista ni per Europa ni per la Lliga Àrab, tot i que no es descartaria l'establiment d'una zona d'exclusió aèria. En aquest cas, tanmateix, igualment caldria un atac precís sobre els les bases antiaèries controlades per Gaddafi.

Per la seva banda, el president veneçolà Hugo Chávez ha parlat amb Moammar al-Gaddafi sobre la proposta d'enviar una missió de pau internacional per resoldre el conflicte, ha anunciat Caracas aquest dimecres. Fonts del Consell Nacional, però, no volen saber res de cap conversa amb el dictador libi. França ha estat la primera a pronunciar-se en un sentot semblant.