Atempat d'ETA Foto: Sebastià Masramon

La banda terrorista haurà causat al llarg dels seus anys d'història més de 800 morts en atemptats arreu de l'Estat. La primera víctima va ser Begoña Urroz, una nena d'un any que va morir per l'explosió en una consigna a l'estació de Sant Sebastià el 1960, mentre que l'última va ser Jean-Serge Nérin a Dammarie-les-Lys, al sud-oest de París. Un dels atemptats més espectaculars va ser el 1973 quan va assassinar el president del govern. Luis Carrero Blanco, al centre de Madrid. A Catalunya, la banda ha matat prop una cinquantena de persones, entre elles, l'exministre socialista Ernest Lluch, partidari del diàleg per fer abandonar les armes. La banda portava més de dos anys sense matar a l'Estat.

Els primers atemptats es remunten a finals de la dècada dels 60. Les primeres víctimes mortals són el guàrdia civil José Ángel Pardines -quan a la primavera del 1968 va interceptar un vehicle robat per la banda i el conductor li va disparar diversos trets-, i el cap de la policia de Sant Sebastià, Melitón Manzanas. Al 1960, però, moria una nena d'un any a com a conseqüència d'una explosió en una consigna de l'estació de Sant Sebastià i qui es pot considerar la primera víctima mortal oficial.

Però sens dubte, un dels atemptats més coneguts arribaria el 1973 contra l'aleshores president del govern espanyol, Luis Carrero Blanco, en ple centre de Madrid. En aquest cas, van esclatar fins a 100 quilos al pas del seu cotxe pel carrer Claudio Coello en la denominada 'Operació Ogro' el 20 de desembre de 1973, quan Carrero Blanco sortia de missa. En aquell mateix any, la banda també cometia un segrest, el de l'industrial navarrès Felipe Huarte alliberat 13 dies més tard. Tres anys abans, també van segrestar el cònsol alemany a Sant Sebastià, Eugenio Behil, alliberat en quinze dies.

Al 13 de setembre del 1974, una explosió a la cafeteria Rolando de Madrid va causar 12 morts i 70 ferits i un mes més tard, ETA s'escindia entre l'ETA militar i l'ETA político militar. El 29 de juliol de 1979, ETA col·locava artefactes explosius en dues estacions de trens de Madrid, on van morir vuit persones: sis agents de la Guàrdia Civil i un membre de la policia espanyola. Tot això, després de les eleccions generals, que van suposar un èxit electoral per a HB, fundada el 1978; de la votació de la Constitució, l'any anterior, amb una participació del 30% i de l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia basc.

ETA entrava en una de les fases més sanguinàries i l'any 1980 va comptabilitzar fins a 100 morts. Dos anys més tard, el 1982, ETA político-militar va desaparèixer i l'any següent, el 1983, aguns dels seus militants funden 'Els octavos', coneguts posteriorment com els 'milikis'. Al mateix temps, el PSOE començava una etapa de majoria absoluta després de la victòria a les urnes el 1982 i naixien els GAL.

El 1988 es va signar el pacte d'Ajuria Enea per acabar amb el terrorisme entre tots els partits del País Basc, amb l'excepció d'Herri Batasuna. L'any següent fracassaven les converses d'Argel, entre la banda i el govern espanyol. Aquell mateix any, moria assassinada la fiscal Carmen Tagle i la policia francesa detenia 'Josu Ternera'.

Al 1991, la banda va fer un triple atemptat a Madrid, dels quals un d'ells va ser un cotxe bomba situat als baixos del vehicle de la mare d'Irene Villa, també ferida greument. Una altra bomba va acabar amb la vida del tinent Francisco Caballar i va fer amputar les cames al comandant Rafael Villalobos.

L'any següent, el dels Jocs Olímpics a Barcelona i amb una activitat intensa de la banda a la capital catalana durant els primers mesos del 1992, la policia francesa va detenir a Bidart a cúpula de l'organització integrada per Francisco Mujika Garmendia, "Paquito"; José Luis Alvarez Santacristina, "Txelis", i José María Arregui Erostarbe, "Fiti". Mentre la cúpula va quedar escapçada i la banda sense actuar, va néixer la 'Kale borroka'. Mesos més tard, la policia francesa detenia a Baiona la direcció que havia substituït l'anterior, formada per Iñaki Bilbao i Rosario Picabea.

L'any 1993, ETA va refer amb el segrest de l'empresari Julio Iglesias Zamora a Sant Sebastià i amb l'assassinat del membre del PNB i el sergent major de l'Ertzaintza Joseba Goikoetxea. El 21 de juny d'aquell any esclatava un cotxe bomba al pas d'una furgoneta militar a Madrid amb el resultat de set morts i 36 ferits.

Al 1994, va sortir a la llum el 'cas GAL', amb les declaracions dels expolicies Amedo i Domínguez. Es tractava d'un grup parapolicial que va actuar contra membres de la banda terrorista ETA entre el 1983 i el 1987 i que hauria estat finançada pel Ministeri d'Interior. Els casos més coneguts van ser el segrest del ciutadà francès Segundo Marey, confós per un dels caps de la banda, i els assassinats dels etarres José Antonio Lasa y José Ignacio Zabala.

Al cap d'un any, ETA assassinava el regidor del PP a Sant Sebastià Gregorio Ordóñez i atemptava contra l'aleshores cap de l'oposició, José María Aznar. La banda també segrestava José María Aldaya, la policia detenia tres etarres per intentar un atemptat contra Joan Carles I a Mallorca i un altre cotxe bomba esclatava al pas d'un furgó militar al barri madrileny de Vallecas deixant sis morts.

Un dies més tard, al gener del 1996, la banda segrestava el funcionari de presons José Antonio Ortega, alliberat després de 532 dies de captivitat. Un mes després, la banda assassinava d'un tret a la nuca Fernando Múgica, dies abans que el PP guanyés les eleccions generals. Paral·lelament, l'Ertzainza detenia el presumpte autor dels trets, Gregorio Ordóñez i de Fernando Múgica.

La consciència social a l'entorn de la banda i l'acceptació de la lluita armada per una part de les societats basca i catalana va fer un tomb de 180 graus el mes de juliol del 1997. El 10 de juliol ETA segrestava el regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco, una acció que va provocar manifestacions arreu d'Espanya reclamant l'alliberament. ETA va exigir al govern de José María Aznar l'acostament dels presos bascos i va donar un ultimàtum de 48 hores perquè es complís la petició. Poc menys d'una hora després de complir-se el termini, Blanco va aparèixer ferit de mort amb dos trets al cap. Moriria hores després. La seva mort generaria l'anomenat "esperit d'Ermua".

Un any abans ETA havia comès un altre assassinat que va suposar un cop important cap a la seva causa. El febrer del 1996 assassinava el professor universitari i expresident del Tribunal Constitucional, a més de conseller d'Estat, Francisco Tomás i Valiente. L'assassinat va tenir lloc al seu despatx de la Universitat Autònoma de Madrid. Els universitaris van rebutjar massivament l'acció, i va comportar el naixement del símbol de les "mans blanques contra ETA".

Un altre atemptat significatiu d'ETA va ser el que va perpetrar el 30 de desembre del 2006. Feia deu mesos que havia declarat un alto el foc a la qual va posar punt i final amb una furgoneta bomba que va explotar a la nova terminal T4 de l'aeroport de Madrid. La banda va fer tres avisos de la col·locació de la bomba i les autoritats van desallotjar la terminal. Amb tot dues persones de nacionalitat equatoriana van morir en l'explosió.

El 7 de març del 2008 la banda tornava a atemptar. En aquest cas la víctima va ser l'exconseller del Partit Socialista d'Euskadi a Mondragón Isaías Carrasco. Va rebre tres trets per l'esquena. ETA se'n va atribuir després la responsabilitat.

ETA també tenia entre els seus objectius infraestructures estatals, com ara el tren d'alta velocitat. En aquest context, el 3 de desembre del 2008 moria tirotejat a Azpeitia Ignacio Uría, empresari basc propietari de la constructora Altuna y Uría, responsable d'un tram de la línia d'alta velocitat.

El penúltim atemptat mortal de la banda va tenir lloc el 30 de juliol del 2009. Dos guàrdies civils van morir en una explosió a prop de la casa quarter de Palmanova, a Mallorca, una caserna pròxima al Palau de Marivent on la família real acostuma a passar les vacances d'estiu. Hores abans, van col·locar una bomba en una caserna de la Guàrdia Civil, amb mig centenar de ferits lleus i importants danys materials.

Fins ara, l'últim atemptat mortal que ha perpetrat la banda va ser també el primer internacional. El 16 de març del 2010 un intercanvi de trets entre agents de la gendarmeria francesa i membres d'ETA acabava amb la vida del policia Jean-Serge Nérin a Dammarie-les-Lys, al sud-oest de París. L'assassinat va comportar una reacció immediata del president francès Nicolas Sarkozy, que va prometre que França no es convertiria en la reraguarda dels terroristes que creuessin la frontera.

El 6 de juny de l'any 1975, ETA cometia el seu primer assassinat a Catalunya. Es tracta del policia Ovidio Díaz López durant un enfrontament amb membres de la banda que acabaven d'atracar un banc a Barcelona. Aquell mateix any, queia a la capital catalana la plana major d'ETA político-militar després que l'infiltrat Mikel Lejarza, 'El Lobo', informés a la policia.

La segona víctima mortal va ser un policia, l'agent Àngel González Pazos, després de l'explosió d'un cotxe bomba davant de la caserna del Bruc. Va ser el 14 d'octubre del 1986, el mateix any que la direcció de la banda ordenava matar l'exmilitant María Dolores González Katarain, 'Yoyes'.

El 27 de març del 1987, moria l'agent de la Guàrdia Civil, Antonio González Herrero per l'explosió d'una furgoneta bomba prop del Port de Barcelona, en un atemptat amb 18 ferits. Cin dies més tard, el 2 d'abril, un cotxe bomba prop d'una caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona acaba amb la vida d'un vianant, Juan Fructuoso Gómez i en va ferir set.

Aquell mateix estiu, tenia lloc es produïa l'atemptat més sagnant, amb 21 morts i 35 ferits, al centre comercial Hipercor. Els etarres van introduir un vehicle amb uns 30 quilos d'amonal al pàrking i el van fer esclatar. Segons van assegurar en un comunicat posterior, van avisar de la seva col·locació però no es va desallotjar el centre.

El 8 de desembre de 1990, sis policies espanyols i quatre més resultaven ferits en un atemptat amb cotxe bomba a Sabadell al pas d'una furgoneta policial. Mentrestant, a Sevilla s'abortava un pla d'etarres empresonats a la presó de la capital andalusa i prop d'allà era detingut el ciutadà francès Henri Parot, amb 300 quilos d'explosius dins del cotxe.

L'any següent, el 29 de maig del 1991,va esclatar un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, en l'atemptat que va causar més impacte junt amb el d'Hipercor. Hi van morir nou persones, entre elles cinc nens, i va deixar 19 ferits.

A finals d'any, el 13 de desembre, dos policies espanyols -José Garrido Martínez i Francisco Javier Delgado González- més morien tirotejats per membres de la banda al barri de Les Corts de Barcelona.

L'any 1992, el dels Jocs Olímpics a Barcelona, moria tirotejat a la capital catalana el comandant de l'exèrcit de l'aire, Arturo Anguera Vallés, en un atac en què van resultar ferides dues persones. Poc més d'una setmana més tard, dos militars, Virgilio Mas Navarro i Juan Querol Queralt, morien tirotejats prop de la Caserna del Bruc, mentre que el 18 de març, perdia la vida un artificier de la Guàrdia Civil mentre intentava desactivar un cotxe bomba a Lliçà d'Amunt. L'endemà moria un veí de Sabadell quan esclata una bomba al seu cotxe a Sant Quirze del Vallès.

L'any 1993, el comando Barcelona -escapçat en nombroses ocasions al llarg de la trajectòria de la banda- va ser itinerant i se li va atribuir la col·locació de dues bombes en locals de la Vila Olímpica, que va causar ferits, i a la torre Mapfre, desactivada pels artificiers.

Dos anys més tard, el 7 de febrer de 1994, dos membres de la banda assassinaven a trets el coronel de l'exèrcit Leopoldo Garcia Campos i el 18 d'abril perdia la vida el ciutadà Vicente Montesinos després de rebre l'impacte de tres granades dirigides contra el govern militar de Barcelona.

ETA va tenir durant la dècada dels 90 edils del PP entre els seus objectius i Catalunya no en va ser una excepció. Dues de les víctimes van ser José Luis Ruiz Casado, regidor del partit conservador a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, i la de Francisco Cano Consuegra, regidor del mateix partit a l'Ajuntament de Viladecavalls. El primer va morir el 21 de setembre del 2000 de dos trets al cap. El segon en explotar una bomba enganxada als baixos del cotxe.

Però no ha estat el PP l'únic partit que ha pagat amb vides a Catalunya la seva oposició a ETA. Un altre assassinat que va generar un enorme rebuig social va ser el de l'exministre socialista de Sanitat i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ernest Lluch. Va morir de dos trets al cap a l'aparcament del seu domicili.

El govern espanyol d'aleshores, en mans de José María Aznar, negava qualsevol altre opció que no passés per la derrota dels terroristes. Així com bona part de la societat civil rebutjava la violència de la banda, també aquesta opció tenia forts detractors, com va quedar demostrat en l'acte d'homenatge a Lluch quan la periodista Gemma Nierga va dir als membres del govern presents, amb Aznar al capdavant: "Estic convençuda que l'Ernest hauria intentat dialogar fins i tot amb la persones que l'ha mort. Vostès que poden, dialoguin si us plau".

No hauria de passar gaire temps perquè Catalunya tornés a ser escenari d'un atemptat mortal d'ETA. El 20 de desembre del 2000 moria a Barcelona l'agent de la Guàrdia Urbana Juan Miguel Gervilla Valladolid, en rebre dos trets quan va descobrir per atzar un comando terrorista que havia tingut una avaria al cotxe que planejava fer explotar en algun punt de la capital catalana.

També els Mossos d'Esquadra han perdut efectius per les accions de la banda. El 17 de març del 2001 un cotxe bomba explotava davant de l'hotel Montecarlo de Roses. L'explosió va acabar amb la vida de l'agent dels mossos Santos Santamaria.