Tensió entre els tres vèrtexs del triangle format pels Estats Units, Rússia i la Xina davant la invasió d'Ucraïna ordenada pel Kremlin. Segons ha avançat aquest dilluns el Financial Times, el país nord-americà ja ha informat els seus aliats que el règim xinès està disposat a prestar ajuda militar i econòmica a Vladímir Putin en la guerra que està en marxa després de dues setmanes i mitja. Aquesta informació difosa per l'administració de Joe Biden lligaria amb la demanda que hauria fet Rússia a la Xina per tal que li facilités armes de cara al conflicte amb Ucraïna, que ha estat negada per les dues parts de manera oficial un cop es va fer pública la informació.

La informació sobre la possible implicació activa de la Xina -principal aliat de Rússia en matèria exterior, tenint en compte que s'ha abstingut en les resolucions de condemna de la invasió votades al màxim nivell- ha transcendit després de la reunió que han mantingut aquest dilluns a Roma el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, i Yang Jiechi, màxim responsable de la diplomàcia xinesa. La cita s'ha produït en un moment en què els atacs russos s'acosten cada vegada més a les fronteres de l'OTAN, és a dir, al territori d'Ucraïna més proper a Polònia.

L'exèrcit rus va protagonitzar ahir un dels pitjors bombardejos des de l'inici de la guerra d'Ucraïna: en un atac indiscriminat a una base militar situada a la regió de Lviv, a només 25 quilòmetres de la frontera amb Polònia, van morir diumenge almenys 35 persones i van resultar ferides 134 més. L'objectiu de l'atac va ser el Centre Internacional per a Operacions de Pau i Seguretat, conegut per ser el centre d'entrenament militar de Yavoriv per a l'exèrcit ucraïnès. Segons les informacions enviades per les autoritats ucraïneses, més de 30 míssils van colpejar la base militar en un dels atacs més ferotges des de l'inici de les hostilitats.

[noticiadiari]2/231767[/noticiadiari]
Moscou, per la seva banda, va confirmar l'atac i va assegurar que va "matar més de 180 mercenaris estrangers" que havien decidit lluitar amb el bàndol ucraïnès. És l'atac més pròxim a un territori de l'OTAN des que va començar la guerra. Precisament, Polònia és un dels països que ha rebut més refugiats d'Ucraïna i un dels membres de l'OTAN, fronterers amb la zona de guerra, que més armament, efectius i vehicles militars ha rebut per part de l'organització de l'Aliança Atlàntica i de la Unió Europea (UE). Les negociacions, entre delegacions, per ara, continuen sense cristal·litzar.

Aquests fets han marcat tota la jornada de diumenge i la d'avui, dilluns, en què les forces ucraïneses asseguren haver donat "cops militars devastadors" a la infraestructura russa darrere de les línies del front per "alterar" el sistema de suport logístic en el marc de la invasió del país. Després de l'atac a la base militar propera al territori de l'OTAN, els presidents dels Estats Units i França, Joe Biden i Emmanuel Macron, han compartit una trucada telefònica en la qual s'han instat a "castigar Rússia" i a fer "que pagui els comptes" de tot el que ha fet.

En aquest marc bèl·lic, les ajudes humanitàries no arriben. Des del cap de setmana, les autoritats ucraïneses intenten evacuar civils a través de 10 corredors humanitaris establerts en les negociacions entre Rússia i Ucraïna. El govern de Volodímir Zelenski, però, ha denunciat aquest dilluns que és impossible evacuar ningú des de la regió de Sumi. Dimitro Zhivitski, líder de la regió, ha anunciat que ara per ara "no s'ha pogut habilitar cap corredor" i que les negociacions "segueixen endavant".

[plantillaucraina]