Els EUA debaten sobre la independència

El subcomitè d’Afers Exteriors per Europa, Euràsia i Amenaces Emergents parla sobre el paper de Washington en els processos d’autodeterminació, entre ells el de Catalunya

Publicat el 15 de març de 2016 a les 21:27
Els Estats Units han de defensar “rutes legals” i “democràtiques” cap a la independència davant dels moviments d’autodeterminació i han de considerar canviar la seva política actual de “només emfatitzar l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres” . És l’opinió de tres experts que aquest dimarts han comparegut al Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, concretament al subcomitè per a Europa, Euràsia i Amenaces Emergents, en un debat sobre la política nord-americana cap als moviments nacionals d’autodeterminació.

El president i cofundador del Public International Law and Policy Group, Paul R. Williams, el professor del Dartmouth College Jason Sorens, i el vicepresident de Programes del German Marshall Fund dels Estats Units, Ivan Vejvoda, han comparegut aquest dimarts al Congrés dels Estats Units i han recomanat un canvi en la política nord-americana vers als processos d’independència.

En el cas de Catalunya, Williams ha assegurat que si finalment s’opta per la independència, els catalans “buscaran el reconeixement internacional com a estat basant-se en la voluntat de la gent, no en les provisions de la Constitució espanyola”. Aquest expert ha defensat que el cas de Kosovo demostra que no hi ha “una prohibició legal contra la declaració d’independència d’un ens sub-estatal”.

Williams ha indicat que la UE, que no té una política clara sobre la qüestió independentista, s’ha situat en una posició “impossible”. En aquest sentit, ha assegurat que un reconeixement de Catalunya impulsaria els moviments independentistes a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia o Romania, però que la manca de reconeixement provocaria “un conflicte econòmic congelat al cor d’Europa” que “eliminaria capital econòmic i polític a una Espanya fràgil”. A més, es crearia un estat català que “mantindria l’euro com a moneda i on set milions de ciutadans podrien mantenir la seva ciutadania vivint fora de la UE”. “El no-reconeixement es percebria com anti-democràtic. Seria extremadament difícil de justificar, tenint en compte que gairebé tres dotzenes d’estats han assolit el reconeixement de la UE en els darrers 25 anys”, ha dit.