La tensió geopolítica actual ha fet que l'amenaça nuclear tregui el cap. L'ús de míssils estatunidencs per part d'Ucraïna sobre territori rus ha indignat al Kremlin. En paral·lel, Vladímir Putin va aprovar una nova doctrina militar que amplia els usos d'armes nuclears en cas que Rússia rebi un atac extern. Per si faltés poc, el conflicte a Gaza tampoc va camí de solucionar-se.
Aquesta escalada ha generat un cert clima de temor a Europa. Tant és així que tres països europeus han enviat instruccions a la ciutadania en cas de guerra a gran escala. Suècia, Finlàndia i Noruega s'uneixen a Dinamarca i situen com a prioritats la preparació i l'acumulació de recursos per afrontar una crisi mundial.
Ara ha estat un estudi de la revista Nature Food que recull Newsweek i que reflecteix quins serien els únics països que no perdrien població en cas d'una guerra nuclear. En l'anàlisi no només es té en compte els efectes bèl·lics, sinó també la crisi de fam que implicaria. D'entrada, l'estudi assegura que un conflicte nuclear a gran escala suposaria la mort de 6.700 milions de persones.
Però la manca d'aliments no afectaria tot el món. Hi ha onze països que no en notarien els efectes. Són Austràlia, Argentina, Brasil, Costa Rica, Gàmbia, Guinea-Bissau, Haití, Islàndia, Oman, Paraguai i Uruguai. Quin és el motiu? Doncs que aquests països tenen unes condicions de producció d'aliments que permetrien mantenir la vida de la seva població sense la necessitat de comptar amb comerç internacional.
Les expectatives no serien gens positives per a bona part del continent europeu. A l'Estat, a causa de la crisi de fam, el 89% de la població moriria. Portugal (90%), Itàlia (96%), França (98%) o Alemanya (99%) patirien escenaris encara més devastadors. Potències com els Estats Units, Rússia i la Xina també veurien reduïda la població gairebé al 100%.