Tsipras conversant amb Merkel i Hollande. Foto: ACN
Els líders de l'Eurozona han arribat aquest dilluns al matí a un acord per "unanimitat" per negociar un tercer rescat per a Grècia. Després de 17 hores de negociacions, els 19 estats membres de la zona euro han pactat les mesures que permetran obrir les converses per un programa de rescat per a Grècia "amb reformes serioses i suport financer", segons ha anunciat el president del Consell, Donald Tusk.
"No hi haurà cap Grexit", ha celebrat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. L'acord, però, requereix que el parlament grec aprovi les reformes exigides. Mentre no arribi tot el rescat, l'Eurogrup estudiarà com donar finançament immediat a Grècia.
Els punts que han provocat més fricció al llarg de la reunió, han estat la participació de l'FMI en el nou programa i la creació d'un fons a Luxemburg -que finalment es situarà a Grècia- per valor de 50.000 milions d'euros en actius grecs, per garantir les privatitzacions.
El primer en anunciar l'acord aquest matí ha estat Charles Michel, primer ministre belga, a través del seu compte de Twitter.
Reunió maratoniana a Brussel·les
Els líders de l'Eurozona han negociat des de les quatre de la tarda de diumenge, i, finalment, s'ha assolit l'acord. Segons els documents filtrats durant la matinada, els líders de l'euro volien que Grècia aprovés abans de dimecres totes les mesures que ha promès que implementarà, com l'augment de l'IVA o les retallades i reformes del sistema de pensions. El govern d'Alexis Tsipras, asseguren fonts europees, no genera gens de confiança entre els seus socis i per això li reclamen que aprovi les mesures abans de parlar del nou rescat, que ja s'ha xifrat en uns 84.000 milions d'euros. Tsipras sembla disposat a fer-ho.
A més d'aquestes mesures, però, i a proposta d'Alemanya, els socis de l'Eurozona reclamen a Tsipras que ofereixi actius per privatitzar per valor de 50.000 milions d'euros. Uns actius que Berlín i la resta de socis volen que gestioni un fons fora de Grècia, probablement a Luxemburg. El govern de Tsipras, però, no veu clara la xifra dels 50.000 milions d'euros, que considera massa elevada, i també té reserves sobre el fet que el fons es gestioni des de fora del país.
Un altre dels punts problemàtics per a la negociació és la implicació del Fons Monetari Internacional. A les sis de la matinada, quan ja s'havien complert les 14 hores de negociacions, Alexis Tsipras ha avisat als seus socis que no podia acceptar la supervisió de l'FMI més enllà del març del 2016. Segons la premsa grega, a primera hora del matí s'han tornat a reunir de forma bilateral Alexis Tsipras, el president francès François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president del Consell, Donald Tusk. És la quarta reunió privada que mantenen, des de l'inici de la cimera.
Cau l’amenaça del “Grexit”
L'amenaça d'una sortida temporal de Grècia de l'euro ha caigut de l'esborrany de les conclusions de la cimera de caps d'estat i de govern de l'Eurozona, segons han informat aquesta matinada fonts coneixedores de les negociacions. "No tenia sentit", han admès aquestes fonts europees, afirmant que no es pot incloure un "pla B" d'aquest tipus en una estratègia que pretén evitar, precisament, la sortida grega de l'euro.
