L'israelià Nir Oren i el palestí Mazen Faraj van perdre la seva mare i el seu pare, respectivament, a causa del conflicte entre Palestina i Israel. Tots dos són membres de l'associació Parent's Circle. Foto: ACNLa mare de l'israelià Nir Oren va morir en un atemptat suïcida mentre anava en autobús a Tel Aviv, el 1995. El pare de Mazen Faraj perdia la vida el 2002, en un atac de les Forces Israelianes de Defensa, quan tornava des de Jerusalem cap al camp de refugiats on vivia. La mort injusta d'un familiar proper no és l'únic que comparteixen Oren i Faraj. Tots dos han superat l'odi i creuen en el diàleg com a via per resoldre el conflicte. Formen part del Cercle de Pares, una associació que agrupa familiars de víctimes de les dues parts. Una lliçó de la societat civil cap als dirigents de Palestina i Israel. La seva manca d'entesa ha fet impossible la cimera euromediterrània d'aquest diumenge a Barcelona.
El juliol del 1995 un suïcida va fer esclatar una bomba contra un autobús a Tel Aviv. L'atemptat va causar sis víctimes mortals i entre elles hi havia Zahava, la mare de Nir Oren. Vuit anys després, ell i la seva germana Galit s'incorporaven al Cercle de Pares - Fòrum de Famílies (CPFF) amb la voluntat de contribuir a aturar el cercle de violència al Pròxim Orient.
L'abril del 2002 les Forces Israelianes de Defensa disparaven Ali, de 62 anys, quan tornava de comprar de l'àrea de l'Església de la Nativitat de Betlem. El seu fill Ajmaad havia mort l'any anterior, després d'haver passat cinc anys en una presó israeliana. Mazen Faraj, fill d'Ali i germà d'Ajmaad, va incorporar-se amb el seu germà Riad al CPFF.
Tots dos van pagar "el preu més alt", en paraules d'Oren, però no es van deixar vèncer pels sentiments de revenja i l'odi, "que són molt naturals". "Conèixer l'altra part ha canviat alguna cosa en mi. Això va ser per a mi un moment crucial, veure per primera vegada un musulmà al meu costat i veure'l com un amic", relata Oren, mentre mira el seu company Faraj amb ulls de complicitat. "Amb aquesta col·laboració, ens ajudem els uns als altres", reafirma el palestí.
Vides oposades a pocs quilòmetres de diferència
Tot i que es veuen sovint per realitzar activitats de l'associació, la vida quotidiana de tots dos és molt diferent, com la nit i el dia. Faraj, de 35 anys, viu al camp de refugiats de Deheishee, prop de Betlem, des que va néixer. 'Visc el conflicte 24 hores al dia. Cada matí, quan obro la finestra, veig els assentaments al voltant del meu camp de refugiats i allà on vagi, hi ha un punt de control. A l'estiu moltes vegades no hi ha aigua, i a l'hivern moltes vegades no hi ha electricitat. Això és a causa que no podem tenir el nostre propi estat'. Oren en canvi, habita a Herzeliya, prop de Tel Aviv, i té una vida que qualifica de 'normal, com la que pot tenir una persona de Barcelona'. L'israelià té 50 anys i es treballador social.
Tot i tenir una història personal dispar, Oren i Faraj estan rotundament d'acord en una cosa: l'única solució possible al conflicte entre Palestina i Israel és el diàleg. Però per què fins ara han fracassat tots els intents de converses de pau entre les dues parts? "No funciona perquè no saben com parlar. Totes dues parts volen provar que tenen el poder. Si en canvi parlessin de la necessitat de pau, d'estar d'acord, de voler el millor per a les dues nacions i de ser conscients de la necessitat de l'altra, tot aniria molt millor", considera el palestí.
"I tant que tenim esperança perquè el diàleg funcioni, sinó no seríem aquí!"
Després de més de sis dècades d'un conflicte que segueix estancat, hi ha esperança? "I tant que tenim esperança perquè el diàleg funcioni, sinó no seríem aquí!", exclama l'israelià. "La qüestió és quan i com i quantes víctimes hi haurà mentrestant".
Nascuda el 1995, el Cercle de Pares - Fòrum de Famílies (CPFF) és una ONG formada per mig miler d'israelians i palestins que han perdut algun familiar en el conflicte del Pròxim Orient. A partir de l'experiència emocional viscuda per les famílies, l'ONG vol demostrar que la reconciliació i una pau duradora entre els dos pobles són possibles.
Per promoure l'acostament entre israelians i palestins i també entre jueus i musulmans, el CPFF impulsa iniciatives de caràcter educatiu i programes per facilitar el coneixement mutu i els estereotips. La tasca del CPFF ha rebut, entre altres guardons, el Premi Internacional per la Pau de la Fundació Ghandi (2010) o el I Primer de la Pau i el Diàleg de la Fundación Tres Culturas del Mediterráneo (2009).
La cimera euromediterrània, posposada dues vegades a causa del conflicte araboisraelià
Mentre des de la societat civil Parent's Circle lluita per a la reconciliació, els dirigents de tots dos bàndols són incapaços de fer un acostament real. La ronda de converses directes que es va inaugurar el setembre passat a Washington va tornar a fracassar a causa de la negativa israeliana de prorrogar la moratòria que evitava la construcció de nous assentaments. De fet és per aquest motiu que s'ha ajornat de nou la cimera euromediterrània que s'havia de fer aquest cap de setmana a Barcelona.
La trobada de caps d'Estat i de govern dels 43 països que formen part de la Unió per la Mediterrània estava inicialment prevista per al primer cap de setmana de juny, però es va ajornar també per la manca d'entesa entre palestins i israelians.
