Felip d'Edimburg surt d'escena. El marit de la reina Elisabet II de la Gran Bretanya no participarà en més actes oficials a partir de la tardor. A punt de fer 96 anys, a Buckingham consideren que ja n'hi ha prou i que cal donar més visibilitat al príncep de Gal·les, Carles, a qui se li està posant cara d'Eduard VII, aquell hereu que envellia mentre veia com la seva mare, la reina Victòria, avançava cap a una eternitat que sempre es feia enrere.

Al casar-se amb Elisabet, Felip va passar de príncep a duc. Havia nascut a Corfú, en el si de la família reial grega, nebot d'un monarca que es va haver d'exiliar. Això per part paterna. La mare, sang alemanya, era una Schleswig-Holstein, Alícia de Battenberg. I estava emparentat amb la casa reial britànica.

Els embolics que viuria després a la família reial anglesa el van agafar ben preparat perquè els seus pares es van separar i ell, a l'exili, va estar en terra de ningú durant anys fins que va acabar entrant a la marina britànica. Al final, va ser el vincle anglès el que es va imposar. Isabel i Felip, que es van conèixer en plena Segona Guerra Mundial, són cosins llunyans. Diuen els seus biògrafs que la reina es va enamorar d'ell de seguida, i que el seu pare, el rei Jordi VI, va arrufar el nas en un primer moment. Felip no deixava de ser un príncep expulsat. Al final, però, el monarca va claudicar.
 
Felip pagaria un preu per ser el consort. Se'l va obligar a britanitzar el seu cognom, de Battenberg a Mountbatten, va haver d'acceptar el títol de duc d'Edimburg i quan Elisabet va accedir al tron el 1952, a la mort de Jordi VI, es va decidir que la reina mantindria el seu cognom, Windsor, en lloc d'agafar el del marit, com era tradicional. Una humiliació que no va oblidar i que segurament va accentuar un caràcter malcarat, amb elements d'humor negre i frases sarcàstiques que formen part del personatge.

Si en l'inici del regnat d'Isabel li va costar adaptar-se a les exigències del protocol, el cert és que Felip d'Edimburg ha acabat sent el consort de manual clàssic. Amb el temps, va trobar el seu espai, sempre darrera de la reina en els actes públics, però exercint com a cap de família dins de Buckingham i intervenint en moments de crisi a palau, que n'hi ha hagut i moltes, especialment entorn del fracàs del matrimoni entre el príncep Carles i lady Diana.

Les seves sortides de to en actes públics -una vegada li va preguntar a un home amb cadira de rodes: "a quants n'has atropellat?"- han estat tan nombroses com els rumors sobre les seves infidelitats. Però a diferència d'altres membres de la reialesa anglesa, Felip sempre ha conservat aquella manera antiga de fer les coses, discreta i lluny dels focus. Poques vegades ha opinat sobre temes polítics o socials, però quan ha fet sempre ha estat en un sentit conservador, com quan va provocar una polèmica l'any 1981 defensant la carrera d'armaments contra la Unió Soviètica. Ara surt del primer pla, després d'hores de rumorologia en què s'havia arribat a especular sobre la seva mort. Els Windsor no improvisen ni quan es tracta de morir.