Fidel Castro va ser un dirigent que parlava sense pèls a la llengua i que cada vegada que tenia al seu abast una tribuna pública no deixava ningú indiferent. A continuació, deu frases mítiques que dibuixen la seva trajectòria política. 

1. "Condemneu-me, no m'importa, la història m'absoldrà" (1953, al judici per l'assalt a la caserna Moncada).

2. "Vaig començar la revolució amb 82 homes. Si ho hagués de fer de nou, ho faig amb 10 o 15 i la fe absoluta. No importa com de petits són si vostè té fe i pla d'acció" (1953).

3. "La meva barba significa moltes coses pel meu país. Quan hàgim complert la nostra promesa d'un bon govern, m'afaitaré la barba" (Pocs dies abans del triomf de la revolució l'any 1959).

4. "Una revolució no és un llit de roses. Una revolució és una lluita a mort entre el futur i el passat" (1959).

5. Totes les classes reaccionàries en totes les èpoques històriques, quan l'antagonisme entre explotadors i explotats arriba a la seva màxima tensió, presagiant l'adveniment d'un nou règim social, han recorregut a les pitjors armes de la repressió i la calúmnia contra els seus adversaris" (1962).

6. "Mai vaig veure una contradicció entre les idees que em sostenen i les idees d'aquell símbol, d'aquells extraordinària figura, Jesucrist" (1985).

7. "Ara hem d'agafar-nos als fets i, senzillament, el camp socialista s'ha esfondrat" (1991, durant la inauguració del quart congrés del Partit Comunista de Cuba).

8. "El meu pitjor enemic? Jo crec que no tinc enemics pitjors, perquè crec que tots els enemics es poden vèncer" (1995).

9. "Em vaig adonar que el meu vertader destí serà la guerra que tindré amb els Estats Units" (2004).

10. "No som un país capitalista desenvolupat en crisi els líders del qual embogeixen avui buscant solucions entre la depressió, la inflació, la falta de mercats i la desocupació; som i hem de ser socialistes" (2008).