Les primàries internes en el Partit Laborista estan en un moment decisiu. Aquest dilluns s'ha enviat tota la documentació electoral als més de 600.000 electors, que tenen fins al 21 de setembre per elegir entre Jeremy Corbyn, líder actual del partit, i Owen Smith, el candidat alternatiu. La base electoral està formada pels 350.000 membres del Labour, 129.000 ciutadans registrats per poder votar (pagant 25 lliures), i 168.000 electors provinents dels sindicats i altres organitzacions vinculades al laborisme.

Corbyn pertany a l'ala més esquerrana del partit, que ja fa dècades que estava en l'oposició interna i marginalitzada. El desgast del laborisme després dels anys de govern de Tony Blair i la pressió de les bases a favor d'una democratització del partit expliquen que Corbyn fos elegit l'any passat en unes primàries obertes a tota la militància i a simpatitzants.

Un líder rebutjat pel grup parlamentari

L'elecció de Corbyn no va ser mai acceptada pel gruix de les elits del partit. Al llarg d'aquest any s'ha donat la paradoxa que el dirigent aplaudit per les bases ha topat de ple amb una gran majoria del grup parlamentari del Labour, on prop del 80% va votar una moció de desconfiança contra ell. Té en contra els sectors de la dreta del partit, però també altres dirigents que temen que Corbyn, un home de 67 anys que mostra una estètica d'esquerra tradicional, no sigui capaç de derrotar els "tories" en unes eleccions generals.

El Partit Conservador no travessa el seu millor moment, i ha de gestionar el Brexit, però la realitat crua és que roman al poder. Cal veure si la nova primera ministra, Theresa May, es consolidarà, però la iniciativa la té ella. A més, el fet que siguin els conservadors els qui hagin dut per segon cop a una dona al cim del poder, ja ha forçat Corbyn i Smith a assegurar que canviaran les regles internes del laborisme per garantir la paritat en la cúpula del partit: el líder o el vicelíder haurà de ser una dona.

Combatre contra l'establishment intern

Jeremy Corbin juga una partida complicada. No hi ha dia que no aparegui una nova figura destacada del partit que mostra el suport al seu rival. Fa uns dies va ser Kezia Dugdale, la líder del laborisme escocès, qui va escenificar la seva aposta per Owen Smith. El nou alcalde de Londres, Sadiq Khan, ho va explicitar en un article a la premsa, on acusava Corbyn de ser incapaç de guanyar-se el suport dels britànics. El to de Sadiq Khan era abrupte, i des de l'entorn del líder del Labour se li va recordar que aquest li va donar suport quan es va presentar com a alcalde. També l'anterior líder del partit, Ed Miliband, ha demanat el vot per Smith.

Entre els díscols amb Corbyn es va estar buscant el millor candidat per batre'l. La diputada Angela Eagle havia mostrat interès per ser l'alternativa, però va semblar a ulls de molts dirigents una candidata feble (se li va recordar el seu suport entusiasta a favor de la guerra de l'Iraq). Finalment, va ser Owen Smith l'elegit en una votació interna dels diputats laboristes per ser el contrincant de Corbyn.

Smith no pertany a l'ala més dretana del laborisme. Se situa en una esquerra moderada i assegura compartir algunes posicions de l'actual líder, com la seva oposició rotunda a les polítiques d'austeritat. Conegut com a productor de la BBC, és relativament nou en política (va entrar al Parlament el 2010), que en aquests moments és un avantatge. Smith es presenta com el líder que pot dur el Labour a la victòria perquè, segons ell, el seu discurs és més modern que el de Corbyn.

En la memòria del laborisme hi ha el record del que va suposar que l'ala més esquerrana controlés el partit a inicis dels vuitanta. La radicalització del Labour va contribuir a consolidar el govern de lady Thatcher. A favor de Corbyn hi ha els aires de renovació interna que ha dut a la formació i l'entusiasme en amplis sectors de les bases. La capacitat o no del Labour per combinar els dos factors, la força de la renovació i la necessitat d'atreure el vot de l'electorat centrista, decidiran el futur immediat del partit.