Fa més de tres anys que va començar la invasió russa a Ucraïna i, només un any més tard, després dels atacs terroristes del 7 d'octubre, s'anunciava una nova ofensiva d'Israel a Palestina, concretament a la Franja de Gaza. Era el principi d'un conflicte que, dos anys després, hi ha un consens ampli, començant per les Nacions Unides, a definir-lo de genocidi.

La proximitat temporal d'aquestes dues grans invasions de territori ha provocat -també pressionats per la mobilització social- la inevitable resposta dels països de la Unió Europea i, sobretot, dels Estats Units. Però les actuacions i les decisions preses, així com el moment en què s'han fet, deixen en l'aire alguns interrogants a l'hora de comparar les situacions en ambdós territoris.

Les sancions econòmiques

El posicionament internacional respecte de la invasió russa a Ucraïna s'ha gestat en les reunions dels líders mundials europeus -sempre amb Donald Trump com a mediador-. Ací han acordat la garantia de seguretat i integritat territorial per al país liderat per Volodímir Zelenski. Però res d'entrar a l'OTAN i res de l'alto el foc que el president rus, Vladímir Putin, continua considerant després de la reunió a Alaska amb Trump.

Açò ha enutjat al president estatunidenc, que amenaça Rússia amb una "guerra econòmica" si no pacta un alto el foc amb Ucraïna. Encara que la "guerra" econòmica ja va començar el 2022, uns mesos després del conflicte quan, tant els EUA com la UE, van adoptar paquets de sancions econòmiques contra Rússia que afectaven, sobretot, al comerç de petroli i gas, una línia que encara mantenen en l'últim paquet de mesures, que ja és el 18è.

Per contrapart, les sancions a Israel han arribat de manera aïllada i escassa. En el cas espanyol, ha sigut aquest setembre quan el president del Govern Pedro Sánchez va anunciar les deu mesures per tallar les relacions comercials amb Israel i formalitzar l'embargament d'armes, d'entre altres. Altres països europeus com Alemanya, Bèlgica o Eslovènia, primer país del bloc que va prohibir el comerç d'armes amb Israel, van prendre mesures també de manera aïllada per pressionar la UE, que debat què fer amb el tractat comercial, que de moment ha quedat parcialment en suspens.

D'altra banda, països com Espanya, Irlanda, Noruega, França i Malta ja han reconegut l'estat de Palestina o pretenen fer-ho en la pròxima Assemblea General de Nacions Unides, on també es presentarà un conjunt de mesures elaborades pel grup de tretze països de la Haia per bloquejar econòmicament a Israel i demanar justícia internacional.

La participació esportiva a debat

Una altra de les qüestions obertes és la participació d'Israel en torneigs internacionals esportius com La Vuelta, que ha generat polèmica per la seva presència en aquests espais. 

En el cas de Rússia, quan va començar el conflicte el 2022, el país va quedar eliminat per decisió conjunta de les competicions internacionals. Per exemple, va competir amb bandera neutral en els Jocs Olímpics, per decisió del Comitè Olímpic Internacional; i va ser exclosa de la UEFA i la FIFA, per la qual cosa no va competir per al Mundial del novembre del 2022, nou mesos després de la invasió a Ucraïna.

Les mesures contra Israel en l'àmbit esportiu encara no han arribat i, de fet, va participar en els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024 i ho farà en l’Eurobasket 2025, així com continua dins de les competicions de futbol de la UEFA perquè, segons l'organització, no han rebut queixes d'altres equips, com sí que va passar amb Rússia de manera conjunta.

No obstant això, el posicionament social ha deixat clar el seu rebuig arran de la participació de l'equip Israel-Premier Tech en La Vuelta ciclista aquest agost, quasi dos anys després que comencés l'ofensiva a Gaza. De fet, en passar per Madrid, les manifestacions durant el torneig a favor de Palestina van obligar a aturar La Vuelta en l'última etapa, fet que el govern espanyol va "admirar" . 

Eurovisió, el nou debat obert 

Un altre dels punts dèbils en aquesta comparació d'accions internacionals entre la invasió russa i el genocidi a Palestina és el meló recentment obert d'Eurovisió. L'any passat, Israel va participar en la competició europea entre els crits del públic durant l'actuació d'Ede Golan, la representant del país, i les manifestacions que omplien els carrers de Malmö, a Suècia, on es feia el festival. 

A diferència de Rússia, a qui des de l'inici del conflicte a 2022 se li va prohibir la participació en Eurovisió perquè incomplia amb els valors democràtics i d'informació dels mitjans públics sobre la guerra, segons la Unió Europea de Radiodifusió. Per això, enguany, Rússia tampoc participarà en el concurs, però sí que ho farà Israel. Una decisió que Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Àustria i Espanya alguns països han rebutjat i s'hi neguen a participar si Israel ho fa. 

Açò obri un nou debat social i polític que enfronta la participació normalitzada d'un país acusat de genocidi als palestins en concursos i competicions esportives internacionals, davant la inacció de les institucions europees i la manca d'accions col·lectives contra Israel, com sí que es va aconseguir amb Rússia -tot i que és un conflicte que ni tan sols les sancions internacionals aturen-.