El portuguès António Guterres ja és el secretari general de les Nacions Unides, després de la seva elecció l’octubre passat en substitució de Ban Ki-moon, el sud-coreà que ha regit l’organisme des del 2007. El fet suposa un canvi d’estil. Després d’un perfil de diplomàtic discret i subtil, arriba un polític lusità extravertit i bon comunicador. Però tot indica que Guterres imposarà també un gir que anirà més enllà de la imatge.

El nou secretari general es va estrenar ahir amb un breu missatge amb contingut polític. Ha fet una crida a fer del 2017 un any de la pau, a passar dels alto el foc a les meses de negociació política i s’ha preguntat “com podem ajudar a milions de persones atrapades en conflictes que pateixen enormement guerres que no semblen tenir fi?”. Guterres té al cap transmetre a la ciutadania que l’ONU és un organisme útil per millorar les seves vides. I està entestat a aconseguir-ho agilitant també el funcionament de l’ONU, que sempre ha estat objecte de crítiques per l’enorme pes de la seva burocràcia i la lentitud a l’hora de prendre decisions.

Guterres és, a diferència d’altres predecessors seus d’extracció diplomàtica, un polític veterà. Va ser primer ministre de Portugal i líder del Partit Socialista. En els darrers anys va dirigir l’alt comissionat per als Refugiats, i d’aquí la seva sensibilitat per la situació de “la població civil destruïda per una força fatal”, a la qual s’ha referit en les seves primeres paraules.

Al nou líder de l’ONU li toca redefinir el paper de l’organisme just quan s’inicia un moment cabdal com és l’inici de la nova Administració nord-americana. Des de Nova York haurà de conviure amb Donald Trump en un moment en què els EUA semblen replegar-se cap a posicions més aïllacionistes. De la crisi de Síria al paper reforçat de la Xina o la Rússia de Putin, passant per l’amenaça terrorista o el drama dels refugiats, Guterres haurà de recórrer a totes les seves sagacitats per ballar en un concert internacional especialment alterat.