França viu avui una jornada de mobilitzacions i vagues en els principals sectors –transports i funció pública-, en la pràctica una vaga general, convocada per la major part de les centrals sindicals, amb la CGT al davant, a la qual s’han afegit organitzacions d’estudiants. A la una del migdia està convocada una gran manifestació al centre de París que s’espera que sigui massiva.

L’objectiu és aconseguir la retirada de la nova Llei del treball, anomenada Llei El Khomry pel nom de la ministra, Myriam El Khomri. La nova normativa suposa una pèrdua de drets pels treballadors: es redueix d’un any a sis mesos el temps d’indemnització per acomiadament improcedent, les baixes per malaltia deixaran de ser cobertes per llei (dependran dels convenis col·lectius), es faciliten els acomiadaments en cas que l’empresa perdi beneficis, entre d’altres retallades.

Tot i el nom de Llei El Khomry, en realitat la nova norma s’hauria d’anomenar Llei Hollande-Valls, ja que s’ha convertit en una de les propostes estrella del govern socialista. Serà debatuda en breu a l’Assemblea Nacional, però ja ha aconseguit fracturar per la meitat el Partit Socialista (PSF) i obrir un front de crítica contundent per l’esquerra a la presidència de François Hollande.

Hollande no anirà a Versalles

El desànim s’ha convertit en el principal habitant del Palau de l’Elisi. El president francès travessa el moment més crític del seu mandat de cinc anys, a poc més de les eleccions presidencials de la primavera del 2017. Ahir mateix, Hollande va haver de renunciar al que era el seu projecte principal després dels atemptats de París: una reforma constitucional que permetia que els condemnats per terrorisme amb doble nacionalitat perdessin la ciutadania francesa.

Era una mesura que afectava de ple tot una tradició liberal francesa basada en el dret de sòl. La protesta d’una part considerable del PSF, a banda d’un ampli sector de la dreta deixava clara la inexistència d’una majoria tant a l’Assemblea com al Senat. Ahir, un Hollande amb el cap cot anunciava que no convocaria les dues cambres a Versalles per aprovar la reforma. Les reunions solemnes del Congrés (diputats i senadors junts) solen celebrar-se en l’antiga residència dels reis de França. Però avui Hollande té molt poc de monarca i sí molt de governant esmaperdut que busca amb desesper un relat pel seu fi de mandat. La retirada de la reforma constitucional ha estat una reculada sense precedents.  

Una enquesta alarmant

Per acabar-ho d’adobar, i oferir una imatge de fi de règim, el diari Le Monde va publicar una enquesta d’Ipsos que assenyala que en cas d’eleccions presidencials ara, la dirigent del Front Nacional, Marine Le Pen, obtindria el 27% dels vots. L’expresident Nicolas Sarkozy s’enduria el 21%. I Hollande… es quedaria amb un trist 16%. Això vol dir que no passaria a la segona volta. Un escenari encara hipotètic però cada dia que passa més real, que recorda als socialistes el drama de les presidencials del 2002, quan Lionel Jospin, el seu candidat, va quedar fora de la segona volta i qui va entrar va ser Le Pen.

Tampoc les coses van molt bé per Sarkozy. L’expresident aspira a tornar a l’Elisi, però en el si d’Els Republicans, la formació que reuneix la majoria de la dreta conservadora francesa, no tot són flors i violes, precisament. Alain Juppé, exquasi tot en la política francesa, exprimer ministre amb Jacques Chirac, sembla disposat a competir amb "Sarko" pel lideratge de la dreta. Només Marine Le Pen, oportunista i astuta, somriu sense dissimul davant un panorama que li aplana el camí. Un vel negre sembla haver caigut sobre l’Elisi.