La conversa entre Elon Musk i Donald Trump a la plataforma X (l'anterior Twitter) ha generat un terratrèmol en el món de la política dels Estats Units, amb un efecte rebot que tindrà repercussió més enllà de les fronteres de la superpotència. Feia tres anys que l'expresident dels EUA va ser expulsat de la xarxa després que els seus anteriors propietaris decidissin clausurar-li el compte per "incitació a la violència" arran dels seus comentaris d'odi. Ara, Trump torna per la porta gran, aplaudit i afavorit pel magnat tecnològic, que ja no amaga la seva predilecció pel republicà, tant per la seva ideologia com per la seva manera de comunicar-se. Més d'un milió de persones van connectar-s'hi per escoltar una conversa amb veritats a mitges que Musk no va rebatre, mentides flagrants i una crítica ferotge a qualsevol argument de l'esquerra, o com la titllen, dels "wokes". El gir de X a la dreta i més enllà és un fet. I no només als algoritmes dels usuaris.
En aquesta conversa es va permetre dir qualsevol cosa (sota el paraigua d'una llibertat que ja és bandera de molts líders populistes arreu del planeta) sense cap correcció o verificació. Musk elogiava Trump sense amagar-se'n, i l'expresident tenia màniga ampla per recrear-s'hi. Des de llavors, no ha parat d'elogiar el "periodisme ciutadà" i de carregar contra els grans mitjans alienats amb els Demòcrates. Les principals agències de verificació del planeta i fins i tot mitjans com Forbes o The Wall Street Journal, poc sospitosos d'esquerranisme, es posaven les mans al cap amb algunes de les afirmacions que sortien de la boca de tots dos. El fact-checking de la CNN posava fil a l'agulla amb la conversa.
Citizen journalism from actual domain experts and people actually on the ground is much faster, more accurate and has less bias than the legacy media! https://t.co/pbIzhjdbsq
— Elon Musk (@elonmusk) August 13, 2024
A wall of negative headlines was so predictable. They’re such NPCs 🤣🤣
— Elon Musk (@elonmusk) August 13, 2024
All this does is drive even more people to listen to the conversation themselves and realize how much the legacy media lies to them! https://t.co/DkvsKn2C7A
Els posicionaments de Musk no són cap misteri. Només cal capbussar-se uns minuts en el seu compte principal d'X per veure el to i l'orientació de la majoria dels seus missatges polítics -mentre no publicita les seves companyes, com SpaceX, o fa algun comentari humorístic- escorats a la dreta. Durant les eleccions a Veneçuela, qüestionades per les irregularitats denunciades per organismes internacionals com el Centre Carter, el magnat va desafiar el règim de Maduro a través d'X, animar a denunciar el frau i atacar directament el president veneçolà titllant-lo de "ruc" a més de recordar que ell era el responsable del declivi econòmic del país. El va sorprendre, però, que Trump, en la conversa mantinguda a X, va acabar elogiant Maduro... i Vladimir Putin.
En aquesta mateixa entrevista, el magnat sud-africà assegurava que "ell mai havia estat molt de posicionar-se políticament" i fins i tot explica que s'identificava "com un moderat lleugerament d'esquerres". Aquestes etiquetes xoquen frontalment amb les seves actuacions dels darrers mesos. Des de l'adquisició de Twitter, els seus exabruptes polítics, religiosos o parlant de temàtiques socials han estat notícia arreu, amb especial incidència en els mitjans de comunicació dels Estats Units. Musk tampoc ha amagat mai la seva croada personal contra els "mitjans tradicionals", que ara titllen de "legacy media" (en anglés, mitjans heretats, és a dir, que es consumeixen "per herència" i inèrcia i, segons ell, no per la seva qualitat).
Very important! An amazing number of people still believe the legacy media propaganda. https://t.co/S7nEmf1Dr7
— Elon Musk (@elonmusk) August 14, 2024
La majoria de les principals capçaleres dels EUA incidien en aquesta conversa amb contundents editorials. The New York Times posava èmfasi en el fet que tots dos van repetir "les falsedats que ja coneixem" i recordava que tot plegat havia estat "una divagació". El The Washington Post afirma que tot plegat va ser com fer "un cop d'ull dins de la bombolla de la ultradreta" i deixa ben clar que "és l'últim esforç per reforçar la base masculina blanca". I més enllà, The Wall Street Journal recorda el posicionament general de Silicon Valley, que té la vista posada en Trump i el seu gust per a les noves tecnologies. El clima dels mitjans és antagonista del que sorgeix d'X, especialment entre els usuaris nord-americans. És un xoc de trens entre els dos mons, el de la comunicació alternativa que proposa Musk amb el seu elogiat "periodisme ciutadà", i el periodisme tradicional nord-americà. Sota el paraigua del qual el mateix Musk denomina "la llibertat comunicativa" tots dos han atiat el foc de la divisió que travessa ara mateix tot el país.
Mentides sobre immigració i atacs frontals contra Kamala Harris
Si analitzem realment el contingut de la xerrada, després de patir quaranta-cinc minuts de retard per "problemes tècnics" els quals Musk va assegurar que es produïen "per un atac informàtic contra X", la llista de fakes es va engreixar considerablement en dos eixos: la immigració i les futures eleccions a la Casa Blanca. Encara que van començar abordant el tema de l'atemptat contra Trump -en el qual Musk no parava d'elogiar la seva valentia i l'expresident va acabar explicant com de sorprès estava perquè de l'orella brollés molta sang-, la festa de la mentida va centrar-se en els migrants sense documentació que aterren a les fronteres estatunidenques.
It has become so obvious https://t.co/sgdbgCsbbM
— Elon Musk (@elonmusk) August 13, 2024
"Hem tingut les pitjors xifres (en entrada de migrants) de la història del món, no només del nostre país", va afirmar en un moment de la conversa, marcant el to pel qual abordarien aquesta temàtica. La CNN va posar especial èmfasi en les mentides sobre la immigració, remarcant que set de les vint fal·làcies detectades eren sobre això. Trump va atacar el Congo, Veneçuela i diversos països de Sud-amèrica (com ho va fer el 2016 amb Mèxic), perquè afirmava que "traslladaven la gent als EUA, especialment de les presons". En aquest sentit, Musk va permetre-li via lliure per lligar el seu argumentari sobre immigració amb atacs frontals i sense pal·liatius contra Kamala Harris.
Segons diverses capçaleres nord-americanes, el magnat de les tecnològiques fa el salt directe a la política amb dos objectius clars: donar suport a Trump davant l'onada de vots que estaria arreplegant Harris en referència als resultats de les últimes enquestes; i assegurar-se un lloc a la futura administració de la Casa Blanca en el cas que guanyi el republicà. Encara més, el mateix Trump va assegurar-li que formaria part de la "Comissió d'Eficiència del Govern" en el moment que ell aconseguís la seva victòria. Un departament que tindria com a objectiu controlar la despesa pública de l'administració, perquè tots dos consideren (una altra mitja veritat que va sorprendre mitjans com el WJS que s'afirmés sense contemplacions) que la inflació dels EUA és provocada "per l'elevat cost de despesa pública". Sense tenir en compte els efectes de la guerra d'Ucraïna, en el preu de l'energia, o altres situacions econòmiques viscudes al país.
Rate of progress of Grok is 🚀 🚀🚀 https://t.co/alsFkhPrct
— Elon Musk (@elonmusk) August 14, 2024
Musk, que ja ha implementat la seva intel·ligència artificial Grok a X (després de mantenir una lluita fratricida contra totes aquelles IA que tenien incidència a la xarxa social), amb la intenció de què aquesta jugui un paper cabdal en el comportament dels usuaris a l'hora de crear contingut o explicar qualsevol cosa. Una IA que ja adverteix que "pot cometre errors i que cal verificar tot el que diu" per part de l'usuari que l'utilitza. El magnat comparteix visió i objectius amb un Trump que vol tornar a la Casa Blanca gràcies a una de les armes que més li van funcionar durant els comicis de 2016: les xarxes socials i "el poder de la gent", com argumenten des del seu equip de campanya. La situació, vuit anys després, és radicalment diferent.