El govern irlandès ha assegurat, per exemple, que garantir immunitat per crims de sang comesos durant els anys dels Troubles si es compleixen una sèrie de condicions suposa una vulneració de l’article 2 (dret a la vida) i 3 (prohibició de la tortura). Dublín ha considerat que la nova comissió creada pel govern britànic per ocupar-se dels casos dels Troubles també és contrària a l’article 13, que protegeix el dret a rebre una reparació apropiada a una ofensa. Així mateix, el fet que la normativa prohibeixi noves investigacions civils als tribunals no iniciades abans del maig del 2022 vulnera el dret a un judici just (article 6), i suposa una discriminació (article 14).
Una llei criticada tant a Dublín com a Belfast
El cas a Estrasburg contra la llei és només un dels molts que estan en marxa, ja que els seus crítics també l’han portat als tribunals al Regne Unit. S’hi oposen Irlanda i els principals partits a Belfast, inclòs, per exemple, l’unionista DUP, així com associacions de familiars de víctimes. El govern britànic, en canvi, ha al·legat que la llei pot permetre ajudar la societat d’Irlanda del Nord a “mirar endavant”.La normativa, coneguda a Londres sota el nom de la llei de la “reconciliació i el llegat”, permet aturar investigacions sobre assassinats durant els anys dels Troubles a Irlanda del Nord, i oferir una amnistia condicionada a aquells que cooperin amb una nova comissió d’investigació anomenada Comissió per la Reconciliació i la Recuperació d’Informació (ICRIR, en les seves sigles en anglès). Per tant, persones acusades d’assassinats podrien esquivar la justícia si expliquen a la comissió el que saben i ho fan públic.
La legislació pot afavorir, per tant, membres de l’exèrcit britànic i paramilitars que van participar dels enfrontaments entre la comunitat catòlica i la protestant. Tanmateix, el govern britànic ha al·legat que podria permetre saber què va passar amb els més de 1.000 morts durant els Troubles que mai s’han pogut resoldre. Això sí, en aquests casos, i tenint la normativa en mà, no hi hauria judici si els seus autors col·laboressin amb la Comissió ICRIR. És per aquest motiu que les associacions de víctimes consideren que és inacceptable, ja que els delictes de sang quedarien impunes.
