Islàndia no reprendrà les converses per a una possible adhesió a la Unió Europea després que la població així ho hagi determinat en un referèndum en què el 52,5% dels votants s'han decantat pel "no" -davant el 47,5% del "sí"-. Qüestions com la independència en matèria de pesca, que és un sector fonamental de l'economia islandesa, han decantat la balança en contra de la incorporació a la UE, tot i que l'amenaça dels Estats Units era un argument de pes per als partidaris de sumar-se a Brussel·les.
El referèndum havia de respondre a la pregunta "Hauria Islàndia de reobrir les negociacions d'adhesió amb la Unió Europea?". Un "sí" no hauria implicat automàticament entrar al club comunitari, ja que hagués calgut una segona consulta per avalar el resultat de les negociacions amb Brussel·les. En tot cas, el resultat, que no és vinculant, tanca per ara la porta de l'adhesió d'Islàndia a la Unió Europea i aturen unes converses que estan congelades des del 2013.
El factor més determinant en aquesta votació era la desconfiança dels islandesos envers la política comuna de pesca europea, ja que aquest és un sector clau en la seva economia. Si bé, les aspiracions expansionistes dels Estats Units feien pensar a una part de la població que la incorporació a la UE era la millor garantia de seguretat territorial.
Islàndia va iniciar les converses amb Brussel·les per explorar una possible incorporació a la UE el 2010, però tres anys després, el 2013, les negociacions van quedar aparcades. Precisament, per friccions en apartats com la política comuna de pesca. La victòria del "no" reforça el govern de la ministra Kristrún Frostadóttir i, sobretot, del ministre d'Economia, el liberal Dadi Már Kristófersson, que va impulsar el referèndum per blindar el sector pesquer.
