Les tres primeres ostatges alliberades per Hamàs ja són a Israel. El lliurament s'ha fet aquesta tarda hores després de l'inici de l'alto el foc a Gaza. Romi Gonen de 24 anys, Emily Damari, de 28 anys , i Doron Steinbrecher, de 31 anys, les alliberades, ja han pogut retrobar-se amb les seves famílies. La treva ha començat a les 11:15 hores, tres hores més tard del previst, precisament per l'endarreriment en l’entrega del nom de les tres primeres ostatges. En aquestes tres hores de retard tretze palestins han mort en atacs israelians.
En la primera fase de l’alto el foc s’han d’alliberar 33 ostatges en mans de Hamàs, entre els quals hi ha també dos nens petits i ancians. Hamàs ha entregat les tres primeres ostatges aquesta tarda a la Creu Roja, segons ha informat un dirigent de l'organització palestina a France 24. Tot seguit, han travessat la frontera a Israel fins a ser lliurades l'exèrcit. Totes tres estan en bon estat i romandran en observació al centre hospitalari Sheba de Tel-Aviv. A canvi d'aquesta entrega, Israel ha de posar en llibertat prop d'un centenar presos palestins en virtut del pacte d'alto el foc que ha entrat en vigor.
El president Joe Biden ha revelat que el cap de setmana vinent, s'alliberaran quatre ostatges més. "S'han allibeat tres dones israelites retingudes durant 470 dies. Quatre dones més d'aquí set dies", ha piulat al seu compte de X. En el seu darrer dia com a mandatari, Biden ha explicat com es repartirà l'allibrament dels 33 ostatges a mans de Hamàs. Cada set dies, tres ostatges, entre els quals dos ciutadans dels Estats Units.
Amb l’acord d’alto el foc Israel es compromet a deixar de bombardejar la Franja de Gaza, reobrir el pas fronterer estratègic de Rafah i permetre la reconstrucció de la infraestructura hospitalària, destruïda després de mesos de bombardejos. Entre els 33 ostatges israelians que podrien ser alliberats hi ha dos nens de dos i cinc anys, tres ancians de més de 80 anys i deu dones. Per la seva banda, el Ministeri de Justícia d'Israel ha publicat una llista dels primers 95 presoners palestins que haurien de ser excarcerats en aquesta primera fase de 42 dies, alguns dels quals detinguts molt abans del 7 d’octubre de 2023.
En cas que la treva s'arribi a consolidar, en una segona fase està previst que s'alliberin la resta d'ostatges israelians vius –soldats i homes menors de 50 anys– i que s'entreguin els cossos dels ostatges morts durant el captiveri. Dissabte, l'exèrcit israelià va afirmar que a l'hora prevista activaria el dispositiu per rebre els ostatges i que els ha preparat suport físic i psicològic, tot i que seguiria operant "per assegurar la seguretat de tots els ciutadans israelians, particularment d'aquells en comunitats properes a la Franja de Gaza".
L’acord per a l’alto el foc s’ha tancat aquesta setmana i ha d’entrar en vigor poques hores abans que Trump assumeixi la presidència dels Estats Units. Tot i que el president sortint, Joe Biden, ha donat suport en tot el conflicte a Israel, n’ha criticat algunes decisions i ha reclamat repetidament un alto el foc. Trump és considerat més proper als nacionalistes i ultres israelians i, de fet, ja va moure l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem el 2018, en un gest per consolidar les reivindicacions israelianes sobre la ciutat en disputa. De fet, la premsa israeliana dona per fet que si s’ha de trencar l’alto el foc i continuar els atacs Israel continuarà tenint el suport dels EUA.
El conflicte entre israelians i palestins ve de llarg, però es va agreujar la tardor de 2023 amb l'atac del 7 d'octubre i el segrest d’unes 200 persones per part de Hamàs. Israel va respondre-hi amb una guerra total sobre Gaza que ha matat més de 44.000 palestins i ha desplaçat forçosament més d'1,9 milions de persones, segons estimacions de l'ONU. Durant els atacs s’han bombardejat hospitals, combois humanitaris i altres infraestructures clau per a la vida dels palestins atrapats a la Franja de Gaza, la qual cosa ha provocat rebuig internacional i una causa oberta al Tribunal Penal Internacional per possible genocidi.