L’ofensiva llançada per Israel contra el règim iranià la matinada de divendres passat ha agreujat encara més la situació que es viu a l’Orient Mitjà. Una regió que viu en guerra des de l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. Els atacs contra Teheran, amb l’eliminació del cap de la Guàrdia Revolucinària, Hossein Salami, i d’un grup de científics que treballaven en l’enriquiment d’urani, han suposat la mort de més de 220 persones. Per la seva banda, la reacció iraniana, amb atacs sobre Tel Aviv i altres ciutats d’Israel, han causat més d’una vintena de morts.
Per què aquest ataca precisament ara? En l’ofensiva del govern israelià conflueixen les prioritats estratègiques d’Israel, les urgències de Benjamin Netanyahu i els interessos d’Occident, que es mou enmig de moltes contradiccions. La principal d’elles la confusió que mostra el president dels Estats Units, Donald Trump. Aquestes són algunes claus d’un conflicte que, si s’allarga, ens pot sortir cas.
Israel: aturar el poder nuclear dels aiatol·làs
Per a l'estat hebreu, una prioritat és neutralitzar l’amenaça d’un Iran amb poder nuclear. Un fet que suposaria un canvi de conseqüències imprevisibles a la regió. L’Iran xiïta és el gran enemic d’Israel, el líder de l’anomenat Eix de la Resistència. Amb Hamàs sota el foc, Hezbol·là molt tocat al Líban i el règim d’Al-Assad a Síria derrocat, Teheran resta dempeus com l’enemic a abatre. L’anunci d’unes converses entre els Estats Units i l’Iran han decidit Israel a intervenir. Amb tot, Tel Aviv també ha d’apamar el to. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha hagut de fer-se enrere després d’unes paraules assegurant que els habitants de Teheran “pagarien el preu, i ben aviat”, pels atacs contra les ciutats israelianes.
L'advertiment de l'Organisme de l'Energia Atòmica
L’atac d’Israel es produeix poques hores després d’un seriós advertiment de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), vinculat a Nacions Unides, de “no cooperar plenament” amb l’organisme i “retenir material nuclear desconegut”. Aquí es pot llegir l'informe. L’Iran ha anunciat que el Parlament prepara una llei per sortir del Tractat de No Proliferació Nuclear.
Cal recordar que el 2015, sota l’Administració Obama, es va tancar un acord amb l’Iran que establia el rebuig del règim xiïta a desenvolupar armes nuclears a través d’urani enriquit. Aquest acord, que va ser saludat per la comunitat internacional, establia uns controls de l’OIEA, però mai va ser benvingut pel govern israelià. Durant el seu primer mandat, Trump va trencar l’acord. Un fet que està en l’origen de l’actual crisi. Tot i que ara els Estats Units estaven intentant reprendre d’alguna manera els acords amb Teheran.
Netanyahu: sobreviure al preu que sigui
Si abatre el poder nuclear iranià és una necessitat per Israel, sobreviure politicament és prioritari per Netanyahu. El primer ministre israelià ha allargat a consciència la guerra a Gaza amb l’objectiu de guanyar temps, encerclat com està per la justícia del seu país per diversos escàndols de finançament. Quan l’aïllament internacional comença a desgastar el seu executiu de coalició amb l’extrema dreta, ara obre un nou fronts. Un analista de la CNN, Matthews Chance, advertia del perill que suposa que, com sembla fer a Gaza, Israel hagi començat l’ofensiva contra Teheran sense tenir una estratègia ben definida. Confiant, potser, en un col·lapse immediat del règim.
Ali Khamenei, l’hora decisiva
Pels clergues que governen l’Iran, aquest pot ser el moment definitiu. El cost d’un combat obert contra Israel pot ser massa elevat. Per això, Teheran sempre ha estat molt incendiari en el llenguatge però prudent en les seves actuacions militars. Aquest cop, Israel ha considerat que estava en condicions d’intentar anul·lar el seu enemic. El guia de la Revolució, Ali Khamenei, encarna els sectors més ortodoxos del règim xiïta, però porta al poder des de fa 36 anys i ha sabut maniobrar, donant joc a diverses faccions, com la més moderada que ara té la presidència i el govern, amb Masoud Pezeshkian.
El règim xiïta està en hores baixes, molt erosionat per una situació econòmica que les sancions occidentals han accentuat. Però això no converteix Israel en un país popular entre els iranians. Els atacs que han mort i ferit població civil estan sent emprats pels dirigents religiosos com un mecanisme per intentar legitimar la Revolució khomeinista.
Un Trump superat
El president nord-americà ha delatat els darrers dies una línia erràtica que sembla definir aquest seu segon mandat. L’ofensiva israeliana es va produir en vigílies d’una trobada de delegacions dels Estats Units i l’Iran. Trump ha acompanyat aquests dies les seves declaracions en favor d’algun tipus d’acord amb amenaces contra l’Iran. El magnat vol dues coses a la vegada: aparèixer com un dirigent fort i aliat a Israel alhora que un pacificador que somia amb el Nobel de la Pau. Sembla trobar-se més a gust entre els prínceps saudites que al costat de Netanyahu. És una incògnita intuir per on es decantarà si la crisi s’agreuja encara més.
França i el Regne Unit, inquiets
També les principals potències europees mostren senyals d’incertesa. França i el Regne Unit també temen un Iran amb armes nuclears. Però també l’extensió d’una guerra que inflamaria el món i que afegeix més combustible a la tragèdia de Gaza. El president francès, Emmanuel Macron, tampoc escapa a les paradoxes de la política exterior europea: ha fet una crida a rebaixar la tensió alhora que ha deixat clar que si Israel és atacat, França serà al seu costat.
Una nova crisi a Ormuz?
El periodista Enric Juliana, sempre amatent als moviments geoestratègics, ha assenyalat que el portavions nord-americà Nimitz ha abandonat el mar de la Xina en direcció a l’Orient Mitjà. L’estret d’Ormuz entre l’Iran i el Golf Pèrsic és ara mateix el que tenalla les potències occidentals. Si fos bloquejat, el comerç gasístic i petrolier patiria de valent, amb un impacte directe sobre els preus i l’economia. La Revolució iraniana del 1979 va ser un tombant. Ho tornarà a ser en aquest 2025?
