Aquest dissabte, els militants laboristes votaran el seu líder per segon cop en menys d’un any, després que Jeremy Corbyn perdés una votació de confiança dins del seu grup parlamentari. Owen Smith és el candidat alternatiu per dirigir el Labour i ser el cap de l’oposició al Regne Unit. El panorama no pot ser més complicat pel futur del Partit Laborista. Els sondejos assenyalen que Corbyn conserva el suport de la majoria de les bases, però és una realitat que està en clara minoria dins del seu grup parlamentari. En un sistema polític com el britànic, on la tasca d’oposició s’expressa especialment al Palau de Westminster, es fa difícil per un líder polític poder fer bé la seva feina si no disposa de la complicitat del seu grup. 

El front opositor a Corbyn és formidable. Tota l’ala dretanosa del partit s’ha abraonat contra ell. David Miliband, exministre d’Exteriors i un dels dirigents més propers a la línia de Tony Blair, ha estat dels més durs amb el líder del partit, afirmant que el laborisme no estava tan lluny del poder des dels anys trenta, una època d’hegemonia conservadora. També el seu germà, Ed Miliband, s’ha posicionat contra Corbyn. I l’exprimer ministre Gordon Brown, situat en el centre del partit, entre Corbyn i Blair. També una figura en ascens com l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, s’ha alineat amb els adversaris del líder.

Owen Smith, el rival de Corbyn pel lideratge, ha fet una campanya intensa. Ha evitat aparèixer com l’exponent de l’ala més blairiana o moderada del partit i en tot moment s’ha presentat com un laborista més aviat de l’ala esquerra, que comparteix la filosofia antiausteritat del líder, però que és més capaç que ell d’unir el partit i dur-lo a la victòria en les properes eleccions generals.   

Amb Corbyn s’han situat només, de manera oberta, membres de l’ala més esquerrana, del tot minoritaris en els quadres intermedis de la formació, com el diputat John McDonnell, membre del govern a l’ombra (l’equip d’oposició al govern conservador) o l’exalcalde de Londres Ken Livingstone.
 
La unitat del partit, en joc

En l’entorn de Corbyn s’assegura aquests dies que estan molt confiats en el triomf del seu líder. Des de la candidatura d’Owen Smith, es repeteix que els resultats seran molt més ajustats del que diuen els seus contrincants. Però pels laboristes, el repte serà gestionar el resultat i evitar una trencadissa interna, que tampoc es descarta. Per això els dos candidats s’esforcen a mostrar voluntat d’unió i de cicatritzar ferides. Però no serà fàcil. Corbyn ha dit que si guanya, vol que Smith estigui en el seu equip, cosa que aquest ja ha rebutjat. Per la seva banda, Smith ha ofert a Corbyn un càrrec de nova creació, la presidència del partit, en cas que perdi l’elecció. Corbyn ja ha dit que no ho pensa acceptar.   

Mentre els laboristes entren en una dinàmica de tensió interna, Theresa May, la primera ministra que ha succeït David Cameron després del fracàs del referèndum i el triomf del Brexit, guanya temps. En un moment en què caldria que el laborisme s’aboqués a la tasca d’oposició per erosionar una primera ministra en dificultats, Corbyn i els seus detractors s’emboliquen en una fractura de difícil digestió.
 
El record de la fractura dels vuitanta

Poc després de la victòria de Margaret Thatcher el 1979,l el laborisme va endinsar-se en una pugna interna suïcida. L’ala esquerrana, amb figures com Tony Benn i Michael Foot, van fer-se amb el lideratge i el laborisme va abandonar el terreny del centre. Un sector de centre moderat va abandonar el Labour i va crear un Partit Social Demòcrata que va sorgir amb molta empenta, però que aviat va acabar confluint amb el Partit Liberal. Va costar anys d’esforç que el laborisme trobés el seu espai de centre esquerra i que Thatcher s’anés desgastant. La crisi del Labour dels anys vuitanta ha quedat ben viva en el record del partit.
 
El canvi de sistema en l’elecció del líder ha capgirat la correlació de forces en el partit. L’establiment del sistema de primàries obert a tots els inscrits en la formació –una decisió de l’anterior líder, Ed Miliband- dóna a les bases un poder per damunt dels quadres i diputats. Aquests dies, han sorgit veus dins del partit reclamant un canvi en el sistema d’elecció que retorni poder als diputats i a representants dels sindicats. Corbyn ja ho ha rebutjat de ple.