Hi havia dues coses previsibles de cara a les eleccions presidencials del 2016: que Hillary Clinton es presentaria i que Joe Biden seria una especulació permanent. Aquests dies, la premsa nord-americana debat si el vicepresident dels Estats Units s’afegirà a la carrera cap a la Casa Blanca. De moment, ell ho sospesa i podria anunciar una decisió en les properes setmanes.   
 
Mentre la precampanya de les primàries republicanes està sent una muntanya russa accionada pel demagògic Donald Trump, en el camp demòcrata les coses semblen més controlades. Hillary Clinton apareix com la gran favorita, amb dos noms testimonials, el senador Bernie Sanders i l’exgovernador Martin O’Malley. Sanders ha aconseguit ocupar un espai com exponent de l’esquerra crítica amb Hillary i les enquestes el saluden, però no disposa de la base necessària per desplaçar Hillary. No apareix cap Obama nou a l’horitzó. La presentació de Biden animaria l’ambient.   
 
Qui és Joe Biden

L’actual vicepresident dels EUA forma part del paisatge polític des de fa dècades. S’ha presentat dues vegades a les eleccions, el 1988 i el 2008, obtenint uns magres resultats. És catòlic i té bones relacions amb els sindicats. Com a membre del comitè de Relacions Exteriors del Senat, es va fer amb una posició en el debat polític, sempre més com a “colom” que com a “falcó” en política internacional. Però la seva base política no havia estat mai molt gran. Al Senat representava el petit estat de Delaware. L’any 2008, quan Barack Obama va imposar-se contra pronòstic a Hillary Clinton en els rengles demòcrates, Biden formava part del grup de candidats de segona fila.
 
Les seves patinades en actes públics han estat memorables i té tendència a cert histrionisme. Però els qui l’han menystingut sempre s’equivoquen. Biden sempre cau dret. El 2008, quan Obama fou entronitzat com a candidat, necessitava un sènior amb experiència, i Biden fou l’escollit. En el debat de vicepresidents que el va enfrontar a la carismàtica Sarah Palin, la companya de “ticket” del republicà John McCain, pocs donaven opcions a Biden. Però fou ell qui va guanyar el debat, evitant cap sortida de to i mostrant-se com un home savi i respectuós.
 
Quatre anys més tard, ja com a vicepresident, li va tocar debatre amb Paul Ryan, un bon orador dels republicans que aspirava a la vicepresidència. Aquí, Biden es va mostrar molt agressiu, fins i tot burlesc, però davant el radicalisme ideològic de Ryan, el vicepresident va saber captivar les bases del seu partit. Té olfacte polític aquest Biden i no se’l pot negligir.   
 
La seva imatge de certa frivolitat també pot ser un escut de protecció. Biden ha conegut el dolor. Va perdre la dona i una filla en un accident de circulació quan era jove, i fa uns mesos va morir un altre fill seu de càncer.  
 
Una entrevista que va tenir fa uns dies amb la senadora Elizabeth Warren, molt popular en l’ala esquerra del partit, ha generat gran expectació. Recolzaria Warren una candidatura Biden? Alguns dels seguidors de Warren, que li havien demanat que es presentés contra Hillary, ara recolzen Bernie Sanders, l’home que es presenta com el candidat “demòcrata socialista”. Però l’única possibilitat que tindria Biden és fer una crida per mobilitzar els progressistes que desconfien de Clinton.
 
El camp Obama, dividit
 
Una candidatura de Biden generaria divisió a la Casa Blanca. Molts antics col·laboradors de Barack Obama ja s’han compromès amb Hillary, com John Podesta, el seu cap de campanya. Però, si finalment decideix entrar en campanya, ja cal que es calci. La maquinària política de Clinton és formidable. Per Hillary, als seus 67 anys, és ara o mai. Té més experiència acumulada que cap altre candidat. I fins I tot els qui la detesten saben que és la persona amb més probabilitats de guanyar el 2016.
 
Existeix la sensació, en tot cas, que només Hillary pot ensorrar l’exsecretària d’Estat Clinton. L’acusació que va rebre o enviar des del seu compte de correu personal material classificat sent secretària d’Estat (amb risc per a la seguretat nacional) ha fet mal a la seva imatge. Però només una major erosió o l’aparició d’algun escàndol gros vinculat a la seva etapa al capdavant de la diplomàcia, podria amenaçar les seves opcions. El progressista Sanders no és rival per ella, per molt que ara pugi a les enquestes.
 
La candidatura de Biden beu de dues fonts. Una és l’ambició que sempre ha mostrat per la presidència, però aquesta és una força insuficient. Un afebliment greu de Clinton forçaria els demòcrates a buscar una altra carta possible. És ben segur que Obama se sent més a prop de Biden, però al final s’imposarà la raó política. Els demòcrates, que tindran dificultats per recuperar el Congrés a curt termini, necessiten preservar la Casa Blanca si volen que el llegat d’Obama no s’escoli. I ho subordinaran tot a aquest objectiu.