Ahmed Ben Bella va morir aquest dimecres 11 d'abril a Alger a l'edat de 95 anys

Ahmed Ben Bella, primer president de l'Algèria independent, va morir aquest dimecres, 11 d'abril, a Alger, a l'edat de 95 anys, segons que ha anunciat l'APS citant els seus familiars. Havia estat internat dues vegades, ja fa més d'un mes, a l'hospital militar d'Ain Naadja, després de patir un infart.

El seu funeral nacional tindrà lloc divendres a Alger, segons les autoritats. El president Abdelaziz Buteflika també ha declarat dol nacional durant vuit dies a partir de dimecres a tot el territori, segons l'agència de notícies APS, que esmenta fonts de la presidència.

Aquest pioner de la Guerra de la Independència va arribar al poder el 1962, abans de ser enderrocat el 1965 per un dels seus companys i ministre de Defensa, el coronel Houari Boumediene. Va presidir des de 2007 el Grup Assessor de la Unió Africana, encarregada de la prevenció i resolució de conflictes a l'Àfrica.

Un dels prinicipals dirigents de l'FLN

Activista de la independència de primera volada, Ahmed Ben Bella va néixer el 25 de desembre de 1916 a Maghnia, a la frontera marroquina, on els seus pares, camperols pobres del sud del Marroc, s'havien establert. Després dels estudis de secundària a Tlemcen, Ben Bella va fer el servei militar en l'exèrcit francès. El 1944, va ser citat en quatre ocasions a la batalla de Monte Cassino (Itàlia) i premiat amb la medalla militar pel general De Gaulle.

Líder de l'Organització Especial, creada per preparar l'aixecament armat de l'1 de novembre de 1954 contra França, es va distingir per organitzar el robatori del post d'Orà per recaptar fons per a la causa. Arrestat i condemnat a vuit anys de presó, se'n va escapar el 1950 i va fugir cap al Caire, on es va convertir, un cop establert, en un alt dirigent del Front d'Alliberament Nacional (FLN) a l'exterior.

A la capital egípcia es va fer amic de president Gamal Abdel Nasser, capitost dels "Oficials Lliures", que es va convertir en el seu mentor polític i va donar suport a la  insurrecció algeriana.

Dos anys de presidència a Algèria

Arrestat de nou el 1956, va passar la resta de la guerra d'independència a la presó a França, on, en desacord amb els líders polítics de la revolució algeriana, va prendre partit pel cap de l'Estat Major i general de l'exèrcit d'alliberament nacional, Houari Boumediene.

Alliberat el març de 1962 durant la signatura dels Acords d'Evian, ràpidament va renunciar al seu càrrec com a vicepresident del Govern provisional de la República algeriana per formar una oficina política encarregada dels destins de l'Algèria independent.

El 3 d'agost va entrar a Alger, amb el suport dels tancs del coronel Boumediene. L'Assemblea Constituent l'investí president el 27 setembre de 1962 i va ser-ne elegit el setembre de 1963. En va ser destituït el 19 juny 1965 per Houari Boumediene, detingut i reclòs en règim d'incomunicació sota la supervisió de l'exèrcit.

El 1981, indultat i alliberat pel successor de Boumediene, Chadli Bendjedid, Ben Bella va exiliar-se per un temps a l'estranger i va fundar el Moviment per la Democràcia a Algèria (MDA), però sense l'objectiu de mobilitzar-se.

De retorn a Alger el setembre de 1990, es va retirar de la vida política, es va dedicar a qüestions internacionals (Palestina, Iraq) i es va unir als altermundialistes en la seva lluita contra la "globalització capitalista". Ben Bella va defensar la "reconciliació nacional" amb els islamistes algerians, tot acostant-se al president Abdelaziz Bouteflika, mà dreta de Boumediene.